tag:blogger.com,1999:blog-69502816225458444292024-03-08T11:31:00.280+01:00De viatgeTextos curts sobre viatges i literaturaDolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.comBlogger242125tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-39327633044216780122024-03-08T11:26:00.004+01:002024-03-08T11:30:28.923+01:00L'aportació de Sílvia Aymerich al 8 de març d'enguany<p> <span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;">Admeto que els desconeixia fins avui jo, aquests fets. Me n'assabento per la</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"> </span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://en.wikipedia.org/wiki/Menna_Elfyn&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw3KCwwvyRwGvnPsRWSf6O3J" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Menna_Elfyn" style="background-color: white; color: #1155cc; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;" target="_blank"><b><span style="color: #9900ff;">Menna Elfyn</span></b></a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;">, presidenta del</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"> </span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=http://walespencymru.org/&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw2zDVCVLzfmmCcfzkONYwLU" href="http://walespencymru.org/" style="background-color: white; color: #1155cc; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;" target="_blank"><b><span style="color: #9900ff;">Pen Club del País de Gal·les</span></b></a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;">, autora lideressa del</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"> </span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://sites.google.com/site/inmultipleversions/coordination-team&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw3sBNl4pUg2qszzeDYt6_GD" href="https://sites.google.com/site/inmultipleversions/coordination-team" style="background-color: white; color: #1155cc; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;" target="_blank"><b><span style="color: #9900ff;">Projecte Versions Múltiples</span></b></a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;">, a qui agraeixo infinitament l'enviament del</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"> </span><b style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://youtu.be/HsioNQ3TddM&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw0GyAV3H8YWpnyN0kNCfBbo" href="https://youtu.be/HsioNQ3TddM" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: #9900ff;">vídeo</span></a></b><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"> </span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;">on, en celebrar els deu anys de l’entitat, remarca el compromís històric de les dones gal·leses per la pau. I ho fa recordant dos fets històrics rellevants, seguits de dos poemes d'una delicadesa expressiva impactant. Per als que enteneu bé l'anglès, us demano paciència perquè l’original gal.lès us anirà essent traduït a mida que avanci l'enregistrament. Alhora, però, us deixo un resum de la petita cerca que he fet sobre els dos fets històrics que esmenta. Properament, trobareu els poemes que l'autora llegeix després en la</span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"> </span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://sites.google.com/site/multipleversions/authors-translators/elfyn-menna&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw2WQnXt3iAoQCUGFVaEXsxW" href="https://sites.google.com/site/multipleversions/authors-translators/elfyn-menna" style="background-color: white; color: #1155cc; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;" target="_blank"><b><span style="color: #9900ff;">pàgina de l’autora</span></b></a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;"> </span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial; font-size: large; text-align: justify;">en versions a diverses llengües. </span></p><div class="gs" style="background-color: white; margin: 0px; min-width: 0px; padding: 0px 0px 20px; width: initial;"><div class="ii gt" id=":mp" jslog="20277; u014N:xr6bB; 1:WyIjdGhyZWFkLWY6MTc5MjkxNjg0NzI3MjQwNTIzNCJd; 4:WyIjbXNnLWY6MTc5MjkxNjg0NzI3MjQwNTIzNCJd" style="color: #222222; direction: ltr; margin: 8px 0px 0px; overflow-x: hidden; padding: 0px; position: relative;"><div class="a3s aiL" id=":mq" style="direction: initial; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: 1.5; overflow: auto hidden; position: relative;"><div dir="ltr"><p class="MsoNormal" style="line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 19.5px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><img alt="💜" aria-label="💜" class="an1" data-emoji="💜" draggable="false" loading="lazy" src="https://fonts.gstatic.com/s/e/notoemoji/15.0/1f49c/32.png" style="height: 1.2em; vertical-align: middle; width: 1.2em;" /> FELIÇ DIA INTERNACIONAL DE LES DONES <img alt="💜" aria-label="💜" class="an1" data-emoji="💜" draggable="false" loading="lazy" src="https://fonts.gstatic.com/s/e/notoemoji/15.0/1f49c/32.png" style="height: 1.2em; vertical-align: middle; width: 1.2em;" /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 19.5px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span style="color: #9900ff; font-family: arial; font-size: medium;"><b>Primera Fita</b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">· Som a principis de la dècada dels vint del segle passat i, arran dels horrors de la Primera Guerra Mundial que ha sacsejat Europa la dècada anterior, un grup de dones gal·leses decideix emprendre una campanya per la pau. A la <b><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://en.wikipedia.org/wiki/Aberystwyth_University&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw1BIgJBHtk4Tc-ZIl6YDCIN" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Aberystwyth_University" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: #9900ff;">Universitat d’Aberystwyth</span></a></b> presenten una iniciativa conjunta de dones de Gal·les i dels Estats Units i, en un temps rècord, la petició és signada per gairebé 400.000 gal·leses i és enviada a Amèrica en un cofre de roure custodiat per una delegació formada per les dones que veieu a la fotografia de sota. D'esquerra a dreta són <b>M.G. (Gladys) Thomas; Mary Elizabeth Ellis; Annie Jane Hughes-Griffiths i Elined Prys</b>. Aconsegueixen presentar la petició l'any 1923 a <b><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://en.wikipedia.org/wiki/Calvin_Coolidge&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw1FXOk2KG1X-b2lfgeechTA" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Calvin_Coolidge" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: #9900ff;">Calvin Coolidge</span></a></b>, president dels Estats Units, juntament amb la <b><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://en.wikipedia.org/wiki/League_of_Women_Voters&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw19KtIs1nsSEqvY-EmOEd5b" href="https://en.wikipedia.org/wiki/League_of_Women_Voters" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: #9900ff;">Lliga de Dones Votants</span></a></b> que representa milions de dones estatunidenques. L'abril de l'any passat, marcant el centenari d’aquest fita, tornava el cofre al país d’origen, per a ser catalogat i digitalitzat a la <b><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://archives.library.wales/index.php/welsh-womens-peace-petition&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw3MZqhxjbQut41kXmhWfwYh" href="https://archives.library.wales/index.php/welsh-womens-peace-petition" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: #9900ff;">Biblioteca de Gal·les</span></a></b>, des d'on ja es poden començar a <span style="color: #9900ff;"><b><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://archives.library.wales/index.php/welsh-womens-peace-petition&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw3MZqhxjbQut41kXmhWfwYh" href="https://archives.library.wales/index.php/welsh-womens-peace-petition" style="color: #1155cc;" target="_blank">consultar els noms</a></b> </span>d’aquelles dones valentes. </span></p><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><img alt="csm_The_Peace_Delegation_to_America_368b2c730b.jpg" class="CToWUd a6T" data-bit="iit" data-image-whitelisted="" height="402" src="https://mail.google.com/mail/u/0?ui=2&ik=6826ed8ee6&attid=0.1&permmsgid=msg-f:1792916847272405234&th=18e1b85f917c28f2&view=fimg&fur=ip&sz=s0-l75-ft&attbid=ANGjdJ8o_WEB42iCOtdkLSZWkCRwrop-VJUAFW6TpJi6MsyMWv6sGujpM7_vrCKF9H-rO3p0r3v3umpdTnjycVDU0O8X1pciRjq5wK4I_rZWfxVwI2eqaqdwOdPDU8Y&disp=emb&realattid=ii_lthwkkwn0" style="cursor: pointer; outline: 0px;" tabindex="0" width="536" /></div></span><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: center;"></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p></blockquote><p></p></blockquote></blockquote><p class="MsoNormal" style="line-height: 19.5px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span style="color: #9900ff; font-family: arial; font-size: medium;"><b>Segona fita</b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"> Fem un salt en el temps de sis dècades, i ja som a principis dels vuitanta, el setembre del 1981 concretament. El col·lectiu “WOMEN FOR LIFE ON EARTH”, un altre grup de dones gal·leses, tan valentes com les seves àvies seixanta anys enrere, promouen una altra acció sota el mateix signe que l'anterior. Protesten contra la decisió del govern britànic de permetre míssils nuclears a la base de <b><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://es.wikipedia.org/wiki/Campamento_pacifista_de_mujeres_en_Greenham_Common&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw3fMGIuU6FomgA6S0c2A-b_" href="https://es.wikipedia.org/wiki/Campamento_pacifista_de_mujeres_en_Greenham_Common" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: #9900ff;">Greenham Common</span></a></b> i acampen allà. El campament capta l'atenció dels mitjans l'abril de 1983, quan vora 70. 000 manifestants formen una cadena humana de 23 quilòmetres des de Greenham fins a la fàbrica de municions de <a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://es.wikipedia.org/wiki/Burghfield&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw0De2T8Vdn117EiMPAG10pF" href="https://es.wikipedia.org/wiki/Burghfield" style="color: #1155cc;" target="_blank" title="Burghfield"><b><span style="color: #9900ff;">Burghfield</span></b></a>, tal com podeu veure a la foto de sota. Aquest fet serveix d'exemple a la creació d’altres camps de pau en una dotzena llarga d’indrets de tot Europa. Podeu consultar-ho en vuit llengües a la <b><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://en.wikipedia.org/wiki/Greenham_Common_Women%2527s_Peace_Camp&source=gmail&ust=1709979266003000&usg=AOvVaw0yXon2u1J-oTw3HZ9_X2xr" href="https://en.wikipedia.org/wiki/Greenham_Common_Women%27s_Peace_Camp" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: #9900ff;">pàgina corresponent de la Viquipèdia</span></a></b>.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 13.91px; margin: 0cm 0cm 8pt;"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"> </span></p><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><img alt="Greenham_Common_women's_protest_1982,_gathering_around_the_base_-_geograph.org.uk_-_759136.jpg" class="CToWUd a6T" data-bit="iit" data-image-whitelisted="" height="536" src="https://mail.google.com/mail/u/0?ui=2&ik=6826ed8ee6&attid=0.2&permmsgid=msg-f:1792916847272405234&th=18e1b85f917c28f2&view=fimg&fur=ip&sz=s0-l75-ft&attbid=ANGjdJ_aYKELy008jLnpvvxkVpw8-xkPrO1qONRD_dEhncKfTL50XiKwVsDxmJ77l6vaXayl2L-pnp2nsfEFcwxco0j4fyHVM55Crw9SqkqQ_NylSAOm2q_r7uIwFGg&disp=emb&realattid=ii_lthwmspy1" style="cursor: pointer; outline: 0px;" tabindex="0" width="440" /></div></span><div class="yj6qo"></div><div class="adL" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div></div><div class="adL"></div></div></div><div class="hq gt a10" id=":md" style="clear: both; margin: 15px 0px;"><div class="hp" style="border-top: 1px dotted rgb(216, 216, 216); color: #222222; text-align: justify; width: 990.016px;"></div><div class="a3I" style="color: #222222; height: 1px; left: -10000px; overflow: hidden; position: absolute; text-align: justify; top: -10000px; width: 1px;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Espai per a fitxers adjunts</span></div><div id=":hj" style="color: #222222;"></div><div class="aQH" id=":mc" style="margin-bottom: -16px; margin-left: -16px; padding-top: 16px;"><span class="aZo" style="display: block; float: left; height: 120px; margin: 0px 0px 16px 16px; position: relative; width: 180px;"><span class="a3I" id=":go" style="color: #222222; cursor: pointer; display: inline-block; height: 1px; left: -10000px; outline: none; overflow: hidden; position: absolute; text-align: justify; text-wrap: nowrap; top: -10000px; width: 1px; z-index: 0;"><a class="aQy aZR e aZr" data-tooltip-align="t,c" data-tooltip-class="a1V" data-tooltip="O Gymru i'r Byd - From Wales to the World" href="https://www.youtube.com/watch?v=HsioNQ3TddM&authuser=0" jslog="119523; u014N:xr6bB,cOuCgd,Kr2w4b; 4:WyIjbXNnLWY6MTc5MjkxNjg0NzI3MjQwNTIzNCJd; 43:WyJ2aWRlby94LXlvdXR1YmUiXQ.." role="link" style="color: #222222; cursor: pointer; display: inline-block; height: 120px; outline: none; overflow: hidden; position: relative; text-decoration-line: none; width: 180px; z-index: 0;" tabindex="0" target="_blank"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Previsualitza el vídeo de YouTube O Gymru i'r Byd - From Wales to the World</span></a></span><div aria-hidden="true" style="cursor: pointer; display: inline-block; height: 120px; outline: none; overflow: hidden; position: relative; text-wrap: nowrap; width: 180px; z-index: 0;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><div class="aSG" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222; inset: 0px; margin: auto; position: absolute; text-align: justify;"></div><div class="aVY aZn" style="border-top: 1px solid rgb(229, 229, 229); color: #222222; height: 0px; left: 0px; overflow: visible; position: absolute; right: 0px; top: 0px; z-index: 2;"><div class="aZm" style="border-left: 1px solid rgb(229, 229, 229); height: 118px; left: 0px; text-align: justify; top: 0px; width: 0px;"></div></div><div class="aSH" style="inset: 1px; overflow: hidden; position: absolute; z-index: 1;"><span style="color: #222222;"><span style="border-color: initial; border-image: initial; border-width: initial; inset: -11.7969px -17.7969px; margin: auto; transition-property: opacity;"><img class="aQG aYB" id=":h1" src="https://i.ytimg.com/vi/HsioNQ3TddM/mqdefault.jpg" style="border: none; inset: -11.7969px -17.7969px; margin: auto; max-width: 120%; min-width: 100%; opacity: 1; position: absolute; text-align: justify; transition: opacity 0.5s linear 0s;" /></span></span><div class="aYy" id=":in" style="background-color: rgba(0, 0, 0, 0.4); border-top: none; bottom: 0px; left: 0px; position: absolute; right: 0px;"><div class="aYA" style="align-items: center; color: #222222; display: flex; float: left; height: 32px; justify-content: center; width: 32px;"><img class="aSM" id=":gr" src="https://ssl.gstatic.com/docs/doclist/images/mediatype/icon_2_youtube_x16.png" style="border: none; height: 16px; text-align: justify; width: 16px;" /></div><div class="aYz" style="overflow: hidden;"><div class="a12"><div class="aQA" style="font-weight: bold; line-height: 16px; margin-right: 32px; margin-top: 8px; overflow-wrap: normal; overflow: hidden; text-align: justify; text-overflow: ellipsis;"><span style="color: white;">m</span></div></div></div></div></div></span></div></span></div></div></div>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-50207748825369663352023-11-18T19:06:00.008+01:002023-11-19T16:22:57.270+01:00PhysioMRI<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Fa uns mesos m'arribà, a través de la meua filla i provinent d'un amic seu, un <i>guasap </i>que convidava a participar de manera voluntària en un projecte sobre ressonàncies magnètiques dels genolls. M'hi vaig interessar i vaig escriure oferint les meues cames per a col·laborar en aquesta iniciativa en què intervenen (segons els logotips que apareixien en la imatge que acompanyava el text del dit <i>guasap</i>) el Centre Superior d'Investigacions Científiques, la Universitat Politècnica de València i l'Hospital La Fe, també de València.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Al cap d'un temps, em van telefonar per a citar-me i allà que vaig anar ben encuriosida. Em va rebre i em va atendre Teresa Guallart Naval, llicenciada en Física, estudiant de doctorat i membre d'un grup d'investigació de l'<span color="inherit" style="text-align: inherit;">i3m (Institut d'Instrumentació per a Imatge Molecular), centre compartit pel CSIC i la UPV, que està perfeccionant un aparell portàtil de ressonàncies magnètiques. