dissabte, 30 d’abril del 2011

CHINCHÓN

Sempre que la meua família parlava de Chinchón ho feia amb admiració i satisfacció. És un dels records més freqüents que tinc de la meua infantesa però alhora menys clar: ni recorde què en deien amb detall ni recorde haver visitat aquesta ciutat madrilenya. Des de fa un grapat d’anys tenia la dèria d’anar-hi per veure si la seua famosa plaça em feia de magdalena proustiana i m’evocava amb claredat el que es mantenia en una mena de núvol dels meus primers anys. Fa unes setmanes, per fi, he anat a Chinchón. És una localitat preciosa amb carrers empedrats —incomodíssims de transitar si més no per als visitants ocasionals com jo— que van costera amunt o costera avall segons si puges a visitar l’església o baixes cap a la plaça. 



La plaça és redona, amb porxos i molt coneguda, més del que molts de nosaltres pensem, ja que ha segut fotografiada i filmada incomptables vegades per a rodar anuncis publicitaris i pel·lícules cinematogràfiques. Un altre motiu pel qual és molt coneguda és per la facilitat en què es transforma en plaça de bous. L’ajuntament organitza les corregudes que li ve de gust i també permet que s’hi duguen a terme altres festivals, principalment els goyescos. Ja havia recorregut alguns carrers, ja havia vist les plaques de les cases on s’havien hostatjat Goya i Lope de Vega i l’efecte de la magdalena no arribava. Quan vaig entrar a la plaça, tampoc. En canvi  em va semblar trobar-me al Macao de finals de segle XIX i veure Jeanne Moreau recolzada en la barana d’una de les cases mentre es fuma un cigar. És la imatge de la protagonista d’Una història immortal, pel·lícula de 58 minuts de durada dirigida per Orson Welles. És una obra mestra, una joia d’història basada en un conte de la meua admirada Isak Dinesen, pseudònim de Karen Blixen, la famosa baronessa danesa. Em vaig asseure en un bar i vaig demanar un cafè amb llet amb magdalenes, l’única manera de menjar-me’n una en una ciutat on no havia estat mai de menuda.

València, 19 de maig de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 6 de juliol de 2008
Foto: Chinchón, 13 d’abril de 2008 (autor: Ismael Vallès)

2 comentaris:

  1. Dolors, m'encanta l'enfocament queli dónes al viatge, com la plaça no et produeix l'efecte Poust ...... et demanes un cafè amb llet i magdalenes i recordes a Orson Welles .....

    ResponElimina
  2. Eixa és la màgia de la literatura.
    Gràcies, Manuel.
    D.

    ResponElimina