divendres, 20 de maig del 2022

Complutum

No havia estat mai a Alcalá de Henares, no havia fet mai un viatge turístic amb tren i no m'havia allotjat mai en un Parador. Per a ser exactes, farà uns 35 anys vaig dormir una nit al de Soria. Ara fa uns dies m'arribà l'oportunitat. Un tren a Madrid, un altre a Alcalà i una passejadeta al Parador. La línia de rodalies que vaig utilitzar és la dels dits atemptats d'Atocha: impressiona passar per El Pozo o Santa Eugenia. 

Què volia jo veure a Alcalà? Doncs, tot. Només tenia en la ment la façana de la Universitat (una imatge molt repetida arreu) i el lliurament dels premis Cervantes. Per tant, podia visitar esglésies, museus, palaus, places... tot em resultaria nou. Vaig intentar fer-ho per ordre i vaig començar per Complutum, el nom que van donar els romans a la ciutat que ocuparen sobre les restes d'anteriors assentaments, dels quals sembla que no queda cap vestigi. Cap allà que ens n'anarem el meu marit i jo.

La zona arqueològica està situada a un parell de quilòmetres del centre de la ciutat. Es pot anar amb autobús, una línia circular que mostra tota la ciutat, gran i ben ordenada amb moltes zones verdes i una gran afició a plantar rosers. Així que vam anar a peu i vam tornar amb bus. Per a protegir-nos del sol vam visitar primerament la zona desprotegida, on estan encara excavant. Panells informatius suficients. Delimitació de les zones de treball adequada. 

La cirera del pastís, especialment per a les persones que no som expertes en arqueologia, és la Casa d'Hippolytus, un mestre musivari que ha donat nom a la casa: és l'autor dels mosaics que s'hi han descobert, entre els quals destaca el que



podem veure ací damunt. Em va evocar La Casa del Peixos, de Sagunt.

Tota esta zona arqueològica es va descobrir recentment (la Casa, el 1991) gràcies a les obres per a la construcció d'un poliesportiu. Unes vegades és un tractor, altres una via de ferrocarril... el que cal és que qui trobe un xicotet indici d'interés ho comunique a l'administració corresponent d'acord amb les normes vigents i per sensibilitat cultural.

La visita complutense (o alcalaína, com he llegit per tota la ciutat) va continuar pels edificis i els llocs universitaris i cervantins. Em va agradar molt aquest text que trobes en entrar a la Universitat:


Poques vegades en tan poques frases es pot obtenir tanta informació. No debades l'Instituo Cervantes té a Alcalà la seu principal. També aquest d'ací baix és ben interessant:



Si aneu a Alcalá no deixeu de passejar per tota la ciutat especialment pel carrer Libreros i pel carrer Major (que n'és la continuació) ni de descansar una estona en la plaça Cervantes de cara al roser que més vos agrade.


18 comentaris:

  1. Respostes
    1. Hola, Vicent. Gràcies. D'ací a poc "aniràs" a l'Ampurdà.

      Elimina
  2. M'agraden els teus comentaris dels viatges. Gràcies. També m'agrada el q diu V. Mateu.

    ResponElimina
  3. Un excel.lent article que convida a recórrer tranquil.lament els llocs que descrius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, ho has encertat: tranquil·lament. És una ciutat per a passejar. Gràcies per la visita al blog.

      Elimina
  4. Fa molts anys vaig estar a Alcalá de Henares i em va agradar molt la Universitat i els llocs on se suposa que va viure Cervantes... Sal.lus

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de les coses que no se sol comentar en general és que Cervantes va nàixer al call, per tant és fàcil suposar que era de família jueva. Una abraçada, Sal·lus.

      Elimina
  5. Gràcies pel regal de contar el vostre viatge!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O ens animem a viatjar o llegim sobre viatges. Gràcies

      Elimina
  6. Así que la universidad fue fundada por bula de nuestro Alejandro VI... Y lo mal que lo trataron siempre los Reyes Católicos. Por cierto, cue fue ese mismo papa valenciano el que les concedió esa denominación tan honrosa y famosa.
    Estupenda entrada, Dolors. Estuvimos allí hace unos años y nos gustó muchísimo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es muy bonita. Yo también pensé en ti y en tu Lucrecia cuando lo leí. Cuantas cosas buenas hizo la familia Borja y que poco se les reconoce! Un abrazo, Isabel.

      Elimina
  7. No he anat mai a Alcalá de Henares, però de ben segur que quan ho faça hi aniré ben informada. Preciosa crònica Dolors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Maria Josep. Gràcies per la nova visita al blog. Realment, val la pena eixa ciutat. La gent és molt amable i això també augmenta els bons records.

      Elimina
  8. Dolors, com sempre,magnífica crònica que desperta l ´interés del viatger per anar al lloc.
    Gràcies.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Pura. Quant que m'alegra que em digues eixes coses. Entre totes m'animeu molt. Gràcies.

      Elimina
  9. Dolors enhorabona, com sempre un relat excel.lent.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola. T'importaria escriure'm en privat a dolorsjimeno@gmail.com? Gràcies

      Elimina