dimecres, 14 d’agost del 2013

Capella di San Severo

Perugia s'ha de veure a poc a poc. No només pel perill de patir la síndrome de Stendhal com, d'altra banda, pot passar a moltes ciutats italianes, sinó per la calor, si hi vas en estiu, i les costeres. Així les coses, vam programar per al matí de dilluns solament la visita a la capella de San Severo, a la plaça Rafaello, també dita Porta Sole. Hem de tenir en compte que Perugia encara conserva algun llenç de la muralla i alguna porta.

L'elecció del dia per a visitar eixa capella ve de la vespra. Resulta que quan el diumenge vam anar a la pinacoteca, ens oferiren comprar la targeta que permet visitar diversos museus i monuments durant 48 hores. Jo m'hi vaig resistir atés que l'endemà era dilluns, dia habitual de tancament de museus a tot el món. La dona que ens parlava ens va dir que dilluns la targeta ens cobria l'entrada al Pozzo etrusco i a San Severo, que tots dos centres estaven oberts per a donar servei a les visites estivals. Doncs, au, dilluns de bon matí cap a San Severo. Teniem molt d'interés a conéixer els únics frescos de Rafael que es conserven a Perugia. Segons vaig llegir, la Trinità de la part inferior de les pintures va ser acabada per Perugino el 1521. Aquest detall afig un atractiu més a l'església, que va ser reconstruïda en el XVIII, l'atractiu de la mà de l'artista local.


Ens hi trobàvem fresquets, a la placeta, però a jutjar per la inscripció que es pot llegir en una placa de marbre (clavada en la paret que enfronta l'entrada a la capella) i que reprodueix uns versos del Dant (Divina commedia, Paradiso, canto XI), també deu ser un lloc fred a l'hivern o calorós en estiu, en altre moment del dia, cap al pomeriggio.

La plaça Rafaello és quadrada. Podríem dir que els quatre costats són un carrer, una escala (la ciutat en té moltes per a salvar els desnivells), l'església de Sant Sever (annexa a un edifici  amb oficines i habitatges) i un altre edifici de rajola on encara es reuneixen els templers, del qual em va donar notícia una treballadora de la pinacoteca. Me'n va recomanar la visita tot delcarant-se admiradora del famosos cavallers.



Estava tancat. Em vaig haver de conformar, mentre esperava que obriren Sant Sever, a mirar la façana i llegir l'habitual placa. La placa, ara de metacrilat (o d'un material paregut, no en sóc experta), de la porta diu així: 

Ordine equestre del Santo Sepolcro di Gerusalemme. 
Luogotenenza per l'Italia Central
Sezione Umbria

Tot això, a més, amb la creu roja preceptiva.

En una altra part de la plaça, al començament de l'escala, trobem tres carrasques que fan ombra als fumadors del Istituto tedesco de Perugia, centre alemany que fa paret amb Sant Sever. De sobte, mentre passa el temps, espere poder visitar la capella i observe tot el que estic descrivint, desapareixen tots els coloms que hi havia a la placeta: hi han fet entrada triomfal els gats. Us heu fixat quants gats hi ha a les ciutats velles? Serà per les rates?

Us preguntareu per què escric tanta anècdota sense massa substància. Doncs, molt senzill: és en el que m'entrenia pensant mentre passaven els minuts i no obrien la capella... la informació de la vespra era falsa, dilluns la capella estava tancada al públic. Com ens va dir una alemanya fumadora: Benvenuti in Italia!

Fotos: Ismael Vallès

10 comentaris:

  1. Hola, Dolors!!! Qué hermosa es Perugia, verdad?
    Si bien todavía no he publicado nada sobre ella en mi blog, aprovecho tu post para agregar algún detalle de esta zona que has descrito tan bien, por si te resulta interesante de conocer.
    Aquí se localizaba antiguamente el barrio de "Porta Sole", es el punto más alto de la ciudad donde, muy probablemente, se encontraba el antiguo puerto que es mencionado por Dante Alighieri en el Canto XI del "Paraíso" de su "Divina Comedia" (por eso el cartel que fotografiaste). Al ser una zona "alta", obviamente, las variaciones climáticas eran más marcadas: más fresco en invierno y más cálido en verano.
    Hoy en día desde aquí todavía se obtiene una vista maravillosa del valle y también aquí se encuentra el "Arco dei Gigli", una de las aberturas en los muros de la ciudad etrusca de Perugia. El formato del arco se "agudizó" en el siglo XIII y toda esta parte fue fortificada por entonces, y pasó a conocerse como: "Fortezza (fortaleza) Porta Sole" hasta que, finalmente, fue derribada durante una revuelta popular en 1376.
    El arco hoy, y desde 1535, se llama "Porta del Giglio" debido a que en esos años el Papa Pablo III Farnese, hizo tallar en su parte superior el símbolo de su familia, es decir "Giglio".
    Con respecto al fresco de la Capella que visitaste, efectivamente es el único de Rafael que aún se conserva en Perugia, y les ha dado a los locales un gran trabajo para su mantenimiento. Tal cual les pasa a los milaneses con la "última cena" de Leonardo, este fresco del Perugino y Rafael ha recibido muchos tratamientos para no "desaparecer". Dicen que el deterioro llegó a ser muy preocupante debido a la humedad y al estado de abandono que experimentó hasta el 1835, año en que se inició seriamente una meticulosa tarea de conservación.
    Me encantó este artículo, me trajo muchos recuerdos...Ah! Y una última aclaración, por si algún lector de tu blog quiere hacer esta visita: la capilla sólo abre los días lunes en los meses de abril y agosto, mientras que en el resto del año, "los lunes permanece cerrada al público"! Gran abrazo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias, Patzy, por tus comentarios eruditos. Así me gustaría que fueran los blogs, un lugar de intercambio de conocimiento. Le voy a contar a la investigadora Pilar Bosch los problemas de deterioro que indicas. Acabo con lo anecdótico: efectivamente lo que dices en el último párrafo es cierto. Pero el problema es que nos informaron mal! Un abrazo.

      Elimina
  2. Tota l'estona he pensat, ai que la trobarà tancada. Llegia com si fos una narració d'intriga!
    Has copsat l'atmosfera, com fas sempre...

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Asummpció, moltíssimes gràcies. No saps quant m'agrada el que em dius! Jo volia que l'article tinguera eixe puntet d'intriga i no sabia si ho havia aconseguit. Una abraçada.

      Elimina
  3. M'ha agradat molt el teu article sobre Perugia. Ja saps que m'agrada com escrius. Vaig estar-hi dos estius estudiant italià, a la Università per Stranieri i vaig gaudir d'allò més.És perfecta per als estudiants. Vas veure la ciutat etrusca que hi ha a sota? És increïble.
    Aprofite per a dir-te que he fet un web. Si vols, pots entrar-hi escrivint a google: Maluy Benet wordpress.Ja em diràs què et sembla.
    Un beset,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig veure la ciutat etrusca, sí. Impressionant. Potser ho contaré en una altra entrada. També vaig visitar la "teua" universitat i cada dia passava amb autobús per algunes escoles de l'altra universitat, la degli Studi. Gràcies pels teus elogis i per visitar el meu bloc. Molta sort amb el teu.

      Elimina
  4. Enhorabona Dolors. Un bloc precios ¡¡¡¡
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, María. Alguna vegada treballarem juntes, tu amb la càmera i jo contat-ho.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Sempre encantada amiga Dolors ¡¡¡¡¡
      Moltes gràcies

      Elimina
    3. Gràcies per llegir tan sovint el me bloc. Els blocs es nodreixen de fidelitats com la teua.

      Elimina