dijous, 1 de desembre del 2011

LOFOTEN


Aquest estiu he visitat Noruega per tercera vegada. L’objectiu principal d’enguany era visitar  les illes Lofoten. El meu marit i jo, amb la furgoneta, vam fer cinc nits abans d’arribar-hi. Vam dormir al Jura (França), a Holle (Alemanya), a Landskrona (Suècia), a Kuam (Noruega) i a  Mo i Rana, tot just abans de travessar el cercle polar i començar a deixar de veure les floretes de color lila que ens acompanyaven des de Dinamarca. 




Però recuperàrem les floretes (són omnipresents) en deixar la plana eixuta i tornar cap a la costa a fi d’agafar el vaixell per a anar a les illes. Ens vam embarcar a Skutvic. 





És un poble menudet des del port del qual només es poden fer dos viatges al dia cap a les illes: un de matí i un altre de vesprada. Vam passejar pel poble, tot ell abocat a la mar, l’únic espai que no es gela gràcies a les aigües càlides procedents del golf de Mèxic. Per contra, en hivern, la neu arriba fins la vora de la platja. A final del mes de juliol hi havia neu a les muntanyes, són neus perpètues. La travessia és curta i encara ho sembla més per la bellesa del trajecte. Poblets i poblius emplaçats en les úniques i mínimes planes, junt a la mar, que deixen les muntanyes. Un noruec  amb qui vam estar parlant ens va dir que havia sigut mariner, que havia recorregut tot el món i que solament havia trobat un paisatge comparable a les Lofoten: Nova Zelanda.



Les Lofoten són verdes i estan tacades del roig i el negre de les construccions típiques, tant habitatges com magatzems o temples. Actualment viuen del turisme però la tradició diu que ho han fet sempre del bacallà. Aquestos animalets baixaven del nord fugint de les aigües gèlides i es trobaven amb una legió de pescadors disposats a guanyar-se la vida. Eren milers d’homes i de dones que es desplaçaven cada temporada des del continent per a treballar en la pesca i la conservació del peix. Encara es poden veure les construccions (una mena d’estenedors de fusta)  on penjaven el bacallà per assecar-lo.

10 comentaris:

  1. Un lloc que tinc pendent, per extensió Noruega. Te que ser fantàstica eixa combinació de mar i muntanya.

    ResponElimina
  2. Són molt boniques. Hi ha parets perpendiculars a la mar. No deixes de visitar-les.
    D.

    ResponElimina
  3. Hola, Elies. Una sorpresa ben agradable trobar-te per ací. Les balenes es veuen des de les Vesteralen però no vam fer l'excursió. Ho contaré en un altre article.
    D.

    ResponElimina
  4. Queti, amb Noruega no t'enganyes mai, no té desperdici, és fantàstica.
    Besos.
    D.

    ResponElimina
  5. Jo també vaig estar aquest estiu a Noruega, i per supost a les Illes Lofoten (MERAVELLOSES), de camí a CAP NORD. Tot el País nordic és digne de visitar, cap lloc té desperdici.

    ResponElimina
  6. Jo, de moment, em conformaré amb les teues fotos...

    ResponElimina
  7. Hola, anònim.
    Veig que coincidim en el gust per aquest país. Jo vaig visitar el Cap Nord des de Finlàndia recorrent tot el fiord, més de cent kilòmetres de penetració en la terra. Ara, vull veure'l des de la costa. Si em toca la loteria me'n vaig amb el Hurtigruten!
    D.

    ResponElimina
  8. Hola, Vicent.
    Les fotos sempre són d'Ismael Vallès. Jo solament prenc notes. A Noruega pots retratar el que vulgues, tot és bonic.
    D.

    ResponElimina