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiczeiAcmByA3kR44_NxuB0wuhXKNi-Z48ADjr8R7zl9j7EUmAyZf2_WQQ0EL6HRBAbN_ibWc-uRj3vLMd_8YKKj_cNmzGGGkrAn3aoOdlmPEDjefhXh9GZXLe6VFEzXq3QYMAdE0WFw6bry_WRytBkjvgu8R5sGhxkdoeRXc7N-ohvfpl8rhuF107JZB4/s1188/darrere.jpg" style="clear: right; float: right; font-family: arial; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1188" data-original-width="946" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiczeiAcmByA3kR44_NxuB0wuhXKNi-Z48ADjr8R7zl9j7EUmAyZf2_WQQ0EL6HRBAbN_ibWc-uRj3vLMd_8YKKj_cNmzGGGkrAn3aoOdlmPEDjefhXh9GZXLe6VFEzXq3QYMAdE0WFw6bry_WRytBkjvgu8R5sGhxkdoeRXc7N-ohvfpl8rhuF107JZB4/w319-h400/darrere.jpg" width="319" /></span></a><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">La fotografia mostra la part de darrere de la màquina. </span><span color="inherit" style="font-family: arial;">És la primera cosa que vaig veure en entrar a l'espai que </span><span color="inherit" style="font-family: arial;">l'hospital ha assignat per a dur a terme estes proves. </span><span color="inherit" style="font-family: arial;">Teresa i jo vam mantenir una profitosa conversa sobre tot el que </span><span color="inherit" style="font-family: arial;">anàvem a fer, vaig signar el consentiment preceptiu i em vaig acomodar en </span><span style="color: #161616; font-family: arial;">una mena de llitet amb rodes que permetia, ja gitada, ajustar la cama al cilindre de l'escàner per la part frontal. En la fotografia es pot veure l'escambell que permet descansar la cama que no està sent investigada.</span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmJeQdJ1bH6NwE3s5W4kUMqrUB1M1Go610RtSyIyFzjnoBaQN37NXm1p77o9B76ovKaMCmlXdr1L7km7wVYue0eEIp-xNh85AMJg2jhcf-0OLu8Cq4cCoTgukFTovil4WqgeH5IDgfg1R3bl5u1jIhKDUfHE5WdodwVJrD-vv0deQcZjFb5XDH78kJBI/s1276/davant.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1188" data-original-width="1276" height="373" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinmJeQdJ1bH6NwE3s5W4kUMqrUB1M1Go610RtSyIyFzjnoBaQN37NXm1p77o9B76ovKaMCmlXdr1L7km7wVYue0eEIp-xNh85AMJg2jhcf-0OLu8Cq4cCoTgukFTovil4WqgeH5IDgfg1R3bl5u1jIhKDUfHE5WdodwVJrD-vv0deQcZjFb5XDH78kJBI/w400-h373/davant.jpg" width="400" /></span></a></div><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">La prova dura uns cinquanta minuts per cada genoll. Durant eixes quasi dues hores vaig poder avançar moltes pàgines del llibre que portava. Es tracta de l'amè assaig <i>Usos amorosos de la mujeres de entresiglos (1850-1914)</i>, de Rosa Elena Ríos Lloret, editat per Catarata en la sèrie <i>Sentimientos y sometimientos</i>. Va ser una molt bona companyia.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">Acabada la sessió en la PhysioMRI, calia fer dues proves més. Ara ja en una màquina convencional de ressonàncies magnètiques, eixes que fan un soroll infernal i que moltes de nosaltres coneixem. Primer un genoll, després l'altre.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">En total vaig estar quatre hores, temps que vaig regalar amb molt de gust a la investigació. Penseu que sense persones voluntàries per a provar medicaments, vacunes o màquines la ciència o no podria avançar o no ho faria encertadament. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">La raó de fer seguidament un escàner en dues màquines és fàcil d'entendre: Teresa Guallart i el seu grup d'investigació estan treballant en la millora de la imatge. Comparant ambdues poden fer-ho.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">Esta PhysioMRI té molts avantages sobre les grans màquines que coneixem: </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #161616; font-family: arial;">És portàtil. Per tant pot anar a qualsevol domicili, traslladar-se dins de l'hospital, anar dins d'una ambulància, residències de gent major. Fins i tot seria útil en països amb una estructura sanitària deficient. E</span><span style="color: #161616; font-family: arial;">l seu pes és, ara per ara, de 250 kilos.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">Costarà uns 50.000 euros contra els dos o tres milions a què arriben les altres.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">Pot connectar-se a l'electricitat a través d'un endoll domèstic: no gasta més que un forn de microones. També es pot fer funcionar amb electricitat produïda per un generador de gasoil.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">No necessita l'alberg d'un centre hospitalari.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">Ara bé, només es pot utilitzar per a braços i cames i, com he dit, la imatge és millorable. De moment.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">No puc evitar afegir que si ens baixen els impostos, i la cultura i la ciència són les àrees que més ho patiran, projectes com aquest es quedaran en no res o aniran a parar a altres països o a la iniciativa privada, quan la formació de les persones investigadores ha anat a càrrec del nostre sistema universitari.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616; font-family: arial; font-size: large;">---------------------</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #161616;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Les fotos són meues.</span></span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-40350887617499476412023-05-12T19:51:00.010+02:002023-05-13T12:24:29.846+02:00Tres lectures<p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8xQujjy3UMWfxVl3E8jjB6yyXszdgwRJH9AphyMMMffU2Ro7vLY3XTL6BKSXTjYJENiwA_AdnN2QJ5S6fNnlo5bmobNG5UcyEf3XddFag6pFuqL1y73L4XXaZKGDE2CyL1rHULFfmEzoKTG_j_IiMv7GlqB9BQND9c-Mx6D0ZoOcYBXjuxea0IEmN/s588/la-nina-alemana.webp" style="clear: right; display: inline; float: right; font-family: arial; font-size: x-large; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="588" data-original-width="381" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8xQujjy3UMWfxVl3E8jjB6yyXszdgwRJH9AphyMMMffU2Ro7vLY3XTL6BKSXTjYJENiwA_AdnN2QJ5S6fNnlo5bmobNG5UcyEf3XddFag6pFuqL1y73L4XXaZKGDE2CyL1rHULFfmEzoKTG_j_IiMv7GlqB9BQND9c-Mx6D0ZoOcYBXjuxea0IEmN/s320/la-nina-alemana.webp" width="207" /></a><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span>Són tres lectures, les darreres que he fet, de procedència diversa. Una d'elles, </span><i><b>La niña alemana</b></i><span>, d'Armando Lucas Correa, era, i ha tornat, a un prestatge de casa en companyia de la resta de la col·lecció dedicada a la novel·la històrica, editada per Penguin Random House. </span><span>Narra la vida d'una família berlinesa que es veu obligada a fugir cap a Cuba, en l'any 1939, a bord del transatlàntic <i>Saint Louis</i>. L'he trobada molt instructiva i m'ha resultat molt entretinguda. Aprendre i distraure'm, el que demane a les lectures.</span></span></p><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCgNbJHgpn83Fz579wqX757K-4gHjBUkbUaraZGT560SYWv4HSwBaQJXALlg3ckFYAcmfnqq21rZY6JGOjGTPj0Pu5Cku9z2bYHVZ-UBYDxGGxMTzviNNEsvqPygKOHrGbBPmQd23XqIPjKngs0iZRFf1HGLvD_j-tMNmdwfo9ZAWMGLX4DJ9lAqyL/s640/sentim2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCgNbJHgpn83Fz579wqX757K-4gHjBUkbUaraZGT560SYWv4HSwBaQJXALlg3ckFYAcmfnqq21rZY6JGOjGTPj0Pu5Cku9z2bYHVZ-UBYDxGGxMTzviNNEsvqPygKOHrGbBPmQd23XqIPjKngs0iZRFf1HGLvD_j-tMNmdwfo9ZAWMGLX4DJ9lAqyL/s320/sentim2.jpg" width="320" /></span></a></div><span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><i style="font-style: italic;"><b>El dia de demà</b></i><span><i>, </i>de Teresa Broseta, arribà a les meues mans gràcies a </span><span><a href="https://sentimlesllibreries.com/">Sentim les llibreries</a>, </span><span>una inicitativa en favor de la promoció de la lectura i de les llibreries valencianes. Vos convide a participar en cada edició que tornen a convocar. El descobriment d'aquesta escriptora ha sigut una gran troballa: he llegit per primera vegada</span><span> Teresa Broseta i he fruït de la meua ciutat. </span></span></div></span><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik1UdIZ_xNmNzCbl2UyQ431Utd2FhMQJaeHQq7x2lKRE2He5t38HIGtilo6YhpQ_0O-SsNkZ2n6aCLh0T0aLgXuARQkk-qVBT4IPlxVpZtr1t8MhxnC_y4QvdBrr-_dUSrDyKA4sYDICQ3VUSZK0o8x-zqVsOhmW6SkvPPfMI7l9guifqq7PXFKC1K/s397/el-dia-de-dema.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="261" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik1UdIZ_xNmNzCbl2UyQ431Utd2FhMQJaeHQq7x2lKRE2He5t38HIGtilo6YhpQ_0O-SsNkZ2n6aCLh0T0aLgXuARQkk-qVBT4IPlxVpZtr1t8MhxnC_y4QvdBrr-_dUSrDyKA4sYDICQ3VUSZK0o8x-zqVsOhmW6SkvPPfMI7l9guifqq7PXFKC1K/s320/el-dia-de-dema.jpg" width="210" /></span></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Lamente no haver conegut abans l'obra perquè, n'estic segura, l'hauríem llegit i comentat en el grup de lectura <i>El Micalet parla de llibres</i>, una de les banderes del qual era que totes les obres que llegíem tingueren també com a protagonista la ciutat de València. Però, què hi farem! He passejat per Velluters i el Mercat i el Carme i el Pilar i he reconegut els llocs per on ens condueix Teresa Broseta mentre ens mostra uns personatges molt ben construïts, creïbles. És premi Alfons el Magnànim.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">La tercera lectura ha sigut la magnífica <i>El dit de Déu. de Raquel Ricart</i>. </span><span style="font-family: arial;">És una obra sorprenent, amb tres narradores. </span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNmF_adILwevft-N97zvCrUUKI40E9pHkP1jGWtEHek1uxCnGQIz7Vr5iAFYLV_U4zOWLXpm7gteETBqxyA0Ntfm2cO_4ebTV_zAIGbFmOoq6fzLqGDwtpN9OpPZ4GuYfZXoNIYYcro2RYPBcLa8-Uis9ubXWJqBEmfVdHnP7Np8wyOpAPaWDeSkvT/s862/el%20dit.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="862" data-original-width="552" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNmF_adILwevft-N97zvCrUUKI40E9pHkP1jGWtEHek1uxCnGQIz7Vr5iAFYLV_U4zOWLXpm7gteETBqxyA0Ntfm2cO_4ebTV_zAIGbFmOoq6fzLqGDwtpN9OpPZ4GuYfZXoNIYYcro2RYPBcLa8-Uis9ubXWJqBEmfVdHnP7Np8wyOpAPaWDeSkvT/w256-h400/el%20dit.jpg" width="256" /></span></a></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">Un exercici literari de primera magnitud. És d'aquells llibres que no vols que s'acaben. Aquest m'ha arribat per recomanació de la bibliotecària de Muro. Tan senzill com això. </span><span style="font-family: arial;">Així que tenim: les col·leccions de butxaca que ofereixen els periòdics, els programes de promoció de la lectura i l'assessorament de les bibliotecàries. </span><span style="font-family: arial;">Ara m'estan esperant <i>Robinson Crusoe</i> (per a poder-los-ho contar al meu net i les mues netes) i un llibre que sembla magnífic: <i>La cuarta casa</i>, de Manuel Muñoz.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;"><br /></span></span><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><br /><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-14822077134873083592023-04-27T16:27:00.006+02:002023-04-28T18:40:13.902+02:00La merla blanca, de Juli Martínez Amorós<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Aquesta novel·la, editada per Vincle i guardonada amb el <i>Premi Teodor Llorente 2022, Novel·la negra, la Pobla de Vallbona</i>, ha arribat a les meues mans gràcies a la Biblioteca Municipal de Muro, que l'ha programada per a una de les sessions de <i>Parlem de llibres</i>. </span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgx0f_ghrZMAKZPJ590JX2r_hTWfiqmOH5uOUsb9QoVLVRO5dpKR_wbK3qSnUxzuS0WjweNlBnQ9zdNPuW6MahYgeW3LmknBh7Sk6Q8yq5bCbmZmZqgIKH5fNq8Pnf67LsQo-zVG-NW6-K10ddSG9y40JcSPi6MZ5JEzmthnrsRT9-PzegsPbw22zm/s1600/merla.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1131" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgx0f_ghrZMAKZPJ590JX2r_hTWfiqmOH5uOUsb9QoVLVRO5dpKR_wbK3qSnUxzuS0WjweNlBnQ9zdNPuW6MahYgeW3LmknBh7Sk6Q8yq5bCbmZmZqgIKH5fNq8Pnf67LsQo-zVG-NW6-K10ddSG9y40JcSPi6MZ5JEzmthnrsRT9-PzegsPbw22zm/s320/merla.jpg" width="226" /></span></a></div><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">En rebre la notícia i veure la portada del llibre, m'hi vaig interessar. D'una banda, per simpatia envers aquesta </span><i style="font-family: arial;">rara avis,</i><span style="font-family: arial;"> sobre la qual he escrit i, d'una altra, per confiança en l'editorial i en el criteri de Manolo Gil, un editor que acompanya habitualment les seues escriptores i escriptors als actes on els conviden. En bona llei, he de dir que conec una altra editora que sempre ho fa: Dolors Pedrós.</span></div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">Bé. Em centre ja en la novel·la de Juli Martínez Amorós, un autor que no coneixia fins ara. Doble agraïment: a la Bibiobleca i a Vincle.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">És una novel·la protagonitzada per un policía d'Alacant, Arnau Feliu, que recorda per la seua bonhomia e</span><span style="font-family: arial;">ls inspectors Thomas Barnaby, de la sèrie <i>Els assassinats de Midsomer</i>, i al comisari Kostas Kharitos, creació de Petros Markaris. Martínez no dona informació física sobre la persona del policia: només sabem que viu sol, que està a punt de jubilar-se i que té un muscle lessionat. També, que porta un quadern personal a banda de la llibreta on anota el que va sabent de les seues investigacions. Però no coneixem res de la seua vida sentimental i això és molt d'agrair en una obra d'aquest tipus perquè ens evita llegir sobre bordells, prostitutes i adlàters, cosa que comportaria un llenguatge, i un tractament de les dones, sexista i menyspreable. <a href="https://intersindical.org/cultura/article_cultura/la_botella_del_naufrago">Enllace ací </a> el comentari que vaig fer a <i>La botella del náufrago. </i>Es pot escriure sense necessitat de fer gala de masclisme.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">L'argument és l'habitual en les obres del gènere policíac: corrupció política i policial, drogues, apostes, carreres de motos il·legals, festes nocturnes dubtoses i diners, molts diners, procedents dels suborns i les trampes que caracteritzen la manera de fer del Partit Conservador, un altre protagonista de la novel·la. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Tindríem un tercer protagonista, el jove Guillem que acompanya el policia en la majoria de les pesquises i que serveix a l'autor per a introduir, de manera suau tot i que alguna vegada a punt d'arribar al pamflet, alguna opinió política diferent i ben allunyada del gruix dels protagonistes corals que intervenen en els fets narrats. En certa manera crec que Martínez no pot defugir la seua ideologia però tambe ens ofereix el contrast entre l'experiència i la calma, en definitiva el <i>savoir faire,</i> de Feliu i la vehemència del jove.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">La trama és trepidant però la narració tranquil·la. M'ha resultat soprenent. Els diàlegs són magnífics. Poques vegades n'he trobat de tan exactes: donen la informació que cal sense floritures.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Per últim, destacaria la ignorància en què manté a la lectora: son assassinats aïllats? Tenim un assassí en sèrie? És tot una successió de casualitats? I per a reblar-ho hi ha quatre cartes manuscrites* el contingut de les quals sembla aclarir-ho tot però que resulta ser un <i>trompe-l'oeil</i>, un artifici magistral.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">-----------------------------</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">* </span><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Demane a l'editorial que en pròximes edicions corregisca la lletra de les cartes. Les persones majors de vegades tenim dificultats de visió.</span></span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-67481017088758996802023-04-14T18:28:00.008+02:002023-05-13T12:24:03.059+02:00Una cefalòfora i dos cefalòfors<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;"><span>Recentment, durant una estada a Zuric, vam visitar la catedral, la Grossmünster. </span></span><span style="font-family: arial;"><span>Em resulta simpàtica la seua ubicació perquè es troba enfront de la </span><span style="background-color: white; color: #333333; letter-spacing: 0.479999px; text-align: left; word-spacing: -0.959998px;">Fraumünster, seus </span><span>separades pel riu Limmat (per Zuric també en corre un altre: el Sihl). Totes dues llueixen vidrieres de </span></span><span style="font-family: arial;">Giacometi. </span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_elBWIS6mdGjTvYu7oZbAQUU2NanYMr0BydxGVQDhksNa6PuhLkXE3csp-lXiCInkdPDLD41HklxM8W26kt7JDQOhRM_W2X9zDEuxjRIqrEsiXn8SYG4ohVXwmFSyeE9j4twyQl-crwNDuil132LpIdH1lu9c2iHJlVPkhCKivATisAI99r_y6Qzu/s1006/Vidrieras-de-Chagall-en-la-Fraum%C3%BCnster-de-Zurich.webp" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1006" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_elBWIS6mdGjTvYu7oZbAQUU2NanYMr0BydxGVQDhksNa6PuhLkXE3csp-lXiCInkdPDLD41HklxM8W26kt7JDQOhRM_W2X9zDEuxjRIqrEsiXn8SYG4ohVXwmFSyeE9j4twyQl-crwNDuil132LpIdH1lu9c2iHJlVPkhCKivATisAI99r_y6Qzu/s320/Vidrieras-de-Chagall-en-la-Fraum%C3%BCnster-de-Zurich.webp" width="159" /></span></a></p><span style="font-family: arial;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span><span style="font-size: large;">La Fraumünster actual és l'esgésia que es va construir sobre les restes de l'abadia per a dones de famílies nobles, aristocràtiques, i fundada en el segle</span><span style="font-size: medium;"> IX</span><span style="font-size: large;">. L'abadessa tenia molt de poder fins el punt que designava l'alcalde de Zuric, però això va acabar amb Huldrych Zwingli, el </span></span></span><span style="font-size: large;">religiós que va predicar enfront i des d'on va iniciar la seua reforma. Té uns magnifics vitralls de Chagall. Recorde que va ser la primera informació sobre art que em va donar la meua amiga C.S. en saber que jo viatjava a Zuric.</span></div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">La Grossmünster no és un edifici espectacular. A banda de les vistes de la ciutat que es poden contemplar des de la torre i que jo només conec per fotografies (no puge a cap torre ni campanar), puc citar la cripta, el cadiram del cor i poc més a banda, és clar, dels vitralls. Ara bé, vaig tenir la sort de sentir un assaig de gregorià. Tres cantants en l'altar i jo, just davant, en una de les cadires, mentre esperava que la meua família baixara de la torre i en la botiga acabaren de fer el recompte dels guanys del dia. Aquesta església reformista (<i>reformierte Kirche Zürich</i>), com tantes altres protestants i moltes de les catòliques, fan bona cosa de caixa amb entrades, estampes, llibres i tot tipus d'objectes de regal.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">El que més em va agradar de la visita va ser conéixer la llegenda d'una parella cefalòfora. L'església catòlica en té documentats (<i>sic</i>) més d'un centenar de sants i santes cefalòfores!</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu9OCjvA5UfmzXNgULnNpM_dc6ikc9yxE6yETGk1J8wXhDvitIqmB7Yxp-GYFgOFCZni5pmXvWmHl5b2aADtiDJKdHW9eDcRGzmH72bLMJLvvPV3kKkoiM7gAv6d5OEG1uUfS1fyAly8WNROWq3f4j3Ry0wm4256oDPFw6zOWvn1mnbljheLluc6JM/s900/caps.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="600" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu9OCjvA5UfmzXNgULnNpM_dc6ikc9yxE6yETGk1J8wXhDvitIqmB7Yxp-GYFgOFCZni5pmXvWmHl5b2aADtiDJKdHW9eDcRGzmH72bLMJLvvPV3kKkoiM7gAv6d5OEG1uUfS1fyAly8WNROWq3f4j3Ry0wm4256oDPFw6zOWvn1mnbljheLluc6JM/w426-h640/caps.jpg" width="426" /></span></a></div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><p style="text-align: justify;">Règula i el seu germà Fèlix, actualment patrona i patró de la ciutat de Zuric, van ser decapitats pels romans, aquells que perseguien cristians, junt amb el seu servent Exuperanci. En veure's en eixe estat, cada màrtir agafà el seu cap i xino-xano caminaren fins trobar un lloc que els agradara per a soterrar-se. Així arribaren a Zuric, cavaren les tombes i s'hi colgaren. Al cap d'uns segles Carlemany, durant una passejada per la ciutat, es va sorprendre en veure que el seu cavall es detenia i piafava. En deixar caure les pates de davant, es posà a escarbar la terra. Allí estaven els cossos de Règula i Fèlix (del servent, ni un osset: les classes són les classes). Exactament en eixe terreny es va construir la Grossmünster.</p><p style="text-align: justify;">------------------------------------------------</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHRu4IKrhIH262_BHl51QUuahrpoS5et9Y0107zAsH9yf2OEuvGtSRrMl3740J1w99-xdiZvxGO4FKfkHOowP7oInyCUxZWl8aqiFFzSCHJawufR1KdAowICwXncMYc4p8K63d8AOFvscenncRXPgPNoTuO-jCTgQndGcOZwoORBpR1Cz2VucJNoYx/s1612/cefalof.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1612" data-original-width="608" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHRu4IKrhIH262_BHl51QUuahrpoS5et9Y0107zAsH9yf2OEuvGtSRrMl3740J1w99-xdiZvxGO4FKfkHOowP7oInyCUxZWl8aqiFFzSCHJawufR1KdAowICwXncMYc4p8K63d8AOFvscenncRXPgPNoTuO-jCTgQndGcOZwoORBpR1Cz2VucJNoYx/w241-h640/cefalof.jpg" width="241" /></a></div><div style="text-align: justify;">13 de maig de 2023</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Estic molt contenta de la rebuda que ha tingut aquesta entrada. No és per les estadístiques del blog, que això sol ser equívoc, ho dic pels comentaris que m'heu fet en privat. Tant és així que la meua amiga C. S. (que no és la mateixa que he citat abans en el text principal) m'ha enviat esta foto. No sé quin sant o santa és, ella no ho recorda, simplement fotografia imatges que per la raó que siga li cride l'atenció. És curiós la quantitat de coses diverses que les persones retraten per col·leccionar. Vaig conéixer un xic que treia fotos dels angelets que ornen les canals que baixen per les façanes. Un amic, té tota la població felina de València en els seus arxius. Uns altres les fulles, només les fulles, dels arbres...</div><div style="text-align: justify;">El cas és tenir aficions i, si pot ser, compartir-les.</div></span>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-37605966598566610602023-03-17T11:27:00.013+01:002023-05-13T11:12:22.249+02:00Judes<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Fa uns dies, mirant Twitter, vaig trobar la publicació de David Ortega en què preguntava, com una mena d'enquesta privada, quantes de les persones que el llegim</span><span style="font-family: arial; font-size: large;"> te relació amb Soria: pare, mare, avi, àvia, marit, muller, etc. Sorprén la quantitat de persones vinculades a esta província castellana (ho podeu consultar a </span><span color="inherit" style="font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit; text-align: left; white-space: inherit;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">@Daviddcoba).</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><a class="css-4rbku5 css-18t94o4 css-1dbjc4n r-1loqt21 r-1wbh5a2 r-dnmrzs r-1ny4l3l" href="https://twitter.com/Daviddcoba" role="link" style="-webkit-box-align: stretch; -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: vertical; align-items: stretch; background-color: rgba(0, 0, 0, 0.03); border: 0px solid black; box-sizing: border-box; cursor: pointer; display: inline; flex-basis: auto; flex-direction: column; flex-shrink: 1; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; list-style: none; margin: 0px; max-width: 100%; min-height: 0px; min-width: 0px; outline-style: none; padding: 0px; position: relative; text-align: left; text-decoration-line: none; z-index: 0;" tabindex="-1"></a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Em va fer gràcia perquè vaig entendre que la pretensió de l'autor era valorar la seua terra, manifestar-hi el seu amor. A més, la meua iaia Joaquina era de Judes (sospite que ara és un poble buit). Vaig contestar l'enquesta i el vaig felicitar per la iniciativa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Se'm van moure els records, els pocs records. La meua iaia paterna, Joaquina, era de Judes i sa mare es deia Quiteria. Això és tot a banda que farà uns vint anys Ismael i jo vam visitar el poble mentre viatjàvem per aquells topants. Què hi vam trobar? Un bar, unes poquetes cases i una esglesieta. No res.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Però em vaig posar a buscar més informació de la meua iaia. Com? Preguntant als meus germans. L'única cosa que vaig traure en clar és el cognom de <i>los señores</i>, Rodrigáñez, la família on s'havia posat a servir Joaquina, la major de cinc germans i una germana, amb els que es va traslladar a Madrid després de la mort dels pares, gràcies a una dona, el nom de la qual no hem pogut recordar, també de Judes i que ja treballava en la casa dels Rodrigáñez. Eixe és el cognom, l'única pista.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYf5AanPPQ9S6YXkvIooAn3b-MqHYhMyWTNhwQPOHLqnfeP7GdKQWjkLfmoGIg5M4zBTZo0zLB-1Pb9Mo-lMB1hWCBVaDj4E7jv89uCfvAG3NzLgNQYoi2X59dmnaKpQa6JYwhA0MpgauuDZSoIyLm6ymVMMp0Fv30pIcxPIa8dxkolDRBc4sr0S0V/s1114/REPRESION-DEL-DESEO-MATERNO-Y-LA-GENESIS-DEL-ESTADO-DE-SUMISION-INCONSCIENTE-LA-i6n20636617.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1114" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYf5AanPPQ9S6YXkvIooAn3b-MqHYhMyWTNhwQPOHLqnfeP7GdKQWjkLfmoGIg5M4zBTZo0zLB-1Pb9Mo-lMB1hWCBVaDj4E7jv89uCfvAG3NzLgNQYoi2X59dmnaKpQa6JYwhA0MpgauuDZSoIyLm6ymVMMp0Fv30pIcxPIa8dxkolDRBc4sr0S0V/s320/REPRESION-DEL-DESEO-MATERNO-Y-LA-GENESIS-DEL-ESTADO-DE-SUMISION-INCONSCIENTE-LA-i6n20636617.jpg" width="230" /></span></a></div><span style="font-family: arial; font-size: large;">Internet. Google. Dos informacions. Un Rodrigáñez que es dedica al cinema i una Rodrigáñez que ha fet un llibre sobre la maternitat. </span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">I ara la casualitat: la meua filla, que es dedica al cinema, havia comprat eixe llibre, el que apareix en la imatge ací al costat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial; font-size: large;">No sé si seré capaç de recordar el nom de la dona que es va emportar a Madrid no només a la meua iaia i la caterva de criatures sinó també altres joves per millorar les seus vides posant-les en amo</span><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">. M'agradaria, m'agradaria molt, saber el seu nom i retre-li un donatge per tot el que va fer. Per exemple, va ensenyar a llegir i escriure a totes les serventes de la casa i totes tenien la mateixa lletra. Heroïcitats femenines de principis del segle </span><span style="font-size: medium;">XX</span><span style="font-size: large;">.</span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">----------------------------------</span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">13 de maig de 2023</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Gaspara, es deia Gaspara! La tia Gaspara. Com ho he sabut? Doncs, mentre passàvem uns dies a Estepona, el meu marit va consultar un mapa i em va dir que la partida on estàvem es deia La Gaspara. I em va vindre el record.</span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-43892409772115927052023-01-22T19:03:00.007+01:002023-01-25T09:43:52.172+01:00Ebo<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Uns quants mesos després de l'emotiva crida de l'alcaldessa d'Ebo arran dels incendis d'agost de 2022, hem anat a visitar eixe poble de la Marina Alta.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Ebo té una població de poc menys de 200 habitants i està agermanada amb Santa Margalida, Mallorca, com es pot veure en la imatge treta d'internet. Curiosament, ben propet, a Planes, a la comarca del Comtat, hi ha un llogaret que es diu Margarida.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgYZJK7lG1XOibrT1yzuCfYjxkdo20tSM8KVbpKgGs3LeLECCD3_zlYbDeI0x9kpOs9acz2EoAl60atbr9qtmUr-T03daucXIz1lFNNMUaWcjJrbNBei0Mjv2xcoBJLYlGHPsZen789s2H2DL0L9GEYxuAIAqXyIm54gUiGRSRL2oVklpR1MoRJ5w5/s267/200px-Vall_de_Ebo_Hermanamiento.jpg" style="display: inline; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="267" data-original-width="200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgYZJK7lG1XOibrT1yzuCfYjxkdo20tSM8KVbpKgGs3LeLECCD3_zlYbDeI0x9kpOs9acz2EoAl60atbr9qtmUr-T03daucXIz1lFNNMUaWcjJrbNBei0Mjv2xcoBJLYlGHPsZen789s2H2DL0L9GEYxuAIAqXyIm54gUiGRSRL2oVklpR1MoRJ5w5/w300-h400/200px-Vall_de_Ebo_Hermanamiento.jpg" width="300" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Aquest gest ens recorda que Ebo, com altres pobles de les comarques pròximes, es va repoblar fa segles per gent provinent de les illes (no oblidem que encara podem oir salat en alguns llocs). Actualment, s'ha fet una crida a famílies amb fills per a augmentar la població i mantenir serveis públics. Ai, la Història!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Nosaltres hi vam anar per la carretera CV 700, ja lloada en altres textos d'aquest blog, fins a Alcalà de la Jovada i a continuació per la CV 712 fins a Ebo. La primera part de l'itinerari era conegut per nosaltres: un paisatge bellíssim que no ens cansa mai. Però, començàrem a veure les destrosses de l'incendi de l'agost passat. Solament ens donaven alguna alegria el valents margallons, verds de nou. També era esperançador observar que la tala dels arbres cremats contribuïa a ampliar la carretera i el seu pobre efecte com a tallafocs. Hem de tenir en compte que estes carreteretes són molt estretes i podem imaginar les pinyes, en plena voràgine de l'incendi, fent de bombes a banda i banda. Estaria bé aprendre la lliçò i deixar de plantar només pins. Les carrasques són més resistents al foc.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Per fi, vam arribar al poble. El vam visitar fent una bona passejada i vam pujar al turonet que guarda tres encisadores carrasques, probablement relictes, que semblen indicar-nos quina vegetació és l'adequada.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Vam resseguir una pujada pobrament acompanyada per uns pocs xiprers i les preceptives catorze fornícules. Estaven buides. Ni una imatge. Ni un taulell. Ni un número. Ni una inscripció. Vam pensar, òbviament, que algú no va finalitzar el seu projecte. El que no podíem imaginar és com acabaria el viacrucis.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiowWHFvawXOjctpFSUOxzdS96S_82x-RRPaF6g3nuIQnOEAI4XiAKEZy_kToMc9a4ulJ2nL-mnYXFGOzYRkcbvxYn2O_TvpTDko2OJW9jp9_0whtrlIQ_D1nVJtT3r2QOqhVv4YnJuAGx0vyEI1fQA8hk_4crrQTPQFoDZypcs35-UOMSnCcaEqlop/s1024/altar%20ebo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiowWHFvawXOjctpFSUOxzdS96S_82x-RRPaF6g3nuIQnOEAI4XiAKEZy_kToMc9a4ulJ2nL-mnYXFGOzYRkcbvxYn2O_TvpTDko2OJW9jp9_0whtrlIQ_D1nVJtT3r2QOqhVv4YnJuAGx0vyEI1fQA8hk_4crrQTPQFoDZypcs35-UOMSnCcaEqlop/w300-h400/altar%20ebo.jpg" width="300" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">En arribar dalt ens vam trobar un altar que no ens va deixar sense paraules:</span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"> coent, <i>kitsch</i>, horrorós, model frontó en angle obtús... </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Afortunadament aquesta estranya visió no ens va llevar les ganes de dinar. Ho vam fer al Foc i brasa, establiment </span><span style="font-family: arial;">r</span></span><span style="font-family: arial; text-align: left;">ecomanable,</span><span style="font-family: arial; text-align: left;"> a càrrec del qual hi ha una parella jove, i amb unes vistes excel·lents a la vall d'Ebo (o riu Girona, o riu Bolata).</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: courier;">------------------------------</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: courier;">Fotografia de J. L. Navarro.</span></p><p><br /></p><br /><p><br /></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-51622964429708158222022-12-14T19:39:00.002+01:002022-12-14T19:41:27.207+01:00Riópar<div class="separator"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;">La tercera visita tardorenca ha sigut al Parc Natural Calares del Mundo y de la Sima. </span><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Naixement del riu Mundo i Riópar. </span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><div style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidf4yRFCaCfz0PRBgMI2lSJ4XTCqMgI2GC3ggfvLcEr6HidcEWqBuY35ZpqMVLspntg1siJOfhzWiln1QRUTHIF5tmpiJ_NgZU24J0_KoQKGoJn9tmhMWLu-ArejGTNHwo-ecNV8qOVypuJbDjXt76rQ9iuXNCebCGX3J0OeCPVRunf6f3WHoKwOd4/w640-h480/riu%20mundo%20ismael.jpg" width="640" /></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">El gran descobrimet per a mi han sigut </span><i style="font-family: arial;">los calares</i><span style="font-family: arial;">, unes formacions molt grans de roques calcàries situades als cims de les muntanyes i que permeten la filtració de l'aigua a la manera dels embornals. Aixó dóna lloc a imatges bellíssimes per tota la serra, com la del naixement del riu Mundo, entre d'altres corrents. </span><span style="font-family: arial;">Es tracta d'una zona molt ben ciudada, vigilada i atesa. Amb molt bona informació i presència suficient i gens agobiant de vehicles d'atenció forestal. Les carreteres asfaltades, perfectes.