Zakopane

Arribem a Zakopane un dilluns molt plujós. De nou els anuncis d'allotjaments barats. Misèria. Ofereixen de tot en la carretera, per bé que no he vist (ni ací ni a la resta de Polònia) prostitució com a l'entrada d'Eslovàquia des de Dresden: molt desagradable. 

A Zakopane trobàrem grans gentades passejant per la vora de la carretera que travessa el poble. Un ambient molt aclaparador: com qualsevol altra zona turística, no debades Zakopane és adjectivada com capital turística. Trobem un dels dos càmpings que hi ha a la localitat. El terra estava completament xop, així que solament vaig eixir de la furgoneta l'imprescindible. Sort que portem eixe vehicle! 

Aquesta frase actuà com una magdalena proustiana i vaig evocar un dels viatges més bonics que he fet: el d'Escòcia. Aleshores encara viatjàvem amb els nostres fills i dormíem en tenda. Quan et gitaves tenies la sensació d'estar en un llit d'aigua de tan mullat com estava el sòl. Vaig comprendre immediatament per què la majoria de les persones dels càmpings escocesos porten botes d'aigua com a calcer habitual. Recordí que una nit de llops, acampats a la vora d'un penya-segat (un emplaçament certament temerari per a un càmping turístic) vam haver d'abandonar la tenda i refugiar-nos dins del cotxe. Vam arribar a passar por, molta por: l'aigua queia amb una força que jo no coneixia i el vent la repartia pertot arreu. Ací la frase anglesa per a ploure a bots i barrals és molt adequada: raining cats and dogs. Efectivament, semblava que queien, gats i gossos del cel. De sobte una furgoneta amb les adaptacions de la casa Westfalia se situa davant de nosaltres. Els seus ocupants alcen el sostre, trauen la taula i es preparen un té. Nosaltres, xops, freds i incòmodes dins del cotxe i ells, quatre persones d'uns setanta anys d'edat, calentets en la seua Volkswagen. Just en eixe moment vam decidir que, en poder, tindríem una furgoneta. Al cap d’uns quant anys la vam poder tindre i a Zakopane ens va fer un bon servei.

Zakopane no em va agradar. No em va agradar l'entrada a la població, no em va agradar el càmping (les instal·lacions no tenien aigua calenta i a certes edats el cos no tolera la temperatura de l'aigua segons baixa de la muntanya) i no em va agradar l'ambient. La fama de Zakopane és relativament recent ja que aquesta ciutat es va posar de moda per l’interés d’un grup d’artistes a principis del segle XX. A Zakopane s'ha d'anar a fer excursions per les muntanyes de la serralada dels Tatra fora de la temporada estival alta. Pel que vaig llegir i per les fotografies que havia vist és una zona de turisme interior molt important: són les úniques elevacions en el territori de l'actual Polònia i les úniques estacions d'esquí (vam veure moltes rampes de fusta, construcció que utilitzen per a entrenar els salts). L’explicació potser és que nosaltres hi vam arribar plovent i també probablement en uns dies de depressió viatgera: quan un viatge dura entre quatre i cinc setmanes no et trobes sempre amb els mateixos ànims. En tot cas, no m’agraden les localitats preparades per a agradar perquè no són emotives, són solament boniques. D’altra banda, els meus gustos no tenen per què ser universals.