dimecres, 14 de gener del 2015

Siena


Siena és probablement una de les ciutats més belles d'Itàlia. Jo l'he coneguda l'estiu passat. No m'ha decebut. El centre històric està declarat patrimoni de la humanitat. És una ciutat gòtica i renaixentista plena de palaus bellíssims dels quals podeu trobar fàcilment imatges i informació. Jo vos contaré el meu viatge.

Ens allotjàvem a un càmping molt confortable i ben comunicat, amb autobús, amb el centre. El primer dia vam preguntar a un home, que passejava per la vorera on hi havia unes de les parades, en quina direcció havíem  de pujar i si es podia anar a peu a ciutat. Nosaltres no sabíem calcular la distància atés que la ciutat s'estén entre pujols i turons. L'home ens va informar detalladament i ens va recomanar fer servir el transport urbà ja que la temperatura pujava molt a mesura que el dia avançava i no convenia fer eixa  passejada de quaranta minuts després de les nou del matí. Quan estem dalt del vehicle, l'home ens saluda: havia pujat també per a explicar-nos on havíem de baixar. Una cosa és l'amabilitat i una altra... en fi, l'home buscava companyia. 

La plaça Gramsci és una gran extensió d'andanes i marquesines on tenen base i parada  gran quantitat de línies d'autobusos. Siena mobilitá, és a dir, que per 1,20 euros que costa el bitllet pots viajar durant 60 minuts.  El centre està protegit del trànsit, només hi circulen els vehicles de serveis: els de recollida de residus passa durant el matí, entre multitud de turistes. Però, en fi, es veu que a l'ajuntament ho intenten. Així doncs, enfilàvem el carrer Banchi di Sopra cap amunt i entre places i palaus cada dia triàvem el que volíem visitar mentre saludàvem a tort i a dret la lloba capitolina i el lleó rampant, símbols omnipresents en escuts i façanes.


Siena disposa, en molts cantons, de grups de paletes indicadores de la direcció que s'ha de seguir per a arribar als llocs més rellevants. De vegades, però, és difícil fer-ne cas per l'entortillament d'alguns carrers, placetes, carrerons, escales, diferents nivells del sòl, algun atzucac... Amb la finalitat d'arribar a la Pinacoteca, vam preguntar. Un dona molt disposta ens ho va explicar. Bé perquè no estava convençuda de la nostra bona comprensió, bé perquè era família de l'home de l'autobús, la vam trobar, com el Guadiana, ara sí ara no, cada vint o trenta metres. Ens somreia i ens indicava amb un elegant, això sí, moviment de les mans, que continuàrem, que anàvem bé. Arribem a la Pinacoteca. Com és usual, un magnífic palau i unes col·leccions de somni. Al meu marit li van cobrar l'entrada tot i mostrar el seu carnet de professor de la Univesitat de València i, en canvi, a un xic que vam trobar repetidament per les sales completament buides, a exepció de nosaltres tres i les vigilantes, no li havien cobrat res solament per dir que era professor d'idiomes. Coses italianes!  

A cada sala, hi havia una vigilanta. Ens miraven amb molta atenció, com si esperaren que els férem alguna pregunta. Ai! Vam caure en el parany. A partir d'una tímida pregunta per part nostra (que ja no recorde però puc assegurar que ens l'hagueren poguda estalviar) no ens deixaven en pau, no podíem gaudir de les obres, no les podíem contemplar al nostre ritme... El cas és que eren dones molt ben informades, millor que algunes guies turístiques, però molt pesades, tant que a una l'haguérem de tallar perquè se'ns havia fet l'hora de dinar.  Si voleu gaudir de la Pinacoteca punxeu aquest enllaç.

Un altre dia va ser el torn de la plaça del Campo, a la que moltes persones ens referim com la plaça del Palio per la famosa festa. Em vaig quedar un poc despagada. Recordeu aquella sèrie de la TV3, Oh! Europa, en què una de les protagonistes viatgeres sempre deia allò de "me l'imaginava més gran"? Doncs, em va passar una cosa pareguda. Jo, que procurava veure les curses per la televisió sempre que podia, per fi estava xafant la plaça però no em va emocionar. Arquitectònicament és molt interessant per la forma de ventall arrapant-se als desnivells i pels edificis que hi aboquen. Objectivament es mereix la visita.

No vull acabar aquest petit tast de Siena sense fer referència a la catedral, la gran joia, el gran joier. Vam tenir la sort de veure tot el sòl. El paviment de marbre estava protegit de les petjades però no de la vista com passa de vegades.




