divendres, 30 d’agost del 2013

Amb trenet al Marq

Durant la nostra estada, anual i primaveral, a Dénia vam dedicar un dia a visitar el Marq, el molt premiat Museu Arqueològic Provincial d'Alacant. Hi vam anar amb tren (anada i tornada 12,20 euros), el trenet de Dénia, ara Ferrocarrils de la Generalitat, més conegut com TRAM Alacant. D'aquesta manera féiem un viatge lent, amb calma, i passàvem el dia tranquil·lament. 
Jo tenia eixa excursió en el pensament des que vaig llegir Uns papers en una capsa, novel·la de Carme Miquel, la protagonista de la qual troba un objecte (no en done més detalls, llegiu el llibre) que algú ha llançat des de la finestra del tren. No és el mitjà més adequat per a fer un trajecte tan llarg però sí és un tren necessari per a la vertebrció comarcal, per a la comunicació entre els pobles pròxims, per a conèixer el paisatge de la zona, per, en definitiva, fer país.
El viatge complet dura dues hores i mitja i consta de dues parts. Primerament de capital de comarca a capital de comarca, de Dénia a Benidorm, on canvies  de via, de línia  i esperes un altre tren, i finalment de Benidorm a Alacant, amb un fort desmillorament toponímic, com veureu a continuació, que fa que coste mantenir l'enumeració. El nom de les estacions o dels abaixadors no sempre coincideix amb el nom del poble. Mireu-ne uns quants: Alqueries, La Xara, Gata, Teulada, Benissa, Ferrandet (ja comenca a veure's el Penyal d'Ifach), Calp, Olla Altea, Cap Negret, Garganes, Altea, l'Albir, l'Alfàs del Pi (estació on hi ha una placa que informa de la celebració, l'any 1989, del 75é aniversari de la línia), Camí Coves, Disco Benidorm (que és un polígon industrial), Benidorm, Terra Mítica, Hiper Finestrat, Hospital Vila...  
És un viatge agradable (tot i les destrosses urbanístiques) per l'interés paisagístic de les dues marines. Vam  arribar a veure esquirols, cosa que em va fer recordar els avantpassats rosegadors que de carrasca en carrasca recorrien la costa sense tocar terra. Ara viuen entre arbres i  rajoles. En el tren viatja gent molt diversa: turistes, estudiants,  persones que van a comprar al poble del costat, familiars de distintes localitats que es visiten, joves que van a la platja a passar el dia...

El MARQ té una parada de tramvia tot just al costat, és molt fàcil accedir-hi des de qualsevol punt de la ciutat. El museu està instal·lat en un edifici dels anys vint del segle passat que originàriament va ser hospital.


És un museu molt interessant, amb bons fons, bona distribució, bona exposició. Important la qualitat dels mapes. Solament vam tenir un problema: vam coincidir amb molts grups escolars. És fantàstic això, l'alumnat per jove que siga ha de ser educat també museísticament, una manera excel·lent de conéixer el passat i valorar la terra que xafen. Però, ai, com són de cridaners els xiquets i les xiquetes! Especialment al final de curs, quan ja són víctimes del cansament i de la calor. Crec que entre el professorat i la direcció del museu hauríen d'estudiar una bona solució a fi que les visites  infantils siguen compatibles amb les visites d'adults que van sols o en parella, que tenen un altre ritme, que poden llegir tota la informació que ofereix el museu i que no volen sentir el mestre o la mestra demanar silenci constantment. Si les famílies portaren les filles i els fills als museus de tant en tant, s'acostumarien a saber-se comportar, a no considerar els llocs públics com la sala d'estar de sa casa.

Foto del web del museu

13 comentaris:

  1. M'has fet venir ganes d'agafar el tren TRAM, que no sabia que existia. Sempre m'han agradat els trens perquè et donen la possibilitat, a més de veure el món que desfila davant teu, de viatjar pels teus mons interiors. Gràcies per los cròniques tan interessants amb què ens regales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Maluy. Doncs, quan tornes a Dénia, ja saps que tens una altra cosa a fer: si més no arribar a Gata, per exemple, i tornar. O a Calp o a Altea... és una comarca plena de possibilitats. Gràcies pel comentari.

