Vicent Mateo contesta la petició que vaig fer en el meu article sobre Sagunt. Així que moltes gràcies per aquest text:
Com a participant en
l’excursió a Sagunt del passat mes de juny vull afegir alguns detalls més a la
teua descripció. Com, per exemple, que Sagunt és una població molt adequada per
a passejar-la i descobrir tota la memòria històrica que afortunadament encara
conserva, sense oblidar que ha perdut moltíssim, com el circ romà, sobre el
qual es van construir edificis als anys seixanta.
Una de les portes d'entrada al circ romà, l'única que es conserva. Foto: Àngel Martín Rillo
I així ho vam fer nosaltres, vam veure quasi totes les restes romanes accessibles, les magnífiques i espectaculars com les que tu descrius, i també les d’un mausoleu quasi reduït a una massa informe, la porta del circ, única resta actual, les columnes de la plaça Major o una altra embeguda en un edifici més modern, o les d’un edifici monumental recentment descobert en un solar.
Una de les portes d'entrada al circ romà, l'única que es conserva. Foto: Àngel Martín Rillo
I així ho vam fer nosaltres, vam veure quasi totes les restes romanes accessibles, les magnífiques i espectaculars com les que tu descrius, i també les d’un mausoleu quasi reduït a una massa informe, la porta del circ, única resta actual, les columnes de la plaça Major o una altra embeguda en un edifici més modern, o les d’un edifici monumental recentment descobert en un solar.
Cal tenir en compte que la Sagunt romana
va ser en la seua època, per un llarg temps, més important que València, per
això són habituals les troballes quan es fan excavacions, i també per això, per
les grandioses restes visibles que hi havia, des de l’edat mitjana fins al
segle XIX va ser coneguda com a Morvedre, amb el significat de mur vell.
Però no
acaba ací l’interés de Sagunt. També vam veure les esglésies del Salvador, de
Santa Maria i de la Sang, aquesta darrera era d’una confraria fundada per jueus
conversos, on ara fan subhasta dels llocs a ocupar a les processons de Setmana
Santa; el barri jueu; els encara abundants palaus i edificis medievals; el
Museu Arqueològic, instal·lat en una antiga llotja; el teatre, etc. Només vam
renunciar al castell (feia calor, era migdia i ens esperava un magnífic dinar
servit pel restaurant Le Fou, a l’aire lliure, sota els pins, i amb visita
d’esquirolets inclosa).
Vicent Mateo
Vicent Mateo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada