divendres, 30 d’octubre de 2015

Un parell de monestirs alpins suïssos

Qualsevol estratègia és bona per a dibuixar un itinerari. En un recent viatge a Suïssa, Alemanya i França (en realitat un roglet del centre d'Europa i les localitats on anàvem fent nit durant la tornada cap a casa), vam decidir que els llocs patrimoni de la humanitat foren els eixos dels nostres desplaçaments. 

A Suïssa n'hi ha dotze llocs tocats per la vareta de l'UNESCO: ciutat vella de Berna, castells de Belinzona, vinyes de Lavaux, etc. Com que pensem viatjar encara durant molt de temps, no calia fer-nos-en un fart, així que vam fer una tria pràctica i còmoda en relació a Zuric, on ens hostajàvem.

Vam anar un dia a l'abadia de Sankt Gallen, en la localitat del mateix nom, i un altre a Sankt Johann, a Müstair, més al cor dels Alps. Un trajecte amb bells paisatges encara nevats al mes juliol i poblets bombonera.





























Aquest últim conjunt monacal, el de Sankt Johann, data del segle VIII, quan va ser fundat com a monestir per Carlemany.






Després esdevingué convent i en aquests moments està habitat per monges benedictines. És un conjunt amb diversos estils arquitectònics, des del carolingi original fins a tots els que han deixat petjada per les reconstruccions successives, que arriben al segle XX.




És clar, tants segles i canvis s'havien de notar però no de manera negativa: el resultat actual és harmoniós. Potser perquè té ànima, perquè està habitat. El cementeri de les monges, per exemple, és un jardí obert a qui vulga passejar-hi.



Malgrat això, malgrat la ubicació (els monestirs solen estar construïts en llocs molt bonics i estratègics), la veritable riquesa d'aquest llunyà, per a nosaltres, Sant Joan són les pintures murals de l'església, l'art carolingi.














Tot el conjunt visitable és una sorpresa contínua, funciona com un museu: sistema de latrines, dormitoris, mobles, objectes decoratius, el cor, espais expositius, mapes, escultures...











Durant el trajecte des de Zuric i d'un monestir a l'altre, vam travessar zones de diverses llengües: italià, retoromànic, alemany i alamànic suís. Som al cantó dels Grisons, Graubünden, i la carretera salva les valls i les muntanyes gràcies a contínues revoltes que et fan entrar i eixir d'Itàlia, Àustria i Suïssa contínuament.




Sankt Gallen, completament urbà, és una abadia coneguda principalment per la decoració de la sala que acull la biblioteca, d'estil rococó, i pels 150.000 lllibres i 2.000 manuscrits que la composen. L'església, molt decorada, és d'un barroc tardà explosiu. Pintures murals, imatgeria, púlpits, llums, confessionaris, bancs, sostres...  arriben a atabalar. 

El nom, Sant Gal, prové del nom d'un dels molts monjos irlandesos que van fer de copistes durant segles, fins que al XVII l'abadia fundà una impremta pròpia.


Podeu consultar l'entrada http://dolorsjimeno.blogspot.com.es/2015/07/insel-reichenau.html, on ja avançava alguna informació  sobre aquesta abadia, famosa també per la propagació que va fer del cant gregorià.


10 comentaris:

  1. Dolors, m’agrada molt viatjar amb el teu bloc. És apassionant! Realment, com si estigués en els llocs que tu tan bé descrius.
    Sempre espere, amb la puntualitat que et caracteritza, sortir de viatge amb tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Cristina. T'agarisc que t'hages fixat en la freqüència amb què publique. Gràcies per les teues paraules. Ens vorem dijous vinent en la inauguració de la teua exposició al Palau Pineda! Una abrçada.

      Elimina
  2. Qué lugar fantástico!!! Y esos murales de la Iglesia, me han dejado boquiabierta! Gracias por compartir estos viajes, querida Dolors. Te mando un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Patzy. Sí, Europa entera. Donde hay monasterio, suele haber belleza.

      Elimina
  3. Respostes
    1. No, Crisitna. És el viatge d'estiu. Com saps vam anar el mes de juliol a veure a Beatriu. Ens vam quedar allà uns deu dies i feem excursions cap ací i cap allà. Quan veus com una comunitat tan menuda acull tantes llengües sense cap conflicte... et fa una enveja molt gran.

      Elimina
  4. Impresionante reportaje y maravillosas obras de arte. Visité Suiza hace un montón de años (no me atrevo a decir cuántos) pero recuerdo que me dejó maravillada, tanto sus bellezas naturales como las artísticas que pude ver. Sin duda, es un país que tengo que visitar de nuevo. Saludos cordiales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te agradezco los eleogios, Isabel, pero lo impresionante son los frescos de la iglesia. Suiza es mucho más bonita que las postales de nieve. Además es país ejemplo de convivencia. El ayuntamiento de Zurich, por ejemplo, tiene presupuestos municipales participativos. Se votan los gastos!

      Elimina