Nefertiti

Tinc entre les mans l’últim número de la prestigiosa revista Restauración & Rehabilitación - Revista Internacional del Patrimonio Histórico que, dirigida per Ignacio Bosch i Pilar Roig, edita la Universitat Politècnica de València. Es tracta d’una monografia sobre el Neues Museum, un edifici berlinés que els bombardejos de la Segona Guerra Mundial van danyar de manera importantíssima. Amb firmes de la categoria de David Chipperfield —l’arquitecte que ha rehabilitat el museu— i de Gianluigi Colalucci —restaurador de la Capella Sixtina— la revista mostra els treballs que han convertit el munt de rajoles que va deixar l’aviació en l’esplèndida nova llar de la reina egípcia Nefertiti.

Aquest bust policromat és una de les obres d’art que més m’han impressionat. Vaig conéixer Nefertiti en un dels edificis museístics del Kulturforum, en la berlinesa Postadamer Platz— l’altra illa dels museus de Berlín—, on es va hostatjar durant molts anys. El seu rostre aparença una serenitat que va més enllà de la llegendària bellesa que l’ha feta famosa, una serenitat que degué ser molt difícil de mantenir —així ho crec— al costat del seu marit, el faraó Akhenaton, al qual seguí en els seus deliris monoteistes i al qual acompanyà a viure a la ciutat d’Akhetaton, on més tard l’abandonà per a anar a viure tota sola a un palau propi. Vaig tenir temps de pensar tot açò i molt més mentre feia voltes i voltes a la vitrina que la protegia ja que és molt difícil apartar-ne la vista, deixar de mirar eixa cara sublim. No puc imaginar com serà a partir d’ara trobar-te-la en el rehabilitat i restaurat Neues Museum, on li han destinat una sala exclusiva.

València, 27 de feber de 2011