dilluns, 15 de juny del 2015

Andorra

Hem passat uns dies a Andorra. A pocs quilòmetres de l'entrada per Sant Julià ja vam poder sentir una emissora del país. Justament vam agafar un programa informatiu en què es parlava de la necessitat de diversificar l'oferta turística i fugir de l'estacionalitat. És a dir, que no només es quedara la cosa en l'esquí dels caps de setmana de tardor i d'hivern. Deien que una de les noves propostes, pensant en la primavera i l'estiu, era millorar les rutes ciclistes i crear-ne de noves. Em vaig quedar un poc estranyada ja que sempre he considerat Andorra un territori on no cap res més del que ja tenen, sempre me l'he imaginat ple, farcit, curull. Vaig llegir que només un cinc per cent de l'extensió del país és zona no estrictament boscosa. Recorde que em va escandalitzar prou que no hi haguera (parle de fa uns anys) contenidors per a les deixalles domèstiques i que s'havien de dipositar en bosses de plàstic damunt de les voreres. Vaig comprendre prompte que no hi ha lloc ni per als contenidors. En aquest viatge n'he vist algun per a residus orgànics però molt pocs, i mai junts, per a vidre, llanda o paper. No es pot seprar amb facilitat, ja que has de recórrer molts metres, centenars quasi sempre, per a trobar el contenidor que necessites. D'altra banda, els establiments turístics (apartaments, per exemple) no contemplen la separació de deixalles amb la qual cosa la possibilitat de reciclar és minsa. I no parlem del ferum dels animals de companyia. És usual trobar persones passejant amb dos o tres gossos. Imagineu com embruten.



He vist indicacions de rutes ciclistes, eixes que deia al principi que volen ampliar. Els ciclistes han de circular per la carretera sens cap protecció de color, separació, etc. És un gran perill tot i que la velocitat màxima genèrica permesa és de  60 km/h. En els nuclis urbans, un poc menys. Ara bé, s'ha de tenir en compte que Andorra és una conurbació única (mireu la foto següent: estació d'esquí, central elèctrica, botigues i habitatges). D'altra banda, no es respecta la velocitat, se sol superar. He vist avisos de la policia urbana en molts cotxes que recorden que no pots aparcar en el mateix lloc, quan aquest és gratis, més de 48 hores. O pagues una plaça d'aparcament o circules.



Des del punt de vista comercial, Andorra ha baixat molt. És més, jo diria que ha perdut el ceptre. Pel que he pogut saber per les convereses amb gent d'allà, ni funcionen al ritme de les últimes dècades les botigues cares (com le joieries) perquè el mercat s'ha desplaçat a altres continents ni les de queviures per a la població local. Tot l'espectre comercial està tocat. Si parlem dels bancs... recordeu els esdeveniments recents. No és casual doncs que Juan Roig haja inaugurat un Mercadona en la Seu d'Urgell orientat cap a Andorra. Està clar que el dit empresari pretén que la clientela, que ell sap ben bé d'on arribarà majoritàriament, no s'haja de molestar  a travessar la ciutat episcopal. Les dones amb qui vaig anar parlant durant la setmana em confessaven que estaven deleroses que arribara el dissabte per a anar a comprar a Mercadona, fartes dels preus abusius del seu propi país o dels tramposos dies en què tot ho oferien a un euro. Realment els establiments han quedat envellits, desordenats, amb queviures cremant-se al sol dels aparadors, amb patètiques degustacions de productes a tota hora. En fi, promet un nou text sobre la bellesa de les valls, els rius i les muntanyes.

Fotografies d'Ismael Vallès.

3 comentaris:

  1. Andorra ja fa temps que va resoldre plantejar el turisme des d'un altre punt de vista atès que les fronteres han desaparegut i el trànsit de persones i mercaderies s'ha fet completament permeable. En aquest sentit, el país disposa de molts recursos que li poden facilitar el canvi sense posar en perill l'estabilitat econòmica. Em sembla rellevant l'observació que fas del reciclatge de les deixalles. Esdevindran les Valls un contenidor de fem? Espere que no, i que les autoritats aproven i apliquen normes molt restrictives en aquest sentit.
    I sí, Lola, com que el tema promet, fes un altre article més positiu sobre el Principat (art romànic, paisatge, gastronomia, rutes senderistes i ciclistes....), perquè ens cau l'ànima als peus de llegir una realitat tan certa com difícil de digerir. Jordi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Jordi. No és que em satisfaga, precisament, tot el que conte, però és el que jo he vist. Tinc previst escriure sobre Meritxell i alguna coseta més. De moment, he seleccionat les fotografies. Ja ho llegireu. Gràcies per la visita i el comentari.

      Elimina
  2. El precio para el éxito es un trabajo duro, dedicación y determinación que hemos estado dando nuestro mejor esfuerzo para nuestro trabajo.

    ResponElimina