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">La localitat de referència és Riópar, amb dos nuclis. El vell va anar desapareixent perquè durant el regnat de Carles III es va construir la primera fàbrica de llautó, gràcies a l'existència d'un jaciment de calamina al terme municipal. La població es va anar traslladant prop de la fàbrica i l'ara dit Riópar Viejo es va anar despoblant. Això és un moviment poblacional usual. Actualment és un conjunt de carrers i de cases bellament restaurades per a turisme rural o segones residències. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="clear: left; float: left; font-family: arial; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd4tNGDwj7AToNfLTBQ_8l9B5xHWLfkEMxgQAXEEr2XIhrVPkGUN0cY92jwWllvyDfQA9ztLGqfpfAhHWbkTxlcNvrZvjQW3B3PNn_0ZkZobKhsdakrjVdvs6Xc5fLNGn7mMNwKvim3pDwouVV1D9F8Iv-3MUGWaLU2k8J1vlgdsWBYXrMl4o9fLNo/s320/cementeri%20riopar.jpg" width="320" /></span></span><span style="font-family: arial; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Conserva el cementeri. La ubicació és molt bonica perquè la paret més gran, la que té més nínxols, està recolzada al rocam de l'antiga muralla. També hi ha tombes al terra amb les corresponents làpides.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZTyhnBorD4V30K_8Sb4RGhxssHzEISGnFV-EakOMkyKWpyQIUzbO-yFfsyWoelzwwPSR-cWJDoEDPcU_jkEH_taQbIOVBQ60g6MRNzmTR2MsXfiGqTYGTNp8C6QRijnmIVIwCTiP9EogO2SuRPUpJAqMLRWleQ0IDExsZeSfyT4KXltckaDfl4XE_/s320/riopar%20viejo.jpg" style="font-family: arial;" width="320" /></div>El mirador del poble ofereix una vista agradable sobre els topants més pròxims. Està molt indicat, com si volgueren fer-nos anar-hi i completar la visita. Hi ha una placa informativa, deteriorada per la intempèrie, que no permet la lectura. En tot cas, s'hi respirava pau i aire pur, motiu més que suficient per a justificar la pujada al turó.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L'actual Riópar és una ciutat vital. Un dels edificis de l'antiga fàbrica que he citat adés alberga una col·lecció museística del llautó així com també l'oficina de turisme. Mentre esperàvem l'obertura al públic vam fer una bona passejada. Vam veure com hi havia bancs, restaurants, bars, forns, parcs infantils, gasolinera, botigues de tota mena, etc. Fins i tot una estació d'Amazon. El poble em va semblar massa gran per a tan poca població (l'última dada de l'INE és de 1.300 persones). Ho vaig comentar a una amiga d'Alcaraz i em va explicar que la majoria dels habitatges només estan ocupats en estiu. Si fa no fa com a Riópar Viejo.</div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="clear: left; float: left; font-family: arial; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY-ZEKvrPJNpcQj_4dnGgm9HgFGyJHXnRc6ozBuyrepSA2umN5cmSJJUVT9lC8giFtR52CKziVVMcbxXGB8d0urEYhheyMnKuzCvZFvgbbuC0Av7u1SYCr8KL6WjnLsnnIQv3bCUDnHr5ehVNVuJSSLJxJ-ASdVjBs37ZTwO6fhcERwNPuMhS4pc5H/w320-h240/cenajo.jpg" width="320" /></span></span></div><div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Vam acabar l'estada gaudint de les hores prèvies a la posta de sol en el camí de l'embassament del Cenajo. De nou pau, aire pur i silenci.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: large;">---------------------------------------------------------------------</span></div><div><br /></div><div><span style="font-size: large;">La primera fotografia és d'</span><a href="http://ismaelvalles1.blogspot.com/2022/10/pinzellades-barcelonines-duna-visita.html" style="font-size: large;">Ismael Vallès</a><span style="font-size: large;">. Les altres són meues.</span></div>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-33768372367039186292022-10-27T12:30:00.005+02:002022-10-28T20:39:31.452+02:00Caducifolis<p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><i style="text-align: justify;">Doncs, sí, efectivament, he tornat a la Tinença.</i><span style="text-align: justify;"> </span></span></p><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial; text-align: left;"><span style="text-align: justify;">Així començava </span><a href="http://dolorsjimeno.blogspot.com/2013/10/el-pi-gros-i-el-faig-pare.html" style="text-align: justify;">un text publicat en aquest mateix blog</a><span style="text-align: justify;"> l'any 2013. Fa uns dies hi hem tornat amb la idea principal de veure caducifolis (aurons, til·lers, oms) i unes quantes secundàries com, per exemple, conéixer Coratxà, el poble la temperatura del qual sol donar durant </span></span><span style="font-family: arial; text-align: justify;"> el programa <i>L'oratge</i> </span><span style="font-family: arial; text-align: justify;">la doctora Victòria Rosselló, cap de Meteorologia en À Punt Media.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJl3guKu7a4L8FVpss_pEj1GC7eV9ivguhQ8N1GUdaDqoj77cKallLuMoYQLDXsnGxLSd_n6CPGCbHoQO4Hpb_ffyayBiiv3RCYMhb8VkpAROabeW-PmFnZd2KOUiWd2NJrGeF8pszisZ3qCPaIpkNODbWnnGMZynooDTcvdc6d20gdfO3R3v0R3u2/s4608/coratx%C3%A0.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJl3guKu7a4L8FVpss_pEj1GC7eV9ivguhQ8N1GUdaDqoj77cKallLuMoYQLDXsnGxLSd_n6CPGCbHoQO4Hpb_ffyayBiiv3RCYMhb8VkpAROabeW-PmFnZd2KOUiWd2NJrGeF8pszisZ3qCPaIpkNODbWnnGMZynooDTcvdc6d20gdfO3R3v0R3u2/w640-h480/coratx%C3%A0.jpg" width="640" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div><p></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Coratxà és un poble menut, com tots els de la zona, és el que està més al nord i té major altitud. La foto anterior mostra com les parets d'abancalament, de pedra seca, estan ben fermes però els bancals han esdevingut erms. Una llàstima. Una imatge de quasi abandó. Desitge a l'Associació per la Recuperació de la Tinença èxit, molt d'èxit. </span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Gràcies al centre d'informació del Ballestar (el poble amb la silueta més bella), vam saber que ben a prop hi ha un jaciment iber, la Morranda, i que la zona on més caducifolis trobaríem és la de la carretera entre el Boixar i Coratxà, que, segons la jove informadora, recorre poca gent perquè amb la Pobla i el monestir ja es conformen.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Als afores del Monestir de Santa Maria de Benifassà, visitable només dues hores a la setmana, vam trobar amb molta sorpresa un senyal que no havíem vist mai: la prohibició d'usar drons. Segurament les monges han vist més d'una vegada com amb aquests aparells intentaven trencar la seua vida de calma i clausura.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">La Pobla de Benifassà ens va acollir amb pau i amb una certa activitat: algun bar, alguna persona pel carrer i venda ambulant. En concret vam veure una furgoneta menuda amb pa i dolços i un camionet amb fruita i verdura a càrrec d'una parella argentina o uruguaiana, no en sé distingir els accents. Curiosament ocupaven la façana de l'ajuntament i dificultaven la funció turística, que consisteix a mirar-ho tot.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">En resum, un parell de dies d'una gran tranquil·litat, sense cobertura per als telèfons i de gran aliment per als ulls, com les altres vegades que <a href="https://dolorsjimeno.blogspot.com/2011/06/la-tinenca.html">hem visitat l'emblemàtica Tinença.</a></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">La foto és de l'autora.</span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-83252753131247499102022-10-21T18:08:00.016+02:002022-10-24T13:03:27.354+02:00Presentació de la novel·la "El silenci trencat" al Micalet<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-size: 15pt;">Deia
Herman Melville que, quan escrivia, per molt que volguera mantenir-se
en la rectitud de la línia narrativa, de vegades no podia resistir
desviar-se'n per a contar altres coses que ell creia que podien
vindre al cas. Doncs, ja vos dic que alguna cosa així passarà avui
perquè Maluy i jo ens coneixem de fa tants anys i hem
col·laborat en tants projectes relacionats amb la literatura que és difícil no fer cotextos.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p lang="ca-ES" style="font-style: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="text-align: left;">Gràcies</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-weight: normal; text-align: left;">
a tot el públic per vindre i gràcies de nou a la S.C. El Micalet
per acollir un acte literari més.</span></span></p></blockquote></blockquote><p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKwHcTfcFlMLHansPtluwgLWxcA_cxtl56R4SdnvfRDLUpeEFA6IjVb70eEIn1kMOetPRk5jccQytMIClJWHb_xDTDlU3r3Vy4GbW9XMpZlsAwx-zWVIgy3OrCIGZYbZkPapi0nY-DV7QzbtqEZwFsdeROMUC-Y-dkFMvH6b63jipwFch6gT5yQ9lC/s1200/00106523684055____3__1200x1200.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKwHcTfcFlMLHansPtluwgLWxcA_cxtl56R4SdnvfRDLUpeEFA6IjVb70eEIn1kMOetPRk5jccQytMIClJWHb_xDTDlU3r3Vy4GbW9XMpZlsAwx-zWVIgy3OrCIGZYbZkPapi0nY-DV7QzbtqEZwFsdeROMUC-Y-dkFMvH6b63jipwFch6gT5yQ9lC/w640-h640/00106523684055____3__1200x1200.jpg" width="640" /></a></p><br /><p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: left;">Com
sabeu, i és ben evident, em dispose a parlar de la quarta novel·la
de Maluy Benet, publicada per NPQ Editores. Abans, però, vos parlaré
de l'autora, a qui agraïsc que haja tornat a confiar en mi per a
presentar-li un altre llibre.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p lang="ca-ES" style="font-style: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: black; text-align: left;"><span lang="ca-ES">Maluy
Benet</span></span><span face="Arial, sans-serif" style="color: black; font-weight: normal; text-align: left;"><span lang="ca-ES">
va nàixer a València. Ha </span></span><span face="Arial, sans-serif" style="color: black; font-weight: normal; text-align: left;"><span lang="ca-ES">dut
a terme diverses activitats (ja en parlarem al llarg d'aquesta
trobada) entre les quals l'escriptura i la </span></span><span face="Arial, sans-serif" style="font-weight: normal; text-align: left;">fotografia
han estat sempre les seues grans passions.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">Com
estem parlant de llibres, he de començar contant que Maluy va
organitzar un taller d’escriptura amb el professor Josep
Figuerola. D’aquesta activitat naix el llibre </span><i style="text-align: left;">Llançar-se a
escriure </i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">(1989)</span><i style="text-align: left;">, </i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">mètode,
diguem-ne, o guia que un parell d'anys més tard de ser publicat vam
fer servir per a escriure </span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;"><i>Hostes</i><b>,</b></span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">
novel·la de la qual som autores Maluy, Pilar Monerri i jo mateixa
amb dos autors: Ismael Vallès i Vicent Mateo. No afegisc més
detalls perquè sé que a Maluy li agrada molt parlar-ne i segur que ho farà també aquesta vesprada.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p lang="es-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-style: normal; text-align: left;">Publica
</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-style: normal; text-align: left;"> les novel·les </span><i style="font-style: normal; text-align: left;">Els visitants de Mont-virolat</i><i style="font-style: normal; text-align: left;">,
</i><i style="font-style: normal; text-align: left;">L’últim paradís</i><i style="font-style: normal; text-align: left;">, </i><i style="font-style: normal; text-align: left;">Missatge<b> en </b>un
rellotge<b> </b></i><span face="Arial, sans-serif" style="font-style: normal; text-align: left;">i</span><i style="font-style: normal; text-align: left;"><b>
</b>Un café sol. T</i><span style="text-align: left;">ambé escriu </span><span face="Arial, sans-serif" style="font-style: normal; text-align: left;">molts relats, la majoria dels quals són
guardonats.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">Ha
sigut membre del </span><span style="text-align: left;">jurat</span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;"> de diversos concursos literaris, com
ara Les irreals omegues, Samaruc, Sambori, la Universitat de
València, etc. Entre tots ells m'agrada destacar el premi literari
de l'Hospital la Fe.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ha
fet estades a residències d'escriptura, també a l'estranger, ha
assistit a diversos congressos, cursos, etc. Ha col·laborat i
col·labora en revistes com <i>Papers</i>, <i>Perspectiva Escolar</i>,
<i>Saó</i>, <i>Abalorio</i>, etc.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Maluy
és membre de l'AELC i del Pen Club.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Crec
que ha quedat clar com s'involucra en tots els àmbits literaris i el
seu afany per continuar sempre aprenent.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">Com
a </span><span style="text-align: left;">mestra</span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">, a la seua
tornada de Barcelona, on va viure i treballar uns quants anys i on
assisteix a l'Escola de Mestres Rosa Sensat, impulsa ací a València
activitats</span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;"> pedagògiques com l’Escola d’Estiu del País
Valencià i l’Institut Pedagògic.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">Junt
amb un altre grup de mestres crea, el 1975, l’Escola les Carolines.
Davant la inexistència de textos escolars en valencià, l’editorial
Barcanova encarrega a un equip de docents, del qual Maluy forma
part, l’edició de llibres de llenguatge per a l’ensenyament. Tot
això ho explica Maluy en un altre llibre anys després, quan
l'escola fa 25 anys: </span><i style="text-align: left;">Un passeig sentimental per l’Escola les
Carolines.</i></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">També
és</span><b style="text-align: left;"> </b><span style="text-align: left;">traductora</span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">,
primerament en aquell aleshores il·lusionant</span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;"> Gabinet d’Ús
i Ensenyament del Valencià i més tard al Gabinet del conseller
d'Educació. Ja havia deixat l'etapa de l'ensenyament.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">També
és intèrpret jurada<b>: </b><span style="font-weight: normal;">està
habilitada per al castellà, el català i l'anglès, en qualsevol
direcció i combinació.</span></span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="font-weight: normal; text-align: left;">Ha
fet d'actriu del grup de t</span><span style="text-align: left;">eatre </span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;"> </span><span style="text-align: left;">El Gresol</span><span face="Arial, sans-serif" style="font-weight: normal; text-align: left;">, del teatre
El Micalet, amb l’obra </span><i style="font-weight: normal; text-align: left;">Dones, flors i pitances</i><span face="Arial, sans-serif" style="font-weight: normal; text-align: left;">, amb text de
Maria Aurèlia Capmany, actuació compartida amb Merxe Banyuls. Temps
després entrà en el </span><b style="font-weight: normal; text-align: left;">Grup 49 dirigit pel </b><span face="Arial, sans-serif" style="font-weight: normal; text-align: left;"> dramaturg Manuel Molins. Portaren </span><i style="text-align: left;">La dansa de vetlatori </i><span face="Arial, sans-serif" style="font-weight: normal; text-align: left;">per
tot el País Valencià.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">Tanque
aquest recorregut per les facetes de la nostra autora, amb la seua
altra passió, la </span><span style="text-align: left;">fotografia</span><b style="text-align: left;">.</b></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">Com
a fotògrafa, ha assistit a diferents cursos de fotografia, com ara
Fotoperiodismo y trabajo de autor, impartit per Jose Manuel Navia;
Curs de fotografia digital, per Neus Saavedra; Safari fotogràfic a
Tanzània, per Antonio Liébana, etc. Ha col·laborat en la
realització del llibre de fotografia </span><i style="text-align: left;">La Comunitat Valenciana</i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">,
de Cristopher Makos, i en l’exposició de Sebastião Salgado a la
Biennal de València.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">Des
de l’any 2006 ha unit la literatura i la fotografia en l’exposició
</span><span style="text-align: left;">Presències</span><i style="text-align: left;">, </i><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;"> on recull mirades i veus de l’Àfrica negra,
que ha exposat a diverses sales del País Valencià.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">A
banda, com que és una gran </span><b style="text-align: left;">dibuixanta,</b><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;"> </span><span face="Arial, sans-serif" lang="ca-ES" style="text-align: left;">ha
creat un apartat al seu web per a mostrar els seus dibuixos.
