Cristina Cortés

L’any 1999 vaig obtenir el premi de narrativa juvenil Josep Miquel Guàrdia i Bagur, convocat per  l’Ajuntament d’Alaior. Vaig concursar amb  la novel·la Un edifici en forma de vaixell. Va ser editada primerament per la Universitat de les Illes Balears i, més tard, per l’editorial Tabarca. Quan vaig tenir el llibre a les mans, vaig pensar que si jo fos arquitecta i un edifici meu haguera donat nom a un llibre, m’agradaria saber-ho. Vaig telefonar a un amic arquitecte i em va facilitar  el nom i el telèfon de qui havia construït l’esmentat edifici, que és eixe edifici blanc en forma de vaixell (tot i que actualment, en haver crescut la vegetació de les terrasses, les línies s’han difuminat) que podem veure a l’entrada nord de València, a la dreta, quan l’autopista comença a dir-se avinguda de Catalunya. Aní a visitar l’arquitecte Antonio Cortés (prèviament havíem quedat per telèfon), li vaig portar un exemplar signat i vam estar parlant una estona molt agradable, ja que també vaig poder conèixer la seua muller i les seues filles. La primera sorpresa va ser que la dona i jo, de sobte, recordàrem que teníem una amistat comuna provinent dels temps de l'escola i, més tard, la segona sorpresa: Cristina, una de les xiquetes, era amiga de Jaume, el meu nebot.

Vaig recórrer tot l’interior de l’edifici, construït en règim de cooperativa, i vaig poder veure autèntics boscos, sales per a la comunitat, capella, zones de jocs infantils... un edifici preciós on no hi ha dos habitatges iguals.

Recorde que, un poc després, quan Jesús Huguet i Verònica Cantó em presentaren el llibre a la Fira, part de la família Cortés, molt amablement, vingueren als Vivers  a fer-me costat, a acompanyar-me.

Passen els anys i la pintora i doctora en Belles Arts Lucía Bosch em presenta una altra artista, cosines ambdues, a fi de poder ser inclosa en el programa d’exposicions que jo porte en la Intersindical Valenciana. Parle amb ella, quedem i posem data per a la inauguració: el 16 de gener de 2013. Una vegada penjats els quadres, em ve la llum: és Cristina Cortés, jo la conec, és la filla de l’arquitecte!

Podeu llegir sobre l’exposició a Un regal per a la mirada. Cristina és una jove entusiasta i solidària. Les dues imatges que acompanyen aquest text són  obres seues.