dilluns, 14 de febrer del 2011

Tunísia



La notícia sobre una visita de Condoleezza Rice a Tunísia m’ha permés veure de nou el president d’aquest bell i turístic país del nord d’Àfrica. L’he trobat molt envellit però, en pensar-ho bé, he conclòs que jo solament coneixia una fotografia d’aquest senyor, feta fa molts anys i reproduïda fins l’avorriment. La foto del senyor Ben Ali presideix l’aeroport, els hotels, els restaurants... qualsevol lloc on pugues entrar. Vaig trobar un recepcionista xarrador a Hammamet, on m’hostatjava, i li vaig intentar parlar de la fotografia: impossible. Al Abidin Ben Ali és la versió masculina actual de la noble bàvara esdevinguda, per avantatges del matrimoni, emperadriu de l’imperi austro hongarés —potser és més senzill dir-li Sissí— que no es va deixar retratar a partir dels 30 anys amb la ferma resolució de ser recordada sempre jove. El recepcionista va dir amb molta incomoditat que la política a Tunísia és sagrada. Va afegir un agressiu “madame” i em va plantar. És a dir, que està prohibit parlar del sistema polític que permet al seu president ser reelegit una i altra vegada per més del 90% dels vots mentre la majoria de la població no sap que a banda del partit polític de Ben Ali n’hi ha d’altres que també participen en les eleccions. En canvi, és possible copsar una situació diferent pel que fa a la religió. Per exemple, el fet que no siga estrany veure passejar una mare de quaranta anys descoberta amb la filla, adolescent o poc més — la majoria de les dones amb vel eren les més joves—, agafadeta del bracet matern i velada. Aquesta diversitat d’actituds envers la religió no va ser l’única impressió favorable que vaig tenir dels tunisians. Durant la visita a un oasi, el guia, Hassan, va fer-nos riure a tots quan un dels homes que formaven part del grup de turistes no podia passar entre dues de les pedres que formaven part del laberint que donava accés a les fonts. Li va engaltar un sonor: Vosté necessita més d’un Ramadà!


València, 16 de setembre de 2008
(Publicat al periòdic EL PUNT el dia 12 d’octubre de 2008)
Foto: Oasi de Tunísia, març de 2006 (autor: Ismael Vallès)

4 comentaris:

  1. Enhorabona Dolors per formar part del mon blogero. T'he apuntat en la meva llista de favorits i et visitaré sovint.

    ResponElimina
  2. Molt agradable i interessant de llegir, i la foto preciosa.

    ResponElimina
  3. Doncs, ja n'estic pagada.
    Gràcies pel teu seguiment.
    D.

    ResponElimina