Visiteu-los. www.maluy-benet.com.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1cm; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: left;">I ara, anem a la novel·la.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Les
dues-centes cinquanta-dos pàgines del text de la novel·la van
seguides d'unes fitxes que informen de les diferents famílies que
donen vida a la història que ens ofereix Maluy Benet, des de finals
del segle XIX a 1979. A continuació, encara tenim una
explicació de com es va fer la novel·la, els agraïments i la
bibliografia, una documentació ben extensa. Molt interessant
açò últim. L'autora ens regala píndoles d'informació històrica
que ajuden a situar les accions en el temps i a comprendre millor
tant els personatges com les seues decisions, <span lang="ca-ES">on
els esdeveniments polítics, especialment la Guerra Civil i la postguerra espanyoles ho embolcallen tot. Però eixes informacions
només són presents en la mesura en què impliquen la vida de les
persones que poblen l'Arbecs, la localitat inventada. Deixe a
l'autora la decisió de desvetlar-ne el misteri.</span></span></span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span face="Arial, sans-serif" lang="ca-ES" style="text-align: left;">Jo
voldria, Maluy, que en la teua intervenció ens parlares de tota la
documentació que has fet servir perquè parles </span><span face="Arial, sans-serif" style="text-align: left;">de la formació
del Port de Sagunt, dels interrogatoris de la Guàrdia Civil, dels
arxius policials, de la fugida dels republicans del port d'Alacant,
dels agrupaments dels maquis, de la transformació del llit del
Túria, etc. Unes dades repartides elegantment al llarg del relat,
sense recórrer als peus de pàgina o annexos i que no cansen mai
atés que l'autora, amb gran habilitat narrativa, no ens deixa perdre
el fil.</span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: left;">Estem
davant d'una novel·la amb molts elements de l'univers Benet: la
plaça de Santa Úrsula, els gats, les mares cruels, els canvis de
localitat, els abandons familiars, les morts, etc.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">He
dit plaça de Santa Úrsula. Ara faré un cotext o una desviació
Melville: <i>Hostes</i><b style="font-style: normal; font-weight: normal;"> </b>comença en eixa plaça.</span></span></span></p></blockquote></blockquote><p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: left;">La història
és aparentment senzilla: Eduard Fauquet, un home ja retirat, veu al
diari la foto d'un indigent mort al llit del Túria. Li resulta
familiar, li sona la cara, però és incapaç de posar-li nom. Amb
l'ajut d'un dels seus fills, el que treballa de periodista, porta a
cap una investigació fins a arribar al desenllaç. Açò, que passa
a 1979, ens retrotrau a finals del segle XIX, des d'on
Maluy Benet comença a presentar-nos els personatges i els fets. Ens
mostra unes famílies pobres que han de sobreviure amb el gran esforç
de treballar en situació de misèria, fregant l'esclavitud. Sol
haver-hi un fill o dos que han de deixar els seus per a buscar-se la
vida en un altre lloc o són deixats al si d'alguna altra família
que els pot alimentar.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Tot
això amb alguns trets d'humor i també de novel·la de suspens.</span></span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Maluy
Benet presenta aquest patiment de la pobresa extrema junt al patiment
de la repressió social i religiosa. Vindrà la república, la guerra
i la postguerra. Els personatges inicials van donant pas a les
generacions següents. Amb una gran solvència narrativa, l'autora va
relacionant les famílies i els familiars i va creant un món molt
interessant del qual, actualment, s'ha de continuar parlant a fi que quede fixada
la memòria del que la falta de llibertats comporta. Avui encara és
molt necessari ja que tenim el perill d'involució de la mà de
formacions polítiques que s'aprofiten de les regles democràtiques
per a ocultar les intencions repressores. Ho fan sarcàsticament en
nom de la llibertat.</span></span></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"></span></p></blockquote></blockquote><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;"> </span></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La
novel·la s'escau i, supose, naix de l'interés de Maluy per explicar
la guerra i la postguerra. En <i>Missatge en un rellotge</i><b style="font-style: normal; font-weight: normal;"> </b>ja ens
parla d'eixe període històric. En canvi en <b style="font-weight: normal;"><i>L'últim paradís</i></b>
i <b style="font-weight: normal;"><i>Un cafè sol</i></b> tracta altres temes, treballa uns altres tipus
de personatges i ens porta a altres indrets.</span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="color: black; text-align: left;"><span face="Arial, sans-serif"><span>En
definitiva, </span></span></span><span style="color: black; text-align: left;"><span face="Arial, sans-serif"><span><i>El
silenci trencat</i></span></span></span><span style="color: black; text-align: left;"><span face="Arial, sans-serif"><span> és
una novel·la coral, de bon llegir, que fa recordar moltes coses
passades en la majoria de les nostres famílies, que refresca
aspectes de la història recent i que et deixa el bon sabor de la
superació personal i del perdó.</span></span></span></span></p></blockquote></blockquote>
<p lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: right; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-size: medium;">València, S. C. El Micalet.</span></span></span></p>
<p align="RIGHT" lang="ca-ES" style="line-height: 200%; margin-bottom: 0cm; margin-right: -0.05cm; orphans: 2; text-indent: -0.02cm; widows: 2;">
<span style="color: #1c1c1a;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-size: medium;">18
d'octubre de 2022</span></span></span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-84478442917828434402022-10-03T17:28:00.014+02:002022-10-23T17:29:16.635+02:00Barcelona<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">Ja fa temps que volíem visitar de nou aquesta ciutat tan nostra i tan propera. Finalment hem trobat un parell de dies per a anar-hi. Habitualment, quan anem cap al nord, la circumvalem per carretera, ara hi hem entrat amb tren. Teníem dos objectius irrenunciables: el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i </span><span><span style="font-family: arial;">el Raval. </span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">La immersió en art romànic </span><span style="font-family: arial;">de què es gaudeix</span><span style="font-family: arial;"> durant tot el recorrgut del museu és completa i feliç. Em va agradar especialment el treball que s'ha fet per a traslladar les</span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEslKzG7-3ygyJ8hR_7ili8n_s94RCmRlIAp6B_7jCX4zI8zgzppt4GENRB4Eu9ZQxJcUUEywjdrPFVafA7TMLsK_6qbbkjpJ6a7HnkxkmviposJvxk-SNWriVzbFdQIzgGtEHvYWV1ys4u07SwoeDRo1m8dSJ0AGjnHRNJ6scr9VNYudhTRuIvhag/s4608/arcs.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEslKzG7-3ygyJ8hR_7ili8n_s94RCmRlIAp6B_7jCX4zI8zgzppt4GENRB4Eu9ZQxJcUUEywjdrPFVafA7TMLsK_6qbbkjpJ6a7HnkxkmviposJvxk-SNWriVzbFdQIzgGtEHvYWV1ys4u07SwoeDRo1m8dSJ0AGjnHRNJ6scr9VNYudhTRuIvhag/w640-h480/arcs.jpg" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">pintures murals d'unes quantes esglésies pirinenques al museu, on han recreat parets, arcs i sostres per a traslladar les pintures i poder-les admirar quasi en plenitud. I dic quasi perquè, òbviament, no estan completes i perquè eixe fet ens aboca a una controvèrsia: On estan millor les pintures, en el lloc per al qual foren creades o en un museu? És més interessant recórrer les valls del nord de Catalunya per a conéixer-les una a una o tenir-ne una bona mostra a Barcelona dins d'un museu? Ens arrisquem a patir pluges indesitjades i destructives, vandalisme o incendis o busquem el confort de l'interior dels museus? </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">Jo preferiria veure les obres pictòriques i escultòriques en el seu lloc original i, si cal restaurar-les, es restauren <i>in situ. </i>Avui en dia hi ha tècniques avançadíssimes que permeten emprendre amb moltes possibilitats d'èxit qualsevol restauració. </span><span style="font-family: arial;">El crist vestit que veieu ací és una autèntica meravella que m'agradaria haver-la coneguda, com per casualitat, per sorpresa, en una esglesieta de la vall Fosca, o la de Cardós o la de Boí. Estaria, imagine, en un lloc prou fosc i amb un parell de làmpades de llum suau per tota companyia.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuhuB38ec88w0DjctQrPDyhAAp4DpH-_gRzIc0x-kZyVjGOzelS1WH-7MlOHLdEn6ppG4LLLyF_79l4P-6zG7paJzlcHOgFdrHwWVSB-BSjMlPWP4QGIp6d7c37U4c-Hyto0wkWBLOuaU2DEFFV4QO7bW-uVL51g0JEHieBQGIO3y96Qtkm32v97Tc/s4608/crist%20rom%C3%A0nic.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuhuB38ec88w0DjctQrPDyhAAp4DpH-_gRzIc0x-kZyVjGOzelS1WH-7MlOHLdEn6ppG4LLLyF_79l4P-6zG7paJzlcHOgFdrHwWVSB-BSjMlPWP4QGIp6d7c37U4c-Hyto0wkWBLOuaU2DEFFV4QO7bW-uVL51g0JEHieBQGIO3y96Qtkm32v97Tc/w400-h300/crist%20rom%C3%A0nic.jpg" width="400" /></span></a></div><span><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Per a acabar d'arredonir la visita vam poder veure una exposició temporal, la d'algunes obres d'Annibali Carracci, l'artista bolonyés que va pintar la capella Herrera de l'església de Sant Jaume dels Espanyols, a la plaça Navona de Roma, i que ara podem veure al MNAC.</span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Si reprenem el sentit de les preguntes que he fet abans, quan torne a Roma, què veuré a eixa capella? Potser una nota, com tantes a Turquia, que indiquen en quin museu es troben les obres? En aquest cas l'exposició és temporal i em fa l'efecte que la faran circular.</span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">També vam visitar les sales del Gòtic i del Renaixement. A partir del Barroc, els genolls van traure bandera blanca. Per sort, tenim una altra possibilitat gràcies a internet, el magnífic web: https://www.museunacional.cat/ca.</span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">L'endemà, amb les cames castigades per les escales del Metro, vam anar al Raval. Una vegada vam localitzar la Filmoteca de Catalunya i, per tant, La Monroe, el restaurant </span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinyqeM9kUvhH9acNEvYErsRvsaiXpw65_0KN_t3Pd4O3BSlPGlHSbvc-pclzgOg8MtoaLIlQjfKhdS3kMiSqO-e7NbRg8ElqPovLY6BiTu_4ANmYNZebXNvh4S6cU7OIoqFU-kCgj5ma3XQbsT77le-tXpij_xk56ySYIEiqHhhG5NaCjRtio1lHi_/w320-h240/monroe.jpg" style="text-align: left;" width="320" /></span></div></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">annex que ens havien recomanat la nostra filla i la nostra amiga N., vam fer temps per a dinar passejant pel carrer Sant Pau. Lamentava no haver previst portar, o haver-la tornat a llegir, la novel·la de Maruja Torres <i>Un calor tan cercano</i>, on ella conta, entre altres coses, la seua vida al barri des de ben menuda. Jo no havia recorregut mai eixe carrer però quasi tot m'era familiar també perquè em venien imatges nítides de la pel·lícula <i>Mònica del Raval</i>, de Francesc Betriu. Ho coneixia tot! Però vaig tenir una sorpresa: El Monestir de Sant Pau del Camp. </span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUu-JDvzWODGb-moZJEYGSX5K80oYz5tStPVf0leyBKM0dXKPS_f2p6W8IPh8ghfXkqNWm2HL4coMLl7_5X_aePCGHDH33dMO7cnFpx26KeaSmZrkD3XIZ5U6GMJxFqdZFD9J2774wqNuFX6GAmCIjAjMzet8b9F8zsaBmeBvmibwiuERlmnAdG19P/s4608/portada%20sant%20pau.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUu-JDvzWODGb-moZJEYGSX5K80oYz5tStPVf0leyBKM0dXKPS_f2p6W8IPh8ghfXkqNWm2HL4coMLl7_5X_aePCGHDH33dMO7cnFpx26KeaSmZrkD3XIZ5U6GMJxFqdZFD9J2774wqNuFX6GAmCIjAjMzet8b9F8zsaBmeBvmibwiuERlmnAdG19P/w320-h270/portada%20sant%20pau.jpg" width="320" /></span></a></div></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span>Tornem al Romànic. Qui m'havia de dir a mi que en gaudiria tant a Barcelona! Es tracta d'un petit edifici que data del segle</span><span> X </span><span>i que ara fa de parròquia, amb dues misses setmanals. És una joieta que vam visitar només per fora. Estic en contra de pagar per entrar en un temple catòlic.</span></span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH_nNDZYtwirhBBAEm-kb2UxfbJVolAcD4gSwulLLq6mwQWI8i9VHU7bK632XQV5sYe3w-UD1n5GBIyNKr94gjizPZ_OKF9Iehm3bsIVKFvQhmOVAoRCVTwld_apJjEwg8ZCJ5DHQpOaD5qyxPo1TGpTY1zMGUO-aTXQV_isr4dnNlpiW16DCGa48t/s4608/absis%20sant%20pau.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH_nNDZYtwirhBBAEm-kb2UxfbJVolAcD4gSwulLLq6mwQWI8i9VHU7bK632XQV5sYe3w-UD1n5GBIyNKr94gjizPZ_OKF9Iehm3bsIVKFvQhmOVAoRCVTwld_apJjEwg8ZCJ5DHQpOaD5qyxPo1TGpTY1zMGUO-aTXQV_isr4dnNlpiW16DCGa48t/s320/absis%20sant%20pau.jpg" width="320" /></span></a></div></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Si entres en un de protestant, a Gran Bretanya o a Noruega, per dir dos països i dos religions diferents, possiblement et convidaran a café i pastes. En una mesquita o en un monestir ortodox de Meteora, el preu és tapar-te. El remat va ser quan a la catedral de Barcelona vaig llegir un avís amenaçant que deia que era "un lugar de culto" (<i>sic</i>) i que a veure com et portaves. Al costat: "Entrada 9 euros".</span></div><div style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; font-family: arial; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: courier;">Les fotos són de l'autora.</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: courier;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: courier;"><a href="https://ismaelvalles1.blogspot.com/2022/10/pinzellades-barcelonines-duna-visita.html">Podeu llegir el relat del mateix viatge que ha fet Ismael Vallès.</a></span></div></span><p></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-15959628767803024802022-09-23T18:47:00.008+02:002022-09-26T10:16:43.899+02:00L'illa d'Elba<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">He escrit moltes vegades sobre el motiu que ens du a elegir les lectures. També n'hi ha un altre que ens du a elegir la destinació dels viatges. La nostra filla i la seua família estaven fent un viatge de mesos pels països del nord del mediterrani central. Vam acordar que, a l'acabament del periple, quan ja començaren a iniciar el retorn a Suïssa, ens trobaríem a Itàlia i faríem, els sis junts, el tram final de l'itinerari.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Ismael i jo, i la furgoneta, ens vam embarcar de Barcelona a Civitavecchia per a dirigir-nos a Piombino i tornar-nos a embarcar, en aquesta ocasió cap a Portoferraio. Vam visitar breument Viterbo i, a l'hora de dinar, estàvem prestos per a tornar-nos a embarcar, ja tots junts, cap a l'illa d'Elba.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Ara ve el perquè. Com sabeu, 2022 ha sigut, està sent, un any molt càlid. Per a fugir de la calor havíem d'estar en un lloc amable. Eixe lloc, d'entre els que venien bé a la nostra ruta, era Elba. He de dir que tot i així no vam baixar dels trenta graus a la vora de la mar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO9YEDkefqmxgV24a6ke2hRbX_v6_urz4viOc3AHSnA5mp2ffU-ptKUON6LYKAf-Runvct_w5tSyNq7u898KptbrLPVnv0uwPVdB22xogjyn6pdf9CZtFFwy8ZAXn1_5TJxfVWMkWky-aWCnejg1cJGqHRCaCMkafIYMMCKl8vTed-rnbtKxXDajmt/s1024/platja.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO9YEDkefqmxgV24a6ke2hRbX_v6_urz4viOc3AHSnA5mp2ffU-ptKUON6LYKAf-Runvct_w5tSyNq7u898KptbrLPVnv0uwPVdB22xogjyn6pdf9CZtFFwy8ZAXn1_5TJxfVWMkWky-aWCnejg1cJGqHRCaCMkafIYMMCKl8vTed-rnbtKxXDajmt/w400-h300/platja.