divendres, 15 de juliol del 2011

RODES



Quan viatge procure portar lectura relacionada amb els llocs que visite. Per a l’estada que vaig fer a l’illa de Rodes vaig agafar uns quants llibres però vull referir-me a dos, del mateix autor. El primer que vaig llegir va ser Tirant el Blanc, l’adaptació que va fer Joan Sales de la novel·la quasi homònima de Joanot Martorell. L’elecció obeïa a una raó molt prosaica i de poc pes: millor un volum que dos per a viatjar en avió. Tanmateix em vaig assegurar que incloïa la referència a l’illa egea, que era el que m’importava. D’aquesta manera vaig poder entendre la sorpresa del protagonista en veure “la ciutat circuïda de muralles” i l’estratagema que permet als cavallers capturar els genovesos que s’havien disfressat de penitents.





La ciutat antiga de Rodes impressiona per la dimensió de les tres muralles, la profunditat dels valls que les separen i la majestuositat dels edificis, que es conserven gràcies principalment a les restauracions que es van dur a terme durant l’ocupació italiana de l’illa, entre 1912 i 1944. A banda de tot això, el que em va agradar molt va ser el fet que aquesta ciutat continue habitada i que junt a la gran quantitat de botigues i altres concessions turístiques pugues trobar uns xiquets que ixen d’un edifici del segle XIV, sa casa, per a anar a escola o un repartidor de cerveses que circula amb la camioneta per uns carrers decorats amb sanefes fetes amb pedretes que imiten les tessel·les dels mosaics. El segon llibre va ser El crist de nou crucificat, de Nikos Kazantzaki, en la versió que va preparar Joan Sales per a El Club dels novel·listes, iniciativa que va permetre a finals dels anys cinquanta del segle XX llegir en català el més important que es publicava aleshores a Europa. Kazantzaki relata la vida dels grecs d’un poble de l’Anatòlia. La novel·la és magnífica i el tema, perfecte per a mi ja que m’hostatjava a Iàlissos, front a la costa turca, cosa que em feia sentir-me més a prop dels protagonistes.

València, 10 d’abril de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT  l’11 de maig de 2008
Fotografies d’Ismael Vallès, muralles de la ciutat de Rodes, març de 2008

6 comentaris:

  1. En vespres d'un viatge (molt més propera la destinació), em fas les dents llargues. Si, a més de la bellesa del lloc, hi ha el segell de la bona literatura, el goig és doble.

    ResponElimina
  2. Hola, Queti.
    És molt important la lectura que t'acompanya durant un viatge. Sempre recorde el lloc on he llegit un llibre. D'altra banda, és molt convenient llegir el que han dit les millors plomes abans de visitar un país, una ciutat.
    D.

    ResponElimina
  3. Un artículo interesante y modélido. Ojala vaya calando la idea de lo hermoso que es viajar sabiendo a dónde se va, yendo con el alimento espiritual de los libros. Un abrazo.

    ResponElimina
  4. Querida Isabel,
    Son dos de las cosas que más me gustan: viajar y leer. Si se combinan adecuadamente, el resultado es muy satisfactorio.
    Besos.
    D.

    ResponElimina
  5. A mi també m'agrada llegir literatura dels llocs que visite, és molt enriquidor. Quan vaig visitar Grècia vaig portar-me L'Odissea i fou molt emocionant veure els indrets que hi narra l'autor. Semblava veure els personatges, sobretot en l'illa d'Ítaca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Maluy.
      Jo no vig poder anar a Itaca perquè va haver un terratrèmol que va fer malbé alguns molls d'altres illes des d'on partien el vaixells i es van desbaratar els horaris i les eixides durant uns dies. Però, sí és molt adequat llegir bona literatura mentre visites els llocs de què han parlat uns altres.

      Elimina