dimecres, 1 de març del 2017

Malta

Quan diem Malta ens podem referir solament a l’illa que porta eixe nom, la major de l’arxipèlag, o a l’estat, format també per les illes de Gozo, Comino i unes altres encara més menudes, senzillament, illots. Tot plegat l’estat maltés és molt xicotet en extensió, tant que el punt que es fa sobre el mapa per a marcar-ne territori és major que el que correspondria en moltes de les escales cartogràfiques. Això no lleva la gran importància estratègica de tenir eixa immensa torre de guaita   (hi ha qui en diu portaavions) al bell mig de la mar, entre Sicília al nord i Tunísia i Líbia al sud. Fa més de vint-i-dos segles ja era refugi o base militar dels diferents pobles que hi arribaven. Per no fer-ho llarg, citaré el nostre Pere el Gran, que també va ocupar Malta —és molt freqüent trobar en aquest estat insular testimonis de la presència de la Corona d’Aragó. 

Va ser ocupada pels templers i així fins Napoleó, que utilitzà —repetim la història— l’illa gran com a base naval per a la invasió d’Egipte. Posteriorment, Malta cau sota la dominació britànica i n’esdevé colònia fins al 1964, quan arriba la independència de l’arxipèlag. Com a estat independent, Malta signa dècades més tard l’Acord de Schengen.
En parlar de Malta, m’agrada recordar la història dels cavallers templers  que al llarg dels temps anaren de les croades a Jerusalem, a Rodes, a Xipre i a Malta, on Carles I els va deixar instal·lar-se a canvi de vigilar el mar (de nou la importància estratègica) per als interessos del monarca i amb l’exigència d’un falcó com a tribut anual.  


La capital és molt turística, és a dir, no pots caminar amb comoditat pels carrers i has de fer una cua immensa per a entrar a la catedral, per exemple. Hi ha llocs de gran interés per a visitar degut a la diversitat dels pobles que l’han ocupada (memorable l’antic hospital dels cavallers). Em va sorpendre molt la quantitat d’imatges de sant Josep a les façanes o a les fornícules dels cantons.

S’ha de tenir en compte que l’estat maltés té dues llengües oficials, anglés i maltés, i una tercera, l’italià, que és parlada per la majoria de la gent però que no té l’estatus de les dues anteriors. Malta  rep molt d'alumnat per a estudiar anglés: una illa més barata que el Regne Unit i amb molt més bon clima.

Durant l’estada a Malta, vaig dedicar un dia a visitar l’illa de Gozo, situada al nord de l’arxipèlag i separada de l’illa gran per la diminuta Comino. Arribí a Victoria, capital cultural i comercial de l’illa, amb autobús des del port. És curiós el sistema de transport de les illes malteses. És eficient, envellit i amb alguna complicació. És eficient perquè els autobusos et porten arreu: vages on vages sempre hi ha una línia que hi mena. Envellit perquè els models de vehicle són antics, segurament jubilats d’altres llocs i tornats a posar en servei. El conductor, que hi fa de cobrador, sempre du la porta oberta i no vaig arribar a saber si és que ja no funciona el tancament o si és, com vaig llegir en alguna guia turística, perquè allà sempre fa bon temps. Una de les complicacions és la lentitud en el cobrament. Resulta que quan Malta va acollir-se a l'euro, va fer una conversió escrupolosa dels preus existents a la nova moneda —i no com passa a Finlàndia, on no encunyen les d’un i dos cèntims. De manera que els bitllets d’autobús a banda de tenir un preu diferent per a cada trajecte, tenen imports de 93 cèntims, 1,27 euros, etc. Això fa que el moment de pujar, quan s’ha de pagar, es faça etern a causa, lògicament, de la quantitat de monedetes que s’han de fer servir i comptar tant per qui paga com per qui cobra.
Acabe amb una recomanació: si aneu a Malta, no penseu en el plaer de la gastronomia. Al més que podeu aspirar si busqueu cuina local és a menjar conill mal guisat i pitjor servit.

