dimarts, 1 de desembre del 2015

El Priorat

Algunes de les persones amb qui he parlat sobre el Priorat m'han dit que conegueren aquesta comarca del sud de Catalunya pel disc Porrera, de Lluís Llach. Posteriorment, també gràcies al seu celler, s'ha popularitzat el coneixement de la producció vinícola de la zona.

Pràcticament cada poble del Priorat té un o més cellers, la majoria de gran prestigi. Una passejada per aquesta comarca entre vinyes, sempre entre vinyes i oliveres i moltes vegades  també ametlers i avellaners, transmet un gran amor pels cultius. Han pres del bosc únicament el que necessiten per a conrear, ni un pam més. De fet, s'acaba de presentar la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, paisatge cultural agrícola de munyanya mediterrània a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.



Una passejada entre vinyes  permet també, si ja s'ha veremat, menjar els cabrerots (allà en diuen carrols), eixa segona epifania dels ceps, ara baies més dolces (si teniu sort i han maurat bona cosa) i menudes que els grans de raïm primers.

Si visitem aquesta zona durant la tardor, a banda de gaudir de la diversitat de colors dels pàmpols, també podrem tastar l'oli del raig, el primer, l'autèntic suc d'oliva. Pràcticament cada poble té una o més almàsseres. Vam comprar en una d'elles oli del raig a fi d'aprofitar-ne completament totes les propietats organolèptiques i nutritives abans que, a poc a poc, es reduïsquen per obra del pas del temps. Nosaltres, ací, en diem oli nou. Els olis del Priorat s'emparen en la Denominació d'Origen Protegida Siurana. La varietat majoritària és l'arbequina, però no l'única. També es cultiva rojal i negret.

Les informacions turístiques són molt bones i ofereixen moltes rutes. No importa quina trieu, totes són dignes de ser recorregudes. Si vos agrada l'arqueologia, per exemple, visiteu el jaciment del poblat ibèric del Puig Roig del Roget, al Masroig, o el del Calvari, al Molar. El primer és paradigmàtic: una bona elevació que permet vigilar els quatre punts cardinals i que té a mà el riu. Es pot imaginar amb molta claredat com va ser aquest poblat malgrat que l'entorn arbori siga diferent en aquests moments. Ah! Les pedres són de color roig, com probablement haureu suposat. És just recordar ací, atés que el riu a què ens acabem de referir és el Siurana, que hi ha una plataforma ciutadana, Volem lo siurana viu, que demana que hi haja un curs continu d'aigua a fi que tinga vida: l'embassament l'ha deixat sense.


Si el vostre viatge coincideix amb el segon dissabte de cada mes, heu d'anar a Falset ja que eixos dies La jueva de Tortosa fa una visita guiada i teatratlizada al call. A més, Falset és la capital comarcal i té moltes coses a veure i molts restaurants de cuina autòctona on cada dia podreu fer un tast de vi si vos inscriviu a qualsevol dels que organitzen.

Si vos agrada senzillament caminar per la natura, camineu. Teniu indicacions suficients per a no perdre-vos. Trobareu alguna de les ermitetes, d'entre les 16 que hi ha a tota la comarca, com la de la Mare de Déu de les Pinyeres, i racons bellíssims a cada giragonsa. De tant en tant mireu el terra: els animals que hi han xafat abans que vosaltres vos parlen.


Si vos agraden les serres heu de contemplar el Montsant (Parc Natural des de 2002), vos trobeu on vos trobeu. Ara bé, si aneu a Siurana, millor, ja que des de qualsevol punt de la localitat es veuen perfectament els plecs verticals tan característics d'aquesta muntanya, paradís de l'escalada i símbol de la comarca. Siurana és un poble de pedra, últim reducte dels sarraïns, amb llegenda de reina mora suïcida inclosa, que es va tirar amb el seu cavall des d'un cingle per a evitar caure en mans cristianes.



Si voleu conéixer la història de la comarca, heu d'anar al complexe d'Escaladei, la primera cartoixa fundada en la península, que data del segle XII. Es troba en l'actual terme muncipal de la Morera de Montsant. Hi ha alguns espais reconstruïts i es pot visitar el refectori, la sala capitular, una cel·la, etc. És interessant. El més important és que  els monjos carotoixans van introduir el cultiu de la vinya en la zona, la van poblar i li van donar nom: el priorat era el domini del prior per bé que aleshores no tan extens com la comarca actual. 



Si visiteu el Priorat, vos desitge que tingeu sort i que el dia que trieu siga net i clar, que no vos destorbe la boira per a poder admirar tot el que hi trobareu com els bellíssims noms de les localitats: Bellmunt, Capçanes, Margalef, Cornudella, Gratallops...



Fotos de Jordi i Ismael Vallès

14 comentaris:

  1. Magnífica comarca, on s'aprecia el gust de la gent per fer les coses distintes i ben fetes, amb un puntet de qualitat: vins exclusius, olis monovarietals, paisatge respectat i combinat... Res del muntó, res a l'atzar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, benvingut al blog. Sí, tens raó. A més, la calma que s'hi respira.

      Elimina
  2. Una excelente recomendación. No conozco la zona, así que tomo buena nota. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y bien cerquita que lo tenemos. Puedes empezar por probar los vinos! Gracias, Isabel.

      Elimina
  3. M'agradat molt el reportatge i les fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Maluy. Venint d'una escriptora i fotògrafa com tu és un elogi molt ben rebut.

      Elimina
  4. Uns dies de verema un xic de boira un xic de sol...una passetjada preciosa que Dolors ens recorda i fa accessible a tothom

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ismael. Esperem que qui visite el Priorat manifeste un gran respecte per l'entorn i no ens facen malbé la comarca.

      Elimina
  5. Gràcies per aquests regals viatgers, Dolors.
    Una abraçada !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El regal me'l feu vosaltres llegint-me. Gràcies per la visita.

      Elimina
  6. Preciosa entrada que mostra mágicamente l'aire que envolta al Priorat, un plaer haver-lo visitat en vosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels elogis, Pilar. El plaer és que formes part de la família.

      Elimina
  7. Molt bonic el text mama, a l'altura de la comarca..... però no de l'autora!! ;)
    besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha sigut fàcil. La comarca és preciosa, m'ha agradat molt i tu has col·laborat perquè ens vas fer de guia.

      Elimina