divendres, 9 de novembre del 2012

Records de Chóvar



L'autobús et deixava en el cruce i feies els tres quilòmetres que faltaven a peu, caminant per la carretera que serpentejava per la vall omplida de sureres, oliveres i ametllers. En l'última corba del camí apareixia -blanc i menut- Chóvar. Llavors el cor se t'anava accelerant al compàs dels passos, tot i volent arribar prompte i tornar a trepitjar els carrers empedrats.
La meua vida sempre ha estat un descobrir nous paratges i pobles de la serra d'Espadà: Soneja, Fondeguilla, Azúevar, Eslida, Artana, Ahín… passen els anys i de tant en tant m'urgeix la necessitat de tornar-hi, de sentir el ritme pausat d'aquella vida, d'aquells anys feliços passats a Chóvar.
Anys en què les cases del poble estaven pintades de blanc, amb moltes flors i plantes en les portes, conreades per les dones en recipients diversos pintats amb alegres colors i motius.
Hi havien dos forns, el de dalt i el de baix, i cadascú coïa un tipus diferent de pa. I quin pa! També feien pastissets d'ametlla i, a les festes d'agost, uns panquemados que encara enyore. Només hi havia una tenda on podies proveir-te de tot, des d'aquell líquid melós per a matar mosques, fins a les galetes maria que et venien a orri.
A les portes de les cases havien ametlles secant-se i de vesprada les dones traien les cadires d'anea i és juntaven per a pelar-les. Anaven a les fonts per aigua, encara era un somni a les cases.
Jugavem a cuinetes, feiem pastissos de fang i veiem des de la finestra de casa les pel·lícules del cinema d'estiu que projectaven en la plaça. La mateixa plaça on es feia el ball, on jugavem i festejavem. Després, de joveneta, anavem al Casino i si tenien diners demanavem cervesa i llaunes de clòtxines, mentres xarravem contemplant la vall pel finestral. Que, per cert, encara es conserva. Una meravella quan els ametllers estan florits.

Macu Gimeno Mengual

4 comentaris:

  1. Un recuerdo precioso expresado en una prosa entrañable. Felicidades, macu, y felicidades también a tí, dolors, por brindar este espacio a plumas amigas.

    ResponElimina
  2. Gracias, Isabel. Todo es un cúmulo de casualdiades entre buena gente. Tengo otros dos textos que iré publicando según convenga. Este en particular a mí también me ha gustado mucho, me gustan las evocaciones. Le transmitiré a Macu tu comentario.

    ResponElimina
  3. Gracias a vosotras dos: es todo un reto recibir estos halagos por parte de dos escritoras. Como una aficionada que soy he de deciros que el relato brotó sólo al ir recordando momentos vividos. Un abrazo a las dos,

    ResponElimina