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Què sabem d'Elba? Doncs que és l'illa on Talleyrand, un ministre hàbil i compassiu, aconseguí exiliar el seu emperador: l'alternativa era la mort. Però Napoleó també era hàbil: va fugir als pocs mesos d'eixe retir paradisíac, un clima paregut, si no idèntic, a la seua illa de naixença, que es troba ben a prop, un palau esplèndid amb estances també per a la seua germana i una guàrdia de centenars d'homes, entre d'altres atencions i serveis. En resum, un exili imperial, com solen ser els dels reis en totes les èpoques.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZG3zUP1aMjltubfM-thpOXUPRaAbQenmviuCFwHHoL3XD03lDMuGgsXNzx8x4Jv_hV_K5ahlAtqyzgQEENyLrbfMKwKrUGVH-yQonUEjx7FHwHmgOVcz_AAzR6uJGtbn_SHtn_Sp6ZbKo8julX3TbMQxzUMfPzU9KP_GDJHTsb-3jcEuvwoL4Kp5k/s1024/far.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZG3zUP1aMjltubfM-thpOXUPRaAbQenmviuCFwHHoL3XD03lDMuGgsXNzx8x4Jv_hV_K5ahlAtqyzgQEENyLrbfMKwKrUGVH-yQonUEjx7FHwHmgOVcz_AAzR6uJGtbn_SHtn_Sp6ZbKo8julX3TbMQxzUMfPzU9KP_GDJHTsb-3jcEuvwoL4Kp5k/w400-h300/far.jpg" width="400" /></a></div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Ara bé, tot i que l'illa pertanyia en aquell moment a França (es tracta d'un territori que des de l'època dels etruscs ha passat per molts amos fins el 1945) estava vigilada per l'armada anglesa. Com deia, malgrat eixa vigilància, Napoleó va fugir i arribà a París sense haver de pegar un tret, segons conta la història... o la llegenda.</div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">La situació del palau</span><span style="font-family: arial;">, o residència,</span><span style="font-family: arial;"> que va ocupar el general cors és pròpia de la noblesa. </span><span style="font-family: arial;">Té jardí privat i unes vistes a la mar bellíssimes. </span><span style="font-family: arial;">Les dependències són espaioses i probablement van estar decorades amb luxe i provistes de tot tipus de comoditats. </span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_44S-6-9NZr3o1IB9Gch6W2lAEWLLrLArPfeMSJwa8eBFyWM42cxKo-M15EtcaKcoznXZnEjLRhGhWa5UG-FzT7UzTM-ICVc8gAqgnsiOErWTAdvB_yalW4czBmcJLh5ZjOwxEsukseAzMcXgCE_EY-qcsNPEm5Xq0mZAAoirZqicMng_MYXm4tZA/s1024/jardi.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_44S-6-9NZr3o1IB9Gch6W2lAEWLLrLArPfeMSJwa8eBFyWM42cxKo-M15EtcaKcoznXZnEjLRhGhWa5UG-FzT7UzTM-ICVc8gAqgnsiOErWTAdvB_yalW4czBmcJLh5ZjOwxEsukseAzMcXgCE_EY-qcsNPEm5Xq0mZAAoirZqicMng_MYXm4tZA/w400-h300/jardi.jpg" width="400" /></span></a></div><span style="font-size: large;"><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">L'illa és menuda però és la major del Parc Natural de l'Arxipèlag Toscà i a tercera en extensió de les italianes, darrere de Sicília i Sardenya. La seua forma allargada, situada d'oest a est, de Còrsega a Toscana, sembla separar el mar Lígur de la mar Tirrena. Ja tinc vista una illa mediterrània més! O una menys per a arribar al meu somni de conèixer-les totes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><br /></span></div><p></p><div style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Fotos d'Ismael Vallès.</span></span></div>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-42164533956935779382022-06-29T12:27:00.006+02:002022-06-30T17:03:51.562+02:00Palamós i el Montseny<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">De vegades allò tan nostre del<i> pensat i fet </i>té molts bons resultats, com ara haver conegut Palamós i el Montseny. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Els dies que vam viatjar eren frescos i agradables. Bufava la tramuntana, senyal que eixa terra marinera ens oferia també el seu vent. Vaig recordar l'estada a Sicília: Messina ens va rebre amb un<span face="arial, sans-serif" style="background-color: white; font-style: italic;"> </span><span face="arial, sans-serif" style="background-color: white;"><i>scirocco</i> terral</span>. Això és ser terra d'acollida: expressar-se amb tot el que pot oferir fins i tot el xaloc calent, amb 40 graus a les dotze de la nit.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirzoeKsPKATJxttVcGuXoObxdsIGjyPIITNIYFvD3Z81YUnGetHq8UeoGtRvP85AOTtXlumvtLLyaJzDY9nWkA8Jsidl8NSAVJKimtfQwOKoKA8pnA_qLCtkm6VN5zdCjVE79ZUooZZt0JV7ANlMZ7MJRKDoAf6jSnz6q86u1G0v0PcYhiL-z1ojsW/s4608/palamos%20convent.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirzoeKsPKATJxttVcGuXoObxdsIGjyPIITNIYFvD3Z81YUnGetHq8UeoGtRvP85AOTtXlumvtLLyaJzDY9nWkA8Jsidl8NSAVJKimtfQwOKoKA8pnA_qLCtkm6VN5zdCjVE79ZUooZZt0JV7ANlMZ7MJRKDoAf6jSnz6q86u1G0v0PcYhiL-z1ojsW/s320/palamos%20convent.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Palamós és una ciutat agradable de passejar tant vora mar com pel centre de la població. Hi ha suficients plaques i paletes turístiques pels carrers i les places per a poder-te situar històricament. No és que tinga un gran patrimoni però informa del seu passat. Em va agradar molt trobar-me amb algunes restes de l'antic convent dels Agustins (Convent de la Mare de Déu de Gràcia) decorant una gran terrassa, justament part de l'antic emplaçament, des d'on admirar com aquesta vila marinera baixa cap a la mar. </div></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Però Palamós és marinera, Palamós és pesca, sonsos i gambes. La gamba de Palamós va tenir un gran ambaixador en aquell personatge de les sèries de TV3 <i>Oh! Europa</i> i <i>Oh! Espanya </i>que, es parlara del que es parlara, sempre trobava la manera de lloar les gambes del seu poble. </span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBg9mtk86Az6NhKlVuRzSIuDVzQDaq06P343pqp10eeP0NMY-KC047mzxWLoLVUau1DbmTDmEhcA2n1NbDCHljTHAa0dFSzDhXsFov5yaX_8pr7DpXdQ-lVlJz_gKzK4CEMCsV1TIgAurApTu4-dmSYPxwuuq4AZKXfTuTGQ0f0hnqPnXBPM96brRo/s4608/pLmoa%20salines.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBg9mtk86Az6NhKlVuRzSIuDVzQDaq06P343pqp10eeP0NMY-KC047mzxWLoLVUau1DbmTDmEhcA2n1NbDCHljTHAa0dFSzDhXsFov5yaX_8pr7DpXdQ-lVlJz_gKzK4CEMCsV1TIgAurApTu4-dmSYPxwuuq4AZKXfTuTGQ0f0hnqPnXBPM96brRo/s320/pLmoa%20salines.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-size: large;"><span style="font-family: arial;">La gran mostra de la vocació marinera i pesquera és el Museu de la Pesca, situat al port. El contingut és espectacular i</span><span style="font-family: arial;"> molt recomanable, com també ho és caminar pel passeig marítim cap a Calonge i Sant Antoni i tornar, anar i tornar: sempre tindreu el mar al costat, a dreta o a esquerra. Manuel Vicent diu que diem la mar si estem en la costa i el mar si estem embarcats. No és dogma però ho podem acceptar com a explicació aclaridora dels dos gèneres gramaticals.</span></span><p></p><p style="text-align: justify;"></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJZLCJbR993XPv3YuCo2ctoaAX5xJKfUJqN5r-1FB1yLOyxdOeCIcihQ2kGTWixHfb2-UVvREzxTtDmCrP5m0Bm-TN6ah90ohaYxRpakryiFmQktQ-xa3VfcOksD7VtiaBAsx4WXdCxgD9PYjD3wQoziEazuPthN6I9JXtMpMKQC1jL5zl6ovjID4g/s1024/fAGEDA.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJZLCJbR993XPv3YuCo2ctoaAX5xJKfUJqN5r-1FB1yLOyxdOeCIcihQ2kGTWixHfb2-UVvREzxTtDmCrP5m0Bm-TN6ah90ohaYxRpakryiFmQktQ-xa3VfcOksD7VtiaBAsx4WXdCxgD9PYjD3wQoziEazuPthN6I9JXtMpMKQC1jL5zl6ovjID4g/s320/fAGEDA.jpg" width="320" /></span></a></p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large;">Per a completar esta visita al nord de Catalunya, vam visitar el Montseny. Parc Natural i Reserva de la Biosfera. Ni més ni menys. Una meravella de fagedes i agrupacions d'avetoses (les més meridionals d'Europa). Hi podem trobar una varietat boscosa immensa. Tanta bellesa ens va fer quedar-nos allà a passar la nit. Dormir en complet silenci junt a una roureda és un dels majors plaers si t'agrada gaudir de la natura.</span></span><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p>Fotografies d'<a href="http://ismaelvalles1.blogspot.com/">Ismael Vallès</a> i de l'autora.</p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-51049401067544716662022-05-20T17:50:00.002+02:002022-05-26T09:52:45.895+02:00Complutum<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">No havia estat mai a Alcalá de Henares, no havia fet mai un viatge turístic amb tren i no m'havia allotjat mai en un Parador. Per a ser exactes, farà uns 35 anys vaig dormir una nit al de Soria. Ara fa uns dies m'arribà l'oportunitat. Un tren a Madrid, un altre a Alcalà i una passejadeta al Parador. La línia de rodalies que vaig utilitzar és la dels dits atemptats d'Atocha: impressiona passar per El Pozo o Santa Eugenia. </span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzOZPqW1QFkRke5ZKmTDNXMmgLgo-bUxh6o02A5z7ynAoXpvWYvtDxr1I9ZrIlrPwk45uzIoNcVFUHfWT_HwNnA26nq5DR3UxCPzopCgMJG-OxtCzS6B0TdnGuJ7ZIPj70xQd2ZGe0uqNqqmbN_fpi0-0djbshUjmesKg_vDG4xBHtB0DgUvVxTKK7/s1024/fa%C3%A7ana.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzOZPqW1QFkRke5ZKmTDNXMmgLgo-bUxh6o02A5z7ynAoXpvWYvtDxr1I9ZrIlrPwk45uzIoNcVFUHfWT_HwNnA26nq5DR3UxCPzopCgMJG-OxtCzS6B0TdnGuJ7ZIPj70xQd2ZGe0uqNqqmbN_fpi0-0djbshUjmesKg_vDG4xBHtB0DgUvVxTKK7/s320/fa%C3%A7ana.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-size: medium;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Què volia jo veure a Alcalà? Doncs, tot. </span><span style="font-family: arial;">Només tenia en la ment la façana de la Universitat (una imatge molt repetida arreu) i el lliurament dels premis Cervantes. Per tant, podia visitar esglésies, museus, palaus, places... tot em resultaria nou. Vaig intentar fer-ho per ordre i vaig començar per Complutum, el nom que van donar els romans a la ciutat que ocuparen sobre les restes d'anteriors assentaments, dels quals sembla que no queda cap vestigi. </span><span style="font-family: arial;">Cap allà que ens n'anarem el meu marit i jo.</span></div></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhydtjJhHmI6uxtLIX3TFmvuKyXQ1QDzhfogNhQDm8VItMwBMSFu86WMAeuHBwRTaJneF3YhWan9T98Bz2ORIHyUm4JRvNlWxYiKSa2ohEXFprmLhImpy4Jj3qT_3Vrh-k_dYJ8d74MGhnsga8rl751qwqsytAxm1VK37_v_7GpEwDn8A4YUpjAIdQ5/s1024/compl.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhydtjJhHmI6uxtLIX3TFmvuKyXQ1QDzhfogNhQDm8VItMwBMSFu86WMAeuHBwRTaJneF3YhWan9T98Bz2ORIHyUm4JRvNlWxYiKSa2ohEXFprmLhImpy4Jj3qT_3Vrh-k_dYJ8d74MGhnsga8rl751qwqsytAxm1VK37_v_7GpEwDn8A4YUpjAIdQ5/s320/compl.jpg" width="320" /></a></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La zona arqueològica està situada a un parell de quilòmetres del centre de la ciutat. Es pot anar amb autobús, una línia circular que mostra tota la ciut</span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">at, gran i ben ordenada amb moltes zones verdes i una gran afició a plantar rosers. Així que vam anar a peu i vam tornar amb bus. Per a protegir-nos del sol vam visitar primerament la zona desprotegida, on estan encara excavant. Panells informatius suficients. Delimitació de les zones de treball adequada. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La cirera del pastís, especialment per a les persones que no som expertes en arqueologia, és la Casa d'Hippolytus, un mestre musivari que ha donat nom a la casa: és l'autor dels mosaics que s'hi han descobert, entre els quals destaca el que</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZZDYG1KyCIDCd33QORCXCuwh_MQ25V7vRh5GNH3JjyCX-satUrL7Gy5oBdLzWYMOSygqWp0GxaXKgC9hvNBCG3bTMp69q2hQQofz9ZV8R7lfH15BoAcohl6CQMAokq2eLNLXFSv4hPctEdayETF_aFcZPuhmJB31hm4hTux8vwXMo1aFwgGKe--Uh/s1024/peix.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZZDYG1KyCIDCd33QORCXCuwh_MQ25V7vRh5GNH3JjyCX-satUrL7Gy5oBdLzWYMOSygqWp0GxaXKgC9hvNBCG3bTMp69q2hQQofz9ZV8R7lfH15BoAcohl6CQMAokq2eLNLXFSv4hPctEdayETF_aFcZPuhmJB31hm4hTux8vwXMo1aFwgGKe--Uh/w640-h480/peix.jpg" width="640" /></span></a></div><span style="font-size: medium;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: arial; font-size: medium;">podem veure ací damunt. <a href="http://dolorsjimeno.blogspot.com/2015/08/sagunt.html">Em va evocar La Casa del Peixos, de Sagunt.</a></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Tota esta zona arqueològica es va descobrir recentment (la Casa, el 1991) gràcies a les obres per a la construcció d'un poliesportiu. Unes vegades és un tractor, altres una via de ferrocarril... el que cal és que qui trobe un xicotet indici d'interés ho comunique a l'administració corresponent d'acord amb les normes vigents i per sensibilitat cultural.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La visita <i>complutense</i> (o<i> alcalaína,</i> com he llegit per tota la ciutat) va continuar pels edificis i els llocs universitaris i cervantins. Em va agradar molt aquest text que trobes en entrar a la Universitat:</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi2kM9Fj1YHcq6hhBY0i-Z7sX_WfmaDHhMfOHOqYIUegF9CHeLk6Hw9cllsF3NW5IdERqhtv2Qoh21-RyVtqwo0uXUeCc_t_IlgWIJb4ns4riuvmYi877KEf1OJhIX1BaHJXBfKgwwgCOGDuTPxxnKWbbuuAGucYQNPwQPXmFGHMF0OSmVa0t8Mvk4/s4608/escrit%202.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi2kM9Fj1YHcq6hhBY0i-Z7sX_WfmaDHhMfOHOqYIUegF9CHeLk6Hw9cllsF3NW5IdERqhtv2Qoh21-RyVtqwo0uXUeCc_t_IlgWIJb4ns4riuvmYi877KEf1OJhIX1BaHJXBfKgwwgCOGDuTPxxnKWbbuuAGucYQNPwQPXmFGHMF0OSmVa0t8Mvk4/w640-h480/escrit%202.jpg" width="640" /></span></a></div><span style="font-size: medium;"><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;">Poques vegades en tan poques frases es pot obtenir tanta informació. No debades l'Instituo Cervantes té a Alcalà la seu principal. També aquest d'ací baix és ben interessant:</span></div></span><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj13BWaLsQ3ebqYJz8szzrRVs_eT8cJtmxf_K3Ofa8afxnINYVvBCRrFTIKUPJGvGqZq_Pm4i3SgGnZLL1YE-XzPgH6XrNYTd4FFcFc_JzYxXhlgc6KPZEWXSamLRrvsKUfBa0vEXefj9TXtP5dUmE1KmhsQ_yXFfwLBb-b5dD3N5mlweIm_bjWgFbZ/s4608/escrit%201.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj13BWaLsQ3ebqYJz8szzrRVs_eT8cJtmxf_K3Ofa8afxnINYVvBCRrFTIKUPJGvGqZq_Pm4i3SgGnZLL1YE-XzPgH6XrNYTd4FFcFc_JzYxXhlgc6KPZEWXSamLRrvsKUfBa0vEXefj9TXtP5dUmE1KmhsQ_yXFfwLBb-b5dD3N5mlweIm_bjWgFbZ/w640-h480/escrit%201.jpg" width="640" /></span></a></div><span style="font-size: medium;"><br /><br /></span><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Si aneu a Alcalá no deixeu de passejar per tota la ciutat especialment pel carrer Libreros i pel carrer Major (que n'és la continuació) ni de descansar una estona en la plaça Cervantes de cara al roser que més vos agrade.</span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div><span style="font-family: courier; font-size: medium;"><b><a href="http://ismaelvalles1.blogspot.com/">Fotografies d'Ismael Vallès.</a></b></span></div>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-45870378230389314022022-04-07T21:27:00.003+02:002022-04-09T11:34:20.809+02:00Otos<p style="text-align: justify;"><span style="clear: right; color: black; float: right; font-family: arial; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="721" data-original-width="469" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMS7qYF9KsLwUgwZSSDT4ywTNF6yU4k4mq_KxtNUMllD2eDoCVd4kQbtGrAPvRxqALVTowPUpyYPyg0XhuAzyHUQg47bMv3-dBw_dsi3KsbxyNNT0W39U1d-dqRp-p4DAT_GRVa60SXyGdT0OaSR2h81rHAFWKjMU4vQ0Hs0UP6Hh_wIyCHvYdENNI/w208-h320/bestia%20en%20que%20cavalquem.jpg" width="208" /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span>Em rondaven les ganes d'escriure sobre Otos, el poble de la Vall d'Albaida que vaig conéixer fa poc, tot i que n'havia sentit parlar molt. Per fi, m'hi he posat. Ha sigut gràcies al llibre, altament recomanable, </span><span><i>La bèstia en què cavalquem</i>, de Ferran Garcia-Oliver, IV Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, editat el 2020 per Aila Edicions. </span>Un dels textos que conformen aquest dietari és <i>Cita a Otos,</i> població a la qual torna a fer referència en altre apartat. L'autor, sense ser-ne conscient, m'estava animant. I ací estic. L'espenta que necessitava.