Les columnes, els marbres, la capella de la Madonna del Voto, els colors, la façana, el campanar, l'inacabat faccione.. tot el conjunt és un somni, una vera fruïció artística. Destaque una meravella, un espai recollit: la biblioteca Picolomini que, gràcies a haver estat tancada segles, es conserva amb tot el seu esplendor. No es tracta només dels llibres, també els frescos o les escultures. Tornem a estar davant d'una joia-joier dins del gran joier catedralici.



Encara volíem més de Siena. Vam demanar ajut a l'oficina d'informació turística. M'hi vaig dirigir i em pregunten pel tipus d'informació que volia. Vaig contestar que volia saber sobre art, arquitectura i història. Contestació: "S'espera i quan les llibreries estiguen obertes es compra un llibre". Tant se val. Tornarem a Siena, ciutat agermanda amb Weimar: de gegant a gegant, encara que en segles diferents.

Fotos d'Ismael Vallès.

P.S.: 
No oblideu inscriure-vos per a votar en les Primàries de Compromís. Recordeu la famosa frase de Joan Fuster: "La política o la fas o te la fan".

10 comentaris:

  1. Siena és una obra d'art! Jo vaig estar-hi quan estudiava a Perugia, dins de la plaça on es fa la cursa; era el ferragosto, amb una calor insuportable, fins i tot els nadons es desmaiaven. Si pensem que els valencians s'agafen fort les falles, cal anar al palio. Qui perdia es pegava cops contra la paret fins a fer-se sang, escridassaven... Malgrat tot, tinc un gran record de la ciutat i pense com tu, que paga la pena tornar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Maluy.
      Gràcies per la nova visita al blog. Les imatges del Palio que jo veiea a la tele eren més amables. I, sí, és una ciutat per a tornar-hi de tant en tant.

      Elimina
  2. Magnífico recorrido el que nos has ofrecido por esta ciudad. Creo que las dos cosas que más me impresionaron cuando la visité (¡hará ya más de 20 años!) fueron la plaza del Campo, donde se celebra el famoso Palio y la biblioteca Piccolomini. Felicidades por un reportaje tan interesante y tan buenas fotos.

    ResponElimina
  3. Hola, Isabel. Tendré que volver para reconcliarme con la plaza del Campo! Por eso o por lo que se he de volver. Gràcies por visitar el blog.

    ResponElimina
  4. Siena, coincido contigo, es probablemente una de las más bellas ciudades italianas, o al menos de la Toscana seguro! La Catedral es maravillosa, para mí una de las más bonitas en su interior, y eso que conozco muchas catedrales italianas. Pero quiero destacar de tu publicación, algo que has referido respecto de una persona que casi subió al ómnibus contigo para explicarte como llegar a tal lado...Pues a nosotros nos paso, camino a la ciudad de Livorno creo, que no teníamos bien claro que ruta tomar y un señor, que se hallaba a la vera del camino, para explicárnoslo, se subió a su propio auto, nos dijo "síganme", e hizo 25km por la ruta, delante nuestro, hasta llevarnos a la bifurcación del recorrido que andábamos buscando! Qué amabilidad!!! Siempre lo recordamos. Y tu anécdota me trajo a la mente otra vez aquel día. Te mando un abrazo, Dolors, ya verás (cuando las publique), que bellas fotos de Siena he capturado en mi último viaje. Es una ciudad que adoro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Patzy, te contesté inmediatament, en cuanto vi tu comentario, però ahora me he dado cuenta de que no ha salido. Muchas gracias por visitarme. Por favor, avísame cuando publiques esas fotos de que hablas i las enlazaré a esta entrada. Todas esas anécdotas que nos pasan durante los viajes es lo que los enriquecen. Buena gente hay en todas partes, sólo has que estar pendientes para distinguirla.

      Elimina
  5. Vaig anar a Siena quan la festa del Palio. Vaig veure tota la parafernàlia dels barris, les desfilades, etc. però no em vaig atrevir a quedar-me tancat a la plaça i socarrar-me de manera irreversible. Vaig veure la cursa a la TV!

    Compartesc l'admiració que sentiu per una ciutat tan bella. Crec recordar que, de manera indirecta i simbòlica, els valencians participem d'aquestes belleses, perquè Roderic de Borja figura retratat als frescs de la biblioteca Piccolomini.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La famosa i bellíssima biblioteca és com una auca: totes les parets pintades amb històries. Els bous del Borja hi són presents, efectivament en escuts. Més no recorde. És qüestió de tornar-ho a veure, però no en estiu. Gràcies per la teua visita virtual.

      Elimina
  6. Una ciutat toscana on el capital urbà, els banquers i l'activitat industrial i comercial expliquen una riquesa exuberant de la qual vam gaudir.
    La recordem joiosos gràcies al teu escrit

    ResponElimina
  7. Molt bé, Ismael, exuberància, eixe és el mot que descriu Siena, amb l'apoteosi de la catedral. Hi tornarem!

    ResponElimina