diumenge, 1 de juny del 2014

El Griego de Toledo


Les falles aprofiten també per a fugir d'una ciutat ocupada. Per això el dia 18 de març la cua per a entrar a l'exposició sobre  el pintor grec, del traspàs del qual se celebren ara quatre-cents anys, estava plena de gent de València. Va ser una cua ben llarga  per la quantitat de persones que hi havia i  també pel temps d'espera: no els funcionaven els ordinadors i no podien imprimir cap entrada. La gent protestava, es queixava, xiulava i contemplava la processó d'homes amb vesit de jaqueta i corbata que es desesperaven telèfon en mà. Mentre es desesperaven, estaven tan ocupats que eren incapaços de trobar una solució. Jo mirava la relació de patrocinadors oficials de l'exposició Toledo Greco 2014, El mejor Greco en el mejor Marco i no podia entendre com entre Globalcaja, Liberbank, Fundación Mapfre, Estrella Damm, Telefonica, Acciona, Nestlé, Fundación BBVA i Prisa no tenien un ordinador o una impressora de reserva ni com ningú no havia previst una situació similar. El cartell no era menut:


La filera de gent ocupava part del jardinet on hi ha la barraca que acull (és un dir) la recepció i la tenda i aribava a la vorera exterior. Passava ja mitja hora de l'hora en què havien d'haver obert la porta d'entrada a l'edifici principal de l'exposició quan van aparèixer des de la plaça Zocodover un grup de gent que es manifestaven contra la presidenta Cospedal, representada per un senyal de trànsit triangular de perill i una peineta dins. El motiu de la protesta és ben conegut per a nosaltres: contractacions irregulars de xòfers oficials. Ja sabeu, es desfan del funcionariat i el substitueixen per persones afins. 

Només hi havia un consol durant eixa espera  fastigosa i indignant: contemplar la magnífica façana de l'antic hospital conegut ara com Museo de Santa Cruz.

 

Quan finalment poguérem entrar ens vam trobar amb alguna sorpresa més. Si heu visitat Toledo sabreu que aquest edifici conté habitualment obres del Greco. Per a aquest esdeveniment han preparat les parets i han adaptat l'espai als nous continguts: les obres del pintor vingudes d'altres museus. Sorprén que sobre una paret pintada d'un innecessàriament caríssim color ocre col·loquen els  cartellets informatius del mateix color i amb el text imprés en color gris clar i en font 12. Lògicament totes les persones ens hi havíem d'apropar per poder llegir el títol i la procedència de l'obra. Immediatament un exèrcit format pel personal de seguretat i de vigilància se'ens tirava damunt perquè els cos (si més no el cap i el coll) ultrapssava la línia marcada al terra. Sembla que l'empresa de seguretat es va negar a inaugurar si no es corregia la mida de les lletres dels cartellets (endevinaven els problemes que això comportava) però els van obligar de manera expeditiva. Com expeditiva era la manera en què no deixaven anar al lavabo perquè per a accedir als serveis s'havia de travessar el claustre, és a dir, eixir de l'espai expositiu. Com que les entrades no eren electròniques, pel problema infromàtic que he explicat abans, no es podia activar el torn d'entra i eixida. És a dir, un segrest en tota regla. 


Les altres obres de la gran exposició commemorativa es poden trobar als seus llocs habituals: catedral, església de Santo Tomé, hospital de Tavera i convent de Santo Domingo el Antiguo. L'únic espai que ha estat tantcat durant trenta anys, per voluntat dels seus propietaris, i que s'ha obert per a l'exposició, és lacapella de San José, on es poden veure dues obres. Si aneu a Toledo a veure aquesta exposició, documenteu-vos-en bé ja que algunes  de les obres no són orignals: per exemple, les monges de Santo Domingo han anat venent al llarg del anys algunes obres i les han substituides per còpies.

Aquesta sí és original i la podeu veure a la catedral: El Expolio de Cristo, molt bella i de gran interés pel tema. 
https://www.youtube.com/watch?v=8KJeuWuoYPA&feature=youtu.be


En fi, un esdeveniment decebedor en una ciutat molt bonica. Per sort,  travessàvem aquesta porta i aquest pont de camí del nostre allotjament i podíem admirar un altre aspecte de Toledo.


P.S.: El Servicio de Consumo encara no ha contestat les nostres reclamacions escrites.

Fotos: Ismael Vallès
http://ismaelvalles.blogspot.com.es/
http://ismaelvalles1.blogspot.com.es/

8 comentaris:

  1. Tot molt interessant i el vídeo molt instructiu, però pel que contes, va ser una quasi perillosa aventura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment (avui l'adjectiu més indicat) ens ho vam passar malament tant per estar a ple sol com per veure com són de rucs per a organitzar coses. A més, les persones que suposadament havien d'atendre el públic no tenien cap formació. Potser tot plegat va fer que no poguérem gaudir d'una exposició realment (repetisc) atractiva.

      Elimina
  2. La crítica és exacta, done fe, però cal dir també que el conjunt de pintures de la mostra fan única aquesta exposició i la idea de fer-la a Toledo ha estat una molt bona idea

    ResponElimina
    Respostes
    1. Única perquè certes obres juntes no les tornarem a veure, hauríem d'anar de museu en museu. També n'hi ha de col·leccions privades que no podríem conéixer de cap de les maneres. Però els viatges tenen circumstàncies sobtdes que poden desbaratar els projectes.

      Elimina
  3. Son cosas que pasan, en todas partes por lo que veo...(aunque aquí en Argentina, tenemos la fantasía de creer que estas desprolijidades son típicas de nosotros!) De todas formas, esto no empaña ni la magnífica obra del Greco, ni la belleza de Toledo, así que habrá que esperar que sirva de experiencia, y que la próxima sean más previsores (uno no cree que esto pueda suceder, tal vez porque uno mismo siempre ha sido mucho más cuidadoso con los pequeños detalles de su propia vida!). En fin, igualmente, con organización o sin ella, imagina...estuviste en Toledo y viendo al Greco!!! Piensa lo que esto es para mí...aquí tan lejitos! Abrazo Dolors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes toda la razón: la obra del Greco por encima de todo. Pero te sabe mal que gasten tanto dinero (no quiero ni pensar cuánto cuesta traer un greco del Louvre, por ejemplo) en estos momentos, entre tantas empresas y que tengan fallos. Por lo demás, a mí me gustaría de cuando en cuando tomarme un café con leche y unas facturas en el Británico... Besos.

      Elimina
  4. jo hi anire la propera setmana, espere no tindre tans problemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espere que, tot i que, repetesc, no m'han contestat la reclamació on demanava la substicuió dels cartells entre altres coses, ho hagen solucionat. Ja m'ho diràs, per si de cas no oblides les ullers de prop, de lluny, de sol... De tota manera, Macu, és un viatge bonic, és una ciutat per a repetir de tant en tant.

      Elimina