Málaga

Málaga vol ser coneguda com la ciutat dels museus. En té uns quants. Darrerament han inaugurat el Museo Ruso, amb fons del Museu Estatal Rus de Sant Pertersburg. Es tracta de la primera seu fora del seu territori (no oblidem que la Costa del Sol està plena de gent de les antigues repúbliques soviètiques amb bona cosa de diners). És tan recent que encara no he tingut ocasió de visitar-lo. Tanmateix no fa molt que vaig estar a Málaga i ja en vaig sentir campanes.

Málaga és una ciutat agradable de passejar, hi ha molts carrers tancats al trànsit. Qualsevol dels consells de les guies de viatge vos farà el pes, si decidiu seguir-los. Podeu pujar a Gibralfaro, visitar les restes romanes, anar al Pompidou, entrar a l'estació de l'AVE (es diu Maria Zambrano)... Com sabeu, si soleu llegir aquest blog, no tinc costum de fer descripcions ni enumeracions exhaustives, només faig evocacions de les meus visites o els meus recorreguts (d'acord amb els records que conserve o les notes que he pres) i alguna indicació que considere interessant. M'agrada relatar el viatge, no fer un catàleg de les coses que he vist o, pitjor, una llista exhaustiva del que hi ha. Açò es pot trobar fàcilment.

Málaga és una ciutat agraïda. Com a exemple, el monument a Hans Chirstian Andersen perquè en el seu Viaje por España li dedica aquesta frase "En ninguna otra ciudad española he llegado a sentirme tan dichoso y tan a gusto como en Málaga". En realitat diu més coses com podeu comprovar en l'enllaç que vos facilite sobre aquests mateixos mots. No n'he trobat traducció catalana.

Anant cap al teatre romà (on desenvolupaven, ocupant tota la gran plaça, activitats d'un programa per la igualtat de gènere) vaig poder admirar una de les portes de la catedral, la del Sagrario, la que es reprodueix en la foto següent. 

És d'un renaixement preciós, és isabelina. La va fotografiar Ismael Vallès amb certa dificultat perquè està situada en un carrer estret, molt transitat i ocupat per les omnipresents i invasives paradetes d'ametles. Un dels arquitectes de la catedral va ser el meu admirat Andrés de Vandelvira. La catedral de l'Encarnació és coneguda popularment (o publicitàriament) com La Manquita, atés que li falta el terç superior d'una de les dues torres i ofereix un aspecte desemparat.

Del que més contenta estic, parlant de la visita a la ciutat de Málaga, és d'haver conegut el Museo Carmen Thyssen Málaga, situat a la plaça Carmen Thyssen. Ocupa el Palacio de Villalón, del XVI, que permet quatre nivells expositius gràcies a les obres d'adpatació i les construccions annexes. La tercera planta està dedicada a les mostres temporals. 

El color és el rosa. El denomionat entorno Thyssen Málaga està dominat per eixe color. Si recordeu el nostre Museu del Carme, vos trobareu molt a gust en aquest museu malagueny. Ho dic per Pinazo, Sorolla, Muñoz Degrain...  Hi ha molt del XIX i alguna coseta més com un crist del XII i altres obres dels segles XVI, XVII i XVIII. La intenció del museu és donar cabuda principalment a la pintura espanyola, amb atenció especial a l'andalusa, del romanticisme i primeries del XX. Les parets de les sales estan pintades de blanc. Marca tendència, la Carmen Cervera. Costa ara de veure en qualsevol galeria el color siena (que ella va posar de moda) dels murs del museu de Madrid, el primer que inaugurà la bronessa per a donar a conéixer la seua col·lecció personal. En un article anterior parlava de dones pintores i ara, d'una dona col·leccionista. 

Per últim, un comentari dedicat a les persones amants del cafè: a Málaga el serveixen boníssim. La gent de l'hostaleria és  molt amable i s'esforça per complaure't demanes el cafè amb el nom que el demanes ja que a la ciutat han creat un vocabulari específic i concret per a cada manera de servir-lo, vocabulari que el públic foraster no dominem.

Fotografies d'Ismael Vallès.