Insel Reichenau

Quan el Rin comença a eixamplar-se a punt d’entrar en el Bodensee o, com diem nosaltres, el llac Constança, genera, abans de formar pròpiament la coneguda forma ovalada, uns altres dos llacs més menuts, el Gnadensee i l'Untersee. Ací és on es troba l’illa de Reichenau, unida a terra ferma per un pont de 400 metres construït en el segle XIX.

L'illa monástica del llac Constança va ser declarada per la Unesco, en l’any 2000, patrimoni cultural de la humanitat. Recorde haver llegit que Egipte, allà per l'any 1959, va demanar ajuda a la Unesco (organització de l'ONU per l'educació, la ciència, la cultura i la comunicació) per a salvar el temple nubi d'Abu Simbel dels efectes de la construcció de la presa d'Assuan. Ho van aconseguir i, a més, el projecte originà que s'acordara que els llocs excepcionals per cultura o natura han de pertànyer a tota la humanitat. Així va nàixer la llista del patrimoni mundial. 

Aquest raconet de terra, que passa per ser el bressol  de la cultura occidental, sembla que encara estaba deshabitada el segle vuité, quan hi arribà el bisbe Pirmin per a fundar un monestir, el de Santa Maria i Sant Marc, que arribà a tenir un gran apogeu polític, científic i artístic sota el regnat de Carlemany. Junt amb l'església de Sant Pere i Sant Pau i la de Sant Jordi (pròxima fotografia)  forma el conjunt benedictí declarat patrimoni de la humanitat.

L’illa no té més de quatre kilomètres de llarga. Es pot  anar de l’església de Sant Pere i Sant Pau a la de Sant Jordi, de ponent a llevant, fent una agradable passejada. A l’ample, passa justet dels mil metres.

Els museus expliquen molt bé la historia de les tres esglésies i els avatars del bisbes i també mostren la vida i els diferents oficis de l’illa i de la gent que ha passat per allà. Una curiositat (atés que l'illa es coneix sobretot per la riquesa monacal i l'agriculura) és la tradició mèdica. Hi ha un planta sencera dedicada al centre psiquiàtric, fundat el 1913, on han treballat les grans patums de la piscologia, la neurologia, la teràpia ocupacional, etc.

Com acabe d'apuntar,  l’illa té un altre atractiu: la fruita i la verdura que es cultiva en eixa fértil terra. Ara bé, té el perill de convertir-se en un altre mar de plàstic a causa de la gran quantitat d’hivernacles que la poblen. He de dir que no és nova l’activitat agrícola. Des del principi es cultiva la vinya. És comprensible: per a dir missa cal vi. En el segle IX va eixir del monestir un estudi sobre horticultura conegut com Hortulus, publicació que ens dóna notícia de la importància que tenien els cultius per als monjos.

És molt interessant la manera com les administracions públiques han aconseguit una marca per a la producció i com la fomenten, la protegeixen i la publiciten. Que si repartiment diari, que si apartats en els mercats, que si agricultura ecològica, que si denominacions d'origen... Vaig pensar immediatament que es podria copiar el model a l'horta nostra, a la de l'àrea metropolitana de València. 

L'illa es mereix una visita. Són les esglésies, les pintures murals, el romànic, els llibres, les influències (si visteu Sankt Gallen, a Suïssa, recordeu que els seus plànols van eixir també de Reichenau), el microclima, la pau que es respira en aquest raconet del món.

Fotografies d'Ismael Vallès