      Elimina
  2. Ben d'acord amb dur els nens als museus. El trenet. Em fas enveja. A les comarques gironines, hi havia un trenet que anava d'Olot a Sant Feliu de Guíxols. Era de somni: passava pel mig dels boscos frondosos de la Garrotxa, baixava seguint el Ter fins a Girona des d'on emprenia els camins que et duen muntanya avall fins a la llenca de planes prop de mar. Sant Feliu de Guíxols és una ciutat arran de la platja, amb un bon patrimoni modernista, un racó medieval i un passeig que ressegueix la sorra.
    Doncs bé. Els meravellosos anys 60 van destruir el trenet. Però en va quedar l'itinerari, recuperat aquests darrers anys com a carril-bici .
    Tenim una història franquista tortuosa, en què la ignorància va substituir el bon gust de l'inici de segle XX.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I una altra cosa, encara, Assumpció: aquelles itineraris es feien d'acord amb les necessitats de les persones, era una via de comunicació comarcal. Jo crec que ara envien els trens on se'ls acut. N'hem perdut molts arreu els PPCC. A més mantenen l'Espanya radial, no siga cosa que des de València ens plantem a Barcelona en una hora i mitja. Salut, amiga!

      Elimina
  3. El que copiaré a continuació és el comentari que ha fet Mateu Garcia Hostaled i que per raons tècniques no l'ha pogut escriure ell directament:
    "Aquesta lectura m'ha recordat dos moments del passat. La primera vegada que vaig anar a Dénia, a passar uns dies de vacances amb els meus pares i la meua germana, abans de 1963 perquè encara vivia el meu pare. Vam anar a casa d'un company del Col·legi Imperial de nens orfens de Sant Vicent Ferrer, on va ser intern el meu pare. Vam anar en tren de la Renfe de València a Carcaixent, i en el "trenet" des de Carcaixent a Dénia. Un viatge molt bonic. Un del dies vam fer una excursió a Benidorm, tambe en el trenet. Mon pare tenia un amic que feia de director a l'Hotel Easo, i vam dinar amb ell -convidats- i la seua familia. Després en compte de tornar a València, vam anar a passar uns dies a Alacant, i també ho vam fer en el trenet. Des d'Alacant, en autocar, a Alcoi i d'allà, en tren, a Bufali, on vam passar la resta de l'estiu.
    La segona cosa, l'any 2008, vaig anar amb Vicent, Paco i Conxa, en el cotxe d'aquests, a visitar el Marq. Va ser el mateix dia que es va estavellar un avió a Barajas. Em va encantar el Museu i la llàstima va ser que ens va faltar temps per gaudir de tot més detingudament.
    En aquell primer viatge vaig descobrir que havia muntanyes arran de mar. Acostumat a la platja de València, va ser impactant, els tunels del Mascarat, el Penyal d'Ifach i tota la resta.
    I vull afegir una anecdota. A la platja del Postiguet, per on ara es troba l'Hotel Melià, havia un cinema d'estiu, i la pantalla es veia des de fora. En aquell moment estaven projectant Psicosi, i nosaltres asseguts a la sorra la veiem, encara que no l'escoltavem. Com he dit abans, erem jovenets, i la meua germana encara més, així que quan va eixir la cara de la dona morta ens vam esglaiar. Durant els anys següents, jo li feia por a la meua germana parlant-li de "la abuela de Alicante".".

    ResponElimina
  4. Coincido en que estas visitas a los Museos son para realizar con cierta tranquilidad, sino se convierten en un paseo apresurado, sin profundizar, y realmente por la temática del MARQ no tendría sentido! Pero esto de los niños, es una "invasión" sin fronteras! Ja! De todos modos, si los sigues y escuchas sus planteamientos, te sorprendería lo interesantes que suelen ser sus apreciaciones, cargadas de inocencia, curiosidad y ocurrencias(te lo dice "una" que trabaja con niños todos los días!). Saludos, Dolors!

    ResponElimina
  5. Gracias, Patzy. Tienes razón, recuerdo que no pudimos ver una sala porque el maestro había sentado en círculo a toda la clase y nos impedía entrar. Oí algunas de las preguntas y te puedo asegurar que el profe perdía el hilo.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. El MARQ es un museo espléndido y pionero desde el punto de vista didáctico. Los que enseñamos Prehistoria, Historia...o lo que sea, necesitamos que nuestros alumnos se acerquen a la realidad de la Arqueología para asimilar lo que los pesados libros explican.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mariví (sé que ets tu l'anònima perquè m'ho has dit),
      Completament d'acord amb el que dius. Les eixides de les escoles o dels instituts tenen una funció complementària necessària i recomanable. Una abraçada i gràcies per estrenar-te en el meu bloc.

      Elimina
  7. M'agrada molt figurar en els records dels amics, que normalment els tenen més nítids que jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és ben discutible: tu tens molta més memòria que qualsevol altra persona.

      Elimina
  8. La setmana de falles aniré a Dénia, així que la teua informació em ve d'allò més bé. M'agraden molt els trens. Amb això i el restaurant, ja tinc programa per aquests dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, dona. Encara et dic més: propet de l'estació actual està la llar dels jubilats (de fet ocupa un dels antics edificis que conformaven l'antiga estció). Fan unes torrades molt bones i amb un oli millor encara. Ah! El preu fantàstic. així que mentre esperes el tren....

      Elimina