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMS7qYF9KsLwUgwZSSDT4ywTNF6yU4k4mq_KxtNUMllD2eDoCVd4kQbtGrAPvRxqALVTowPUpyYPyg0XhuAzyHUQg47bMv3-dBw_dsi3KsbxyNNT0W39U1d-dqRp-p4DAT_GRVa60SXyGdT0OaSR2h81rHAFWKjMU4vQ0Hs0UP6Hh_wIyCHvYdENNI/s721/bestia%20en%20que%20cavalquem.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Waivdq80Xy6aYLubvHGRIxgX3Meep56YLgKlPV6he_vXWEudwS1hyP8NqWorLfXqPol91j9x_OoBT_UbJE7r5Las5EO7WEUk1syWT6lLZF-V5vX049FOXEpy1ei8mpupUUajXinWUnJSsnIJquDEzwJEcC_Y0amUZCP2zOdj-25aMFmTPoDsQCGD/s397/el-metge-del-rei.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="261" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Waivdq80Xy6aYLubvHGRIxgX3Meep56YLgKlPV6he_vXWEudwS1hyP8NqWorLfXqPol91j9x_OoBT_UbJE7r5Las5EO7WEUk1syWT6lLZF-V5vX049FOXEpy1ei8mpupUUajXinWUnJSsnIJquDEzwJEcC_Y0amUZCP2zOdj-25aMFmTPoDsQCGD/w210-h320/el-metge-del-rei.jpg" width="210" /></span></a><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; text-align: left;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: left;"><span style="font-size: large; text-align: left;">D'Otos jo sabia que era el poble de Joan Olivares, els rellotges de sol i Ca les Senyoretes. Però no sabia que tot tenia un lligam molt fort, que tot era el mateix.</span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; text-align: left;"><span style="text-align: left;">Vaig conéixer Olivares gràcies a la seua novel·la <i>El metge del rei,</i> llibre que vam llegir al grup de lectura del Micalet i que vam elegir, entre les seues obres, per ser la que més s'avenia als gustos de la majoria de membres del dit grup. El metge és Lluís Alcanyís i el rei, Ferran el Catòlic. L'autor òbviament parla de la universitat i del poder però també, a </span><span style="background-color: white; color: #212529; text-align: left;"> través dels records del metge Alcanyís, Joan Olivares ens parla dels jueus, de Xàtiva, de València, de la pesta, de la Inquisició, de la medicina i dels viatges arreu dels territoris de la Corona. </span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; text-align: left;">En preparar la presentació i documentar-me sobre l'autor vaig descobrir la<span style="background-color: white; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; text-align: left;">gnomònica i els nombrosos rellotges de sol que Joan Olivares ha construït i que embelleixen els carrers, els parcs, els jardins, les places i les façanes de moltes poblacions del nostre país.</span></span></span></p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: large; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7J-ptMINEE3XBNzttwrCAh44y6qWsLLJhjFpxp0NVVnREsko7Dr0DvcJmviz1aPygXuNQpef0UtA36Mi08bn0ngDggJgfisSHioGJdlRx-PPfVZ3cV58r685m8YpsUZMtlngoo9twWlNGqXA0KvMfDoDLog4DkGnrwC-xwD_FS4GNQCPYom4nwPP2/w400-h266/paret.jpg" width="400" /></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">El dia que vaig anar a Otos plovia però, tot i la consegüent incomoditat, vaig poder veure uns quants dels molts rellotges solars que trobes arreu. Això dels contratemps per a mi no és cap problema: sempre és un motiu per a tornar i </span><span style="text-align: left;">completar la visita. No tots els rellotges que hi ha a Otos són d'Olivares. També hi han deixat les seues obres d'art i tècnica </span><span style="text-align: left;">Andreu Alfaro, Rafael Amorós, Rafael Armengol, Arcadi Blasco, Manolo Boix, Atur Heras, Antoni Miró, l'otosina Elisa Martí i el seu paisà Tino Pla. De fet l'ajuntament ofereix una ruta per a no perdre-se'n cap.</span></p></span></span><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSrANe9OK1ylHIVqyBRKYGACXJGKqxh55ypHwSHnyv-PfL9sx6qD9gFvcl-1KQZL8UOwahOU0s8EYzLW3-MLONydBBwP00p0QzTWpkMPTsYLjxS-8tuXdGOiN7bktx-MgQEHaoY1hk01wkFFWagBUeDamLLRtPBujPqk53DSM2j_M42fm0NC6zo2Jv/s1600/balcons.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSrANe9OK1ylHIVqyBRKYGACXJGKqxh55ypHwSHnyv-PfL9sx6qD9gFvcl-1KQZL8UOwahOU0s8EYzLW3-MLONydBBwP00p0QzTWpkMPTsYLjxS-8tuXdGOiN7bktx-MgQEHaoY1hk01wkFFWagBUeDamLLRtPBujPqk53DSM2j_M42fm0NC6zo2Jv/w400-h266/balcons.jpg" width="400" /></span></a></div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span><div><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></span></div><div><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Falta el tercer punt dels que apuntava al principi: Ca les Senyoretes. </span></span></div><div><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPnXnsXznWraN8xabF7NwwcyL1ez3lnxmp0FxAZoOYluWp3471xD1r2LQVuLMgAxFQA-8SZ2Mrj14XDmXALrlifOrRixJNn5GDWHHmrav8oBZrq6l1kbgImgQGzD7Stx1g_0r_L1_oVO9TSyUsSuY3h5Vky98WHY9SfWDEpbnL-LuD7psb4fZpJCWt/s1600/ca%20les%20senyo.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPnXnsXznWraN8xabF7NwwcyL1ez3lnxmp0FxAZoOYluWp3471xD1r2LQVuLMgAxFQA-8SZ2Mrj14XDmXALrlifOrRixJNn5GDWHHmrav8oBZrq6l1kbgImgQGzD7Stx1g_0r_L1_oVO9TSyUsSuY3h5Vky98WHY9SfWDEpbnL-LuD7psb4fZpJCWt/w400-h266/ca%20les%20senyo.jpg" width="400" /></span></a></p></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="text-align: justify;">Es tracta d'un edifici senyorial </span><span style="text-align: justify;"> que avui en dia fa de casa rural i restaurant, que és on anàvem a dinar. En entrar, ens va rebre l'escriptor, ens vam saludar i molt amablement ens va fer cinc cèntims de la casa pairal de la seua família. Com a propietari, ha pogut dur a cap una adaptació, molt respectuosa i amb la mínima intervenció arquitectònica, als usos actuals. Pel que fa a la decoració no ha utilitzat cap objecte nou, senzillament la casa mostra tots els paraments, vaixelles, rellotges (aquests de pèndol) i diversos atifells que sempre hi ha hagut.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify;">Les portades dels llibres són d'Internet i <a href="http://ismaelvalles1.blogspot.com/">les fotografies, d'Ismael Vallès.</a></span></span></div>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-23118587140284877852022-03-12T10:06:00.011+01:002022-03-14T11:42:54.820+01:00Any Fuster<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjG1MGrJ5ubj3QIV8xU-z6jvb2AG_ph_0OTV_awnt2ihqgxpAtAHDimrqpgtLSjFgaj19VVltxx9eBNORBzH8qi200HM_q4jvXiVG2aaHhQkAjxaovANq7bHtUkx9pY-ME1bxdsmKLWT-yOSuD1PpM-k10L1qmBs8Z0_PIgs4FfvK07oRoxE886vBGH=s854" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="663" data-original-width="854" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjG1MGrJ5ubj3QIV8xU-z6jvb2AG_ph_0OTV_awnt2ihqgxpAtAHDimrqpgtLSjFgaj19VVltxx9eBNORBzH8qi200HM_q4jvXiVG2aaHhQkAjxaovANq7bHtUkx9pY-ME1bxdsmKLWT-yOSuD1PpM-k10L1qmBs8Z0_PIgs4FfvK07oRoxE886vBGH=s320" width="320" /></a></div><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Gràcies a la iniciativa de Compromís Alcoià</span><span style="font-family: arial;">-Comtat-Foies vaig visitar Sueca recentment amb l'objectiu de conéixer la <a href="https://museujoanfuster.org/ca/">Casa Museu Joan Fuster</a>, fer una ruta literària pel poble i dinar en un dels casinos de la capital de la Ribera Baixa. Si, com he repetit tantes vegades, no saps mai per on han de vindre les recomanacions de lectura, tampoc no se sap mai per on han d'aparéixer les possibilitats de conéixer el país.</span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Ens hi vam aplegar gent de Muro, Cocentaina, Banyeres, Tollos, Onil, Alcoi, etc. i vam ser rebuts, amb afecte i companyonia, pel col·lectiu de Compromís de Sueca.</span></span></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjD4l88IW8wGGGNDwAEZvakYyEo5S1vrd5LLYfGkUkzHXKZPwGIFS-7chKcxSyAIrbM_ai-DZ5Beyrhon3_hBoogZlr2aaR6PAUL93kPq7uzrqpDDAURVYnbkVJaw_zZgBEL_7KcoR40dJzyKvvOhOE4LGeFnf4191ROARajrZS4THGUNmf7oJi08JI=s1024" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjD4l88IW8wGGGNDwAEZvakYyEo5S1vrd5LLYfGkUkzHXKZPwGIFS-7chKcxSyAIrbM_ai-DZ5Beyrhon3_hBoogZlr2aaR6PAUL93kPq7uzrqpDDAURVYnbkVJaw_zZgBEL_7KcoR40dJzyKvvOhOE4LGeFnf4191ROARajrZS4THGUNmf7oJi08JI=w200-h150" width="200" /></a></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span>Com probablement sabeu, sobre tot si llegiu </span><a href="https://www.eltemps.cat/article/749/la-casa-fuster-ja-es-patrimoni-de-tots/">l'article de Xavier Aliaga,</a> ha costat anys i panys crear aquest centre de documentació, museu i aula didàctica, a banda de la Càtedra Joan Fuster. Per a aconseguir encabir tot això s'ha unit la casa on visqué el nostre escriptor amb la casa adjacent creant un pati interior que permet exposicions temporals (com ara la de l'Any Fuster) i passes de vídeos que complementen la informació de la guia que ens acompanya per tot el recorregut interior. Poques vegades he tingut una guia tan ben informada, respectuosa i amable. Les seues explicacions estaven amerades d'admiració per Joan Fuster però en cap moment va caure en afectació o cursileria. Vam veure la biblioteca, la col·lecció d'art, les fotografies, els seus dibuixos i una mostra de la correspondència en les dependències que Fuster va ocupar. </span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Tot el que acabe de dir sobre la guia ho aplique a l'altra dona que ens va acompanyar a la ruta literària pel carrer i que podria resumir amb un mot: rigor. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">No contaré res més del contingut ni de<a href="https://espaijoanfuster.org/"> l'espai museístic </a>perquè aquest text té la pretensió de fer-vos anar a Sueca i celebrar el centenari del naixement del gran escriptor i pensador valencià, un home que va ser batejat com a Juan de la Cruz Fuster Ortells i que quan començà a publicar va adoptar com a nom de ploma Joan Fuster, ja que no veia convenient que en la portada d'un llibre seu de poesia figurara Juan de la Cruz. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">--------------------------</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Amb posterioritat al text precedent, he rebut de la meua amiga suecana Ana Campins la foto que posaré a continuació. Com podeu veure, es tracta de la nota que han publicat en un periòdic local fent-se ressò de la visita. Com he dit tantes vegades i no em cansaré de repetir, el millor d'aquest blog són les aportacions de les amistats. Gràcies, Ana.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjnFLCehKhluSa1TFpW2W3c8a9ks5DlY-ttI3NtH9hmMHxAVV_Htj4-OI8axCNvxU1KljMYF--FBykCCmm4Q0wJXPGubGGsWvWnXDSKCLz7p0oqA58ff1HaNEEDGmv2fgrj4QtNYlK562bnEXDFclhenLdf_oYQcM2C1ANA3GBg0Fvq1xyaau3vhMa0=s1600" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjnFLCehKhluSa1TFpW2W3c8a9ks5DlY-ttI3NtH9hmMHxAVV_Htj4-OI8axCNvxU1KljMYF--FBykCCmm4Q0wJXPGubGGsWvWnXDSKCLz7p0oqA58ff1HaNEEDGmv2fgrj4QtNYlK562bnEXDFclhenLdf_oYQcM2C1ANA3GBg0Fvq1xyaau3vhMa0=w300-h400" width="300" /></a></div><br /><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-89484273867289918642022-02-28T17:13:00.006+01:002022-03-01T18:17:40.512+01:00Poema de la ucraïnesa Iryna Tsilyk<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">En aquest blog he parlat més d'una vegada de <a href="https://sites.google.com/site/versionsmultiples/">Versions múltiples</a> i també de Sílvia Aymerich. Ella mateixa ha sigut una de les meues <i>Veus amigues</i> i <a href="http://dolorsjimeno.blogspot.com/2014/10/de-gdansk-berlin-per-silvia-aymerich.html">ha escrit en De viatge</a>. També va visitar la Intersindical Valenciana per a presentar el número que la revista <a href="https://intersindical.org/cultura/article_cultura/versions_multiples_a_la_revista_laiguadolc"><i>L'Aigua dolç</i> dedicà a la traducció</a>.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Fa uns dies em va enviar un correu electrònic que m'ha autoritzat a divulgar i que copie a continuació. No deixeu d'escoltar i de llegir el poema:</span></p><p style="text-align: justify;"><b><span face="verdana, sans-serif" style="background-color: white; font-size: small; text-align: left;">Permeteu-me que comparteixi amb vosaltres </span><span face="verdana, sans-serif" style="font-size: small; text-align: left;">–ens n'acaba de donar permís ara– el missatge de la </span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://sites.google.com/site/multipleversions/authors-translators/walther-ielyzaveta&source=gmail&ust=1646149329957000&usg=AOvVaw3F5dsePathvNmNQYpJNjhO" href="https://sites.google.com/site/multipleversions/authors-translators/walther-ielyzaveta" style="color: #1155cc; font-family: verdana, sans-serif; font-size: small; text-align: left;" target="_blank">Liza Walther</a><span face="verdana, sans-serif" style="font-size: small; text-align: left;"> que vam rebre ahir al matí, quan la guerra encara no havia esclatat, en resposta al nostre missatge de suport.</span></b></p><div aria-expanded="true" class="h7" style="clear: both; max-width: 100000px; outline: none; padding-bottom: 0px; text-align: left;" tabindex="-1"><div class="Bk" style="border-bottom-color: initial; border-bottom-style: initial; border-image: initial; border-left-color: initial; border-left-style: initial; border-radius: 0px; border-right-color: initial; border-right-style: initial; border-top-color: rgb(239, 239, 239); border-top-style: solid; border-width: 0px; float: left; margin-bottom: 0px; position: relative; width: 985.6px;"><div class="G3 G2" style="border-bottom: 0px rgba(100, 121, 143, 0.12); border-image: initial; border-left: 0px; border-radius: 0px; border-right: 0px; border-top: none; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; padding-top: 0px;"><div id=":eg"><div class="adn ads" data-legacy-message-id="17f2e0d0abb5a278" data-message-id="#msg-f:1725688794074948216" style="border-left: none; display: flex; padding: 0px;"><div class="gs" style="margin: 0px; padding: 0px 0px 20px; width: 913.6px;"><div><div class="ii gt" id=":f2" jslog="20277; u014N:xr6bB; 4:W251bGwsbnVsbCxbXV0." style="font-size: 0.875rem; margin: 8px 0px 0px; padding: 0px; position: relative;"><div class="a3s aiL" id=":ei" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1.5; overflow: hidden;"><div class="gmail_quote"><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><b>"I am so grateful for your Ukrainian solidarity support. Sometimes I lose my hope for a </b></i></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><b>better </b></i><i style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><b>future for the people of Luhansk and Donbas. Everyone is waiting for a "big" war, </b></i></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><i style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><b>since the "small" </b></i><i style="background-color: white; font-family: verdana, sans-serif;"><b>one never stopped there since 2014."</b></i></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #202124;"><span face="verdana, sans-serif"><b><br /></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><span face="verdana, sans-serif"><b><span style="color: #202124;">La Liza ens va posar en contacte amb la poeta i directora de cinema ucraïnesa </span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://sites.google.com/site/multipleversions/authors-translators/tsilyk-iryna&source=gmail&ust=1646149329957000&usg=AOvVaw0dUeypEulQ8iFXjuGgZih-" href="https://sites.google.com/site/multipleversions/authors-translators/tsilyk-iryna" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: blue;">Iryna Tsilyk</span></a><span style="color: #202124;">, </span></b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span style="background-color: white;"><span face="verdana, sans-serif"><span style="color: #202124;">que se'ns va unir poc després al </span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://sites.google.com/site/versionsmultiples/&source=gmail&ust=1646149329957000&usg=AOvVaw011C6BviphvGWT-CjvcHKL" href="https://sites.google.com/site/versionsmultiples/" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: blue;">Projecte Versions Múltiples</span></a><span style="color: #202124;">.