dilluns, 19 de setembre del 2011

Breslàvia


En arribar a Breslàvia (Wrocław) i buscar l'oficina turística, el meu marit —amb qui sempre viatge— i jo vam entrar en contacte amb el model de ciutat que no deixaríem de veure durant quasi tot el viatge per Polònia: es vertebra a partir d'una plaça rectangular, rynek, amb l'ajuntament al mig i emmarcada per edificis, en la majoria dels casos acabats de restaurar. En un d’ells hi havia una exposició del pintor Guinovart, a qui havia pogut saludar temps enrere a propòsit d’una col·laboració amb el poeta Ramon Guillem i la galeria Rosalía SenderEntre tots els cafès de la plaça vam triar el que ens semblà el més adient per a prendre una tassa de xocolate: un cafè clàssic i antic on perfectament podria haver estat esperant-nos el tinent von Trotta —el personatge de La marxa Radetzky, de Joseph Roth. De fet, l'entrada estava presidida per un bust de l'emperador Francesc Josep I. Després passejàrem pel riu Oder les vores del qual em recordaven perfectament les del Neckar per les plagetes tan suaus que es formen a les vores i la gran quantitat d'ànecs que hi viuen. Aquestos rius del centre d'Europa sempre m'han atret i m'han fet por alhora: l'aigua llepa constantment la terra de les ribes però tot i semblar que no les haja de superar mai, arriba el desgel sobtat de la primavera que porta el desastre i la desolació. D’altra banda, aquest riu ha tingut una importància històrica immensa: la frontera amb Alemanya, és a dir, la línia Oder-Neisse, va ser dibuixada el 1945 per compensar Polònia de les pèrdues dels territoris de l'est. Tot i així aquella comissió negociadora del 45 encara va ser gasiva: la línia no ressegueix perfectament el riu, que, a pocs kilòmetres de la desembocadura passa a ser completament alemany. Fa pena pensar que una frontera amb tanta atenció diplomàtica (la més recent, la declaració d’inviolabilitat de 1990) no haja pogut millorar les condicions de vida de les persones que pidolen o es prostitueixen a la vora de la carretera.

València, 30 de gener de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 17 de febrer de 2008

4 comentaris:

  1. M'estava imaginant la plaça, plena d'encant; el riu, tèrbol... i, tot d'una ens has mostrat la cara B d'aquesta societat occidental. És eixir-se'n de la ruta turística, i ja tenim llums i ombres...
    Gràcies per la visió, tan personal.

    ResponElimina
  2. Hola, Queti. Has tocat dos punts bàsics en el teu comentari: d'una banda la conveniència de fugir de les dites rutes turístiques (solen ser restrictives) i d'altra el que tu dius visió personal. Cada persona fa el seu viatge i n'evoca el que la seua personalitat li permet.
    Gràcies per llegir-me.
    D.

    ResponElimina
  3. Me encantan tus crónicas de viajes. Son siempre originales, además de estar muy bien escritas. Saludos cordiales.

    ResponElimina
  4. Gracisas, Isabel. Esa es mi aspiración, que lo leáis a gusto.
    D.

    ResponElimina