9 comentaris:

  1. Havia sentit algun comentari sobre això del conill, de manera que pot ser un aspecte a tenir en compte per visitar, o no, l'illa. En tot cas, Dolors, l'enhorabona pels teus comentaris, sempre tan interessants. Espere que algun dia publiques un llibre dels teus viatges, si més no, pels països de la Mediterrània. Una abraçada. Vicent Sanxis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimula llegir eixes paraules, Vicent. Moltes gràcies.

      Elimina
  2. Hola Lola, molt bon article. Hola Vicent. Sóc Jordi. Conec un poc l'illa perquè hi vaig estar un mes sencer estudiant anglès. Des del punt de vista del paisatge l'illa és lletja de solemnitat. La costa està destrossada per les urbanitzacions que han copiat el pitjor del litoral valencià. Als cavallers templers sembla que tampoc no els va agradar gens i es van queixar a l'emperador Carles del regal tan pobre que els havia oferit en ser expulsats de l'illa de Rodes pels turcs. Als anglesos tampoc no els va acabar de fer el pes, però ràpidament, com bé assenyales a l'article, es van adonar del potencial estratègic del lloc, al bell mig de la Mediterrània. Hi ha, però, alguna cosa que em va resultar molt interessant. La Valetta i Medina són dues ciutats només per les quals pagaria la pena de visitar l'illa. El barroc maltés, paregut al del sud-est sicilià, és molt bo. Les restes de la cultura megalítica (única a la Mediterrània), també són interessants. Un dels darrers Mestres de l'Orde de Malta va ser el valencià Ramon de Perellós que hi va instituir el Consolat del Mar. I a la Catedral, a la capella dedicada a la llengua de Catalunya, hi ha un quadre de Sant Jordi i un altre de Sant Vicent Ferrer. Quant al preu dels autobusos i l'euro, el tiquet del meu trajecte diari costava 47 cèntims. Vaig aprendre a dir-li al conductor el que li deien els turistes anglesos: Keep it! Finalment, la nostra rosa dels vents està treta de la de Malta, o a l'inrevés. Dels vents, en diuen 'Levant', 'Ponent'...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona lliçó d'història, Jordi. Com solc dir, els comentaris són el millor del blog. Gràcies

      Elimina
  3. Com sempre, un text interessant i carregat de minuciosos detalls. Però em permetré fer unes observacions: L'orde de Malta és l'antiga dels Cavallers de l'Hospital de Jerusalem, desplaçats de l'illa de Rodes pels turcs, i assentats en la de Malta, cedida per l'Emperador d'Alemanya Carles V. Ramón de Perellós va ser un cavaller medieval que deixà escrit el seu viatge a l'infern (!). El Gran Mestre que cita Anònim es deia Raimundo Rabassa de Perellós i Rocafull, fill del Marqués de Dos Aguas, i príncep sobirà de Malta, mort el 1720 a La Valeta i soterrat allí, en un magnífic mausoleu, a l'església de Sant Joan.
    Que conste que no m'ho sabia tot! he hagut de refrescar algunes dades.
    Molt d'afecte per a tu i per als lectors que segueixen les teues interessants entrades.

    ResponElimina
  4. Fins i tot alguna de les anteriors observacions era incorrecta. El tal Rabassa de Perellós i Rocafull va ser fill del Baró de Dos Aguas i el primer Marqués de Dos Aguas, títol concedit el 1699 pel rei Carlos II.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita al blog, Vicent. Entre tu i Jordi he desenvolupat el que jo tant sols apuntava. Molt bé. El Perellós és omnipresent a l'illa.

      Elimina
  5. Quan vaig llegir el títol: Malta, Gozo i Comino pensava que anava de gastronomia. Tret que algunes persones hi van a estudiar anglés, no en sabia res. M'ha agradat molt.Com tots els teus viatges. I a més de gaudir-los, n'aprenc i em fan venir ganes de visitar-los.

    ResponElimina
  6. Doncs, tens raó podria passar per un vocabulari culinari. Falta saber què seria "gozo".
    Moltes gràcies, amiga.

    ResponElimina