divendres, 24 de juny del 2011

La Tinença





Hi ha una ruta clàssica en la història de l’excursionisme valencià que consisteix a anar des de Fredes a Beceit per la pista forestal que apropa ambdues localitats. Encara més clàssic —o en podríem dir típic— és fer-ho després d’haver visitat la Tinença, dit així: sense cognoms, com ho fem els seus devots. La Tinença de Benifassà és una comarca natural que alberga una gran riquesa faunística (cabres salvatges, crancs, papallones) i botànica (pins, carrasques, roures). Un lloc de recolliment i de silenci perquè afortunadament la vegetació t’embolcalla de tal manera que t’ajuda a relaxar-te i fins i tot t’obliga a no parlar en veu alta per no molestar els animals que, els veges o no, t’envolten. Si heu estat al Racó de la Tenalla i heu tingut la sort, al capvespre, de contemplar les cabres a la vora dels cingles, em podreu comprendre perfectament. En un paratge així no és cap sorpresa trobar un monestir ja que, com es conegut, els monjos i les monges han sabut elegir sempre el millor emplaçament possible per a edificar els convents.




 El monestir de Santa Maria de Benifassà es troba situat al bell mig d’una plana abrigada i solellosa. Els primers monjos que l’habitaren van aprofitar i reconstruir un castell musulmà abandonat, precisament, el nom original del qual ha donat el topònim Benifassà. Es va constituir així la primera comunitat provinent de Poblet establida a les terres del País Valencià. És una meravella contemplar el monestir de lluny tenint en compte el que acabe d’explicar però paga la pena baixar, apropar-s’hi. Per a accedir-ne a la porta s’ha de passar per un llarguíssim corredor de xiprers que arriba a resultar angoixant per l’estretor ja que, en alguns punts, si obris el braços fins formar un angle de 180 graus pots tocar un xiprer amb cada mà i sentir el perfum d’aquestos arbres de fulles suaus i arrels verticals. Per això es planten en els cementeris: els arrels creixen cap avall i no alcen les tombes.

València, 10 de gener de 2009
Publicat al periòdic EL PUNT el 25 de gener de 2009
Fotos d'Ismael Vallès, octubre de 2008

11 comentaris:

  1. El ciprés es un árbol sagrado, bellísimo, silente, siempre apuntando al cielo. Quizá por eso es tan amado en los monasterios, porque recuerdan hacia dónde hay que levantar los ojos y el corazón.
    Un post precioso, dolors. Besos.

    ResponElimina
  2. Ciertamente, Isabel, pero creo que la razón también es pràctica: las raices son tan verticales como el tronco y no alteran la superficie ni las construcciones. En todo caso, es un paraje bellísimo.
    D.

    ResponElimina
  3. Un post preciós, Dolors. Tant com el paisatge que descrius. Sempre que hi vaig me n'enamore. M'has fet tenir ganes d'anar-hi de nou, però el genoll encara no és apte per desnivells... Potser l'any que ve. Besos

    ResponElimina
  4. Queti, hi ha pistes prou planetes. Ara convé buscar la frescor.
    Gràcies per seguir-me.
    D.

    ResponElimina
  5. Vaig estar fa molt poc i ja tinc ganes de tornar, i sobretot, d'intentar estirar-me tant que puga tocar els xiprers als dos costats de l'entrada del monestir... Si el genoll també m'ho permet clar.
    Un bes

    ResponElimina
  6. En un lloc com eixe, els genolls no existeixen.
    D.

    ResponElimina
  7. El xiprer és un arbre que sempre que ho miro, penso : no és possible que sigui tan perfecte, ha d'haver retocat algún jardiner. He d'acostar-me per donar-me conte.

    ResponElimina
  8. Manuel, és el meu arbre preferit i pense igual que tu. En molts altres textos meus apareixen els xiprers, no sé com, però apareixen.
    Com va el pinzell i el llenç?
    D.

    ResponElimina
  9. Hi vaig anar fa tant de temps que quasi no me'n recorde. Allò que si recorde molt bé és que un amic meu, en un altre viatge, va ser obsequiat per les mongetes del monestir amb un fragment de pedra picada, gòtic. Encara no m'he recuperat del shock i l'enveja!

    ResponElimina
  10. Un lloc màgic la Tinença Dolors, per extensió tot el Massís dels Ports. Dels llocs on parla el paisatge i callen les persones.
    Si no l'heu vist vos recomane la fageda del Retaule a la tardor o l'ascensió al cim del Negrell des de Fredes.

    ResponElimina
  11. T'agraisc moltíssim la recomanació. Justament estic pesnant agafar uns dies de vacances entre octubre i novembre.
    Benvingut al món dels comentaris bloguers.
    D.

    ResponElimina