</span></span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span style="background-color: white;"><span face="verdana, sans-serif"><span style="color: #202124;">Podeu sentir-la llegint </span></span></span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3682/13502&source=gmail&ust=1646149329957000&usg=AOvVaw2adAIaEYNpt6q64VYOqxIu" href="https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3682/13502" style="color: #1155cc; font-family: verdana, sans-serif;" target="_blank"><span style="color: blue;">aquí</span></a> <span face="verdana, sans-serif" style="color: #202124;">un dels </span></b><b style="color: #202124; font-family: verdana, sans-serif;">seus poemes més impactants, i llegir-lo després en </b></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b style="color: #202124; font-family: verdana, sans-serif;">anglès, polonès, català i alemany, </b><b style="color: #202124; font-family: verdana, sans-serif;">clicant els enllaços de sota.</b></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><span style="background-color: white; color: #202124;"><span face="verdana, sans-serif"><br /></span></span></b></p><span style="background-color: white;"><div style="text-align: justify;"><b><img alt="IRYNA.PNG" class="CToWUd" data-image-whitelisted="" height="79" src="https://mail.google.com/mail/u/0?ui=2&ik=6826ed8ee6&attid=0.1&permmsgid=msg-f:1725688794074948216&th=17f2e0d0abb5a278&view=fimg&fur=ip&sz=s0-l75-ft&attbid=ANGjdJ-k3iUUUJMP94MOYVmawWrUmxiHbTeeFP5480UV_lgONeEPQK9LCKIXAf7qDWowDd4t1prNU5f-8n0x7X8DDxApKRiTTMhC7aOk4Q4Pk1MJy65vQu-dkQzs2Xw&disp=emb&realattid=ii_l01l8pui0" style="background-color: transparent; margin-right: 0px;" width="207" /></b></div></span><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><b style="font-style: inherit; font-variant-ligatures: none; text-decoration-line: inherit; white-space: pre-wrap;"><span face="verdana, sans-serif" style="font-size: medium;"><span style="color: black;"><span style="box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;"><span style="box-sizing: border-box;">Вона знімає суху білизну </span></span><span style="box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;"><span style="box-sizing: border-box;"> </span></span><span style="box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;"><span style="box-sizing: border-box;"> </span></span><span style="box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; text-decoration-line: underline; vertical-align: baseline;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3680/13502&source=gmail&ust=1646149329957000&usg=AOvVaw3qneLPGBpKQowPHxq2MiXU" href="https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3680/13502" style="box-sizing: border-box; color: #1155cc; text-decoration-line: none;" target="_blank"><span style="box-sizing: border-box;">EN</span></a></span><span style="box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;"><span style="box-sizing: border-box;"> > </span></span></span><span style="font-style: inherit; font-variant-ligatures: normal; text-decoration-line: inherit;"> </span><span style="font-style: inherit; text-decoration-line: inherit;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3681/13502&source=gmail&ust=1646149329957000&usg=AOvVaw3beIJiBZSxMRPbuFVIxt1V" href="https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3681/13502" style="color: #1155cc;" target="_blank">PL</a> </span></span></b><b style="font-style: inherit; font-variant-ligatures: none; text-decoration-line: inherit; white-space: pre-wrap;"><span face="verdana, sans-serif" style="font-size: medium;"><span style="color: black;"><span style="box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;"><span style="box-sizing: border-box;">> </span></span></span></span></b><b style="font-style: inherit; font-variant-ligatures: none; text-decoration-line: inherit; white-space: pre-wrap;"><span face="verdana, sans-serif" style="font-size: medium;"><span style="color: black;"><span style="box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;"><span style="box-sizing: border-box;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3682/13502&source=gmail&ust=1646149329957000&usg=AOvVaw2adAIaEYNpt6q64VYOqxIu" href="https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3682/13502" style="color: #1155cc;" target="_blank">CA</a> </span></span></span><span style="font-style: inherit; font-variant-ligatures: normal; text-decoration-line: inherit;">> </span></span></b><b style="font-style: inherit; font-variant-ligatures: none; text-decoration-line: inherit; white-space: pre-wrap;"><span face="verdana, sans-serif" style="font-size: medium;"><span style="color: black;"><span style="box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; text-decoration-line: underline; vertical-align: baseline;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3683/13502&source=gmail&ust=1646149329957000&usg=AOvVaw3ZspI8kSsp8wf8e1PgB4Yr" href="https://www.lyrikline.org/en/translations/details/3683/13502" style="box-sizing: border-box; color: #1155cc; text-decoration-line: none;" target="_blank"><span style="box-sizing: border-box;">DE</span></a></span><span style="box-sizing: border-box; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline;"><span style="box-sizing: border-box;"> </span></span></span></span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: black;"><b><br /></b></span></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="background-color: white;"><b><span face="verdana, sans-serif">Una fiblada al cor...</span><br /></b></span></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADlvia_Aymerich_i_Lemos"><br /></a></b></p><p class="MsoNormal" style="background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span face="verdana, sans-serif"><b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADlvia_Aymerich_i_Lemos">Sílvia Aymerich-Lemos</a></b></span></p><div style="text-align: justify;"><span face="verdana, sans-serif"><b>En nom de l'equip de Coordinació del Projecte Versions Múltiples</b></span></div><div><p style="color: #222222; line-height: 24px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="background-color: white; line-height: 22px;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://sites.google.com/site/inmultipleversions/coordination-team&source=gmail&ust=1646149329957000&usg=AOvVaw2vubNCY3X_rn9RI9ihicNs" href="https://sites.google.com/site/inmultipleversions/coordination-team" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span face="verdana, sans-serif"><b>https://sites.google.com/site/<wbr></wbr>inmultipleversions/<wbr></wbr>coordination-team<br /></b></span></a></span></p></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-22613457642500849162022-02-02T17:47:00.009+01:002022-02-14T16:28:54.853+01:00Estocolm<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Hi he estat tres vegades i curiosament tinc només les notes de 2011, cent anys després del viatge de Sanchis Sivera de què parlava en l'entrada anterior. Els articles del llibre de l'erudit i viatger capellà que, de moment, encara tinc en la memòria em fan fixar-me en algunes de les coses que vaig escriure en les notes que prenia durant el viatge de manera diferent a com ho faria sense haver llegit <i>Viatge a Escandinàvia (1911)</i>. El cas és que en traure la paperassa de la carpeta em cau la Stockholmskortet, la targeta turística que solem comprar en la majoria de les ciutats per a agafar el transport públic i entrar al museus amb millor preu. La targeta reprodueix una vista del Palau Reial i porta, en primer terme, la corona. Les famoses monarquies escandinaves! Doncs, ve a tomb perquè Sanchis Sivera fa esment constant del patriotisme d'aquests països i com s'inculca a la gent des de l'escola. Això s'adiu amb el que jo he vist en els càmpings. Arriba una família, planta la tenda o prepara la caravana i el primer que hi destaca és la bandera. Unes banderetes, com les de les festes dels nostres pobles o també més grans, suficients per a anunciar d'on són: de Suècia o Dinamarca o Noruega. Per a la majoria de nosaltres les banderes no tenen eixe mateix significat de pertinença incondicional i orgullosa. Només recorde una ikurriña a un càmping d'Escòcia que compartia pal amb una altra de l'Athlètic de Bilbao.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAqbiFT0bfCA77U0vIriPbxc0-0Z2tuUkd2mvpuWg3GnCQgTe7gwgUPvVdouhDp7lflI39ZQ6rtrbfGX-yEZ5XELlZ2NSPAHM_H6TqqWP6ttNPY5VqBBWFgGNYApaC5tNbTmsZJP9XwJXAv-3yw2W8JMaDqpazW-ZsK3r2kg-inWssfZ4AvNzMHbmP=s4000" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAqbiFT0bfCA77U0vIriPbxc0-0Z2tuUkd2mvpuWg3GnCQgTe7gwgUPvVdouhDp7lflI39ZQ6rtrbfGX-yEZ5XELlZ2NSPAHM_H6TqqWP6ttNPY5VqBBWFgGNYApaC5tNbTmsZJP9XwJXAv-3yw2W8JMaDqpazW-ZsK3r2kg-inWssfZ4AvNzMHbmP=s320" width="320" /></a><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La primera vegada que vam arribar a Estocolm queia una aigua de por, de tal manera que vam continuar el viatge fugint de la tempesta. Igualment ens havia passat en una ocasió a Florència: evitant la pluja vam arribar a Roma. Com sempre dic: és l'avantatge de viatjar pel nostre compte i amb el nostre vehicle. Una altra vegada va ser quan tornàvem de Finlàndia </span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">i l'última, directament des de València, després, òbviament, de passar d'Alemanya a Dinamarca i creuar el pont del Sund. De totes tinc un parell de records primordials: el Moderna Museet i el Palau dels Cavallers. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Recorde el Museu del Vasa, el vaixell de guerra que es va botar amb gran pompa i circumstància <span style="color: #222222;"><span style="background-color: #f0eeff;">i que es va afonar abans de poder eixir del port. La mortaldat va ser majúscula perquè els mariners no sabien nadar. Això passava el 1628 i uns tres-cents anys més tard es va poder reflotar. Actualment és un museu molt interessant de visitar. V</span></span></span><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">a ser també al segle </span><span>XVII</span><span> </span><span style="font-size: medium;">quan es va construir la Casa de la Noblesa o Palau dels Cavallers construït per a acollir les reunions de les diferents famílies nobles. Ara funciona com a sala d'exposicions, de concerts i també com a museu: guarda escuts, armes, mobles, etc. de les diferents famílies. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg-bY_b_rBxHV7ohGKXI5A3CtPHXLTHhoMey31CSgaqLIjQPHdMJWG4NPoA7u8rV7I_LBfxhNwH5yrP4iYVC9LF-EzWD5wOG4hUO-38Kzr70lL1F6zPBXvDSxH7DPYhuMT8WjSJvMVzXrqoMld4to6Uh-VzUoHL73Emw3ucZwnYrG-WdVi4ECStXMcy=s4000" style="clear: right; float: right; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg-bY_b_rBxHV7ohGKXI5A3CtPHXLTHhoMey31CSgaqLIjQPHdMJWG4NPoA7u8rV7I_LBfxhNwH5yrP4iYVC9LF-EzWD5wOG4hUO-38Kzr70lL1F6zPBXvDSxH7DPYhuMT8WjSJvMVzXrqoMld4to6Uh-VzUoHL73Emw3ucZwnYrG-WdVi4ECStXMcy=s320" width="320" /></a><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">És molt curiós agafar un plànol de la ciutat i veure com estan unides totes les illes entre si per ponts. Estocolm en realitat és un arxipèlag. De fet, passejant canvies d'illa i</span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">, moltes vegades, no te n'adones. Tot és un seguit de llacs, canals i mar. Potser per això em va agradar molt fer una volta en vaixell i admirar des l'aigua la silueta de la ciutat, per bé que és cert que una de les imatges d'Estocolm més nítides que conserve és la que es contempla des de la Moneo Kantin</span><span style="background-color: #f0eeff; color: #222222; text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"> del Moderna Museet d'Estocolm, construït per l'arquitecte Rafael Moneo.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: arial; font-size: medium;"><span style="background-color: #f0eeff;">Si hi aneu i voleu passejar amb calma, molta calma, aneu al cementeri de Skogskyrkogärden. És un jardí immens, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, on està soterrada Greta Garbo:</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: arial; font-size: medium;"><span style="background-color: #f0eeff;"><br /></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh0n-sEP2_rPCYAKVHtqVdYSd1vlt2bHnyWQ-BChNIbVZNCZQA7XR2IP0_ET2rkCv1j9dk266_Lnsr9qt3YN1MkoXdeij1bHqL3CCLtDNR0HF8aF93EYuUs6U0jaaUV6faVFtIzR6LySHNYS33X6NGiKkWpD7wLKNFne-vafhKpGlfFoC9_Q7FZF4pr=s4000" style="display: inline; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh0n-sEP2_rPCYAKVHtqVdYSd1vlt2bHnyWQ-BChNIbVZNCZQA7XR2IP0_ET2rkCv1j9dk266_Lnsr9qt3YN1MkoXdeij1bHqL3CCLtDNR0HF8aF93EYuUs6U0jaaUV6faVFtIzR6LySHNYS33X6NGiKkWpD7wLKNFne-vafhKpGlfFoC9_Q7FZF4pr=s320" width="320" /></a></div><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #f0eeff; color: #222222; font-family: arial; font-size: large;">Una cosa que s'hauria d'importar, encara que ja s'estan fent algunes cosetes, és la divulgació de la literatura autòctona. Per tota la ciutat es poden trobar unes columnes o peus de metacrilat que sostenen fragments de les obres literàries sueques.</span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #222222;"><span style="background-color: #f0eeff; font-family: courier;"></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-family: arial; font-size: medium;"><span style="background-color: #f0eeff;">Aneu a Estocolm i passegeu-la sense més propòsit que gaudir. Si visiteu algun dels més de cent museus, o entreu a la catedral o a l'ajuntament, o visiteu el palau reial, millor. Aquestes ciutats planes, enjardinades i marítimes s'han de patejar.</span></span></p><div><span style="color: #222222; font-family: arial; font-size: medium;"><span style="background-color: #f0eeff;"><br /></span></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="color: #222222;"><span style="background-color: #f0eeff; font-family: courier;">Les fotografies són d'Ismael Vallès.</span></span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-75814730219046944692022-01-27T10:23:00.006+01:002023-07-10T16:03:50.281+02:00Viatge a Escandinàvia (1911)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiL5q3eXJ3ELtSiJ7Ey3In9nZB_9lc2NqRldeTCciRSdVRIIz_FxwjIszc6ov0hjAA5b2ZRSmDJukFeVnTcs4c5RylYfXhQyLMoukTGAYo9i0VcUh5gtKUziH4ZgoAYbSCP7WI5yScm8O3lPojCNEp4vj2ozU9fQHaV04Zu9WY-P0Hvlmy6_v6Lo8jY=s2008" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2008" data-original-width="1453" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiL5q3eXJ3ELtSiJ7Ey3In9nZB_9lc2NqRldeTCciRSdVRIIz_FxwjIszc6ov0hjAA5b2ZRSmDJukFeVnTcs4c5RylYfXhQyLMoukTGAYo9i0VcUh5gtKUziH4ZgoAYbSCP7WI5yScm8O3lPojCNEp4vj2ozU9fQHaV04Zu9WY-P0Hvlmy6_v6Lo8jY=w232-h320" width="232" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Estocolm i Berlín són les dues ciutats on sempre tornaria. Sobre Berlín he escrit però, incomprensiblement per a mi mateixa, mai no ho he fet sobre Estocolm; sí, en canvi, sobre altres ciutats sueques. Si escorcolleu pel blog, trobareu el que vos dic</span>. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Sempre he mantingut perfectament localitzada en l'estudi de casa la carpeta de les notes sobre la capital escandinava. Potser estava esperant un quart viatge o un text en què contara com m'agrada aquesta ciutat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Per fi m'hi he posat i ha sigut gràcies al meu gendre. Durant les vacances de Nadal, va visitar alguna llibreria i, entre tot el que va comprar, figura <i>Viatge a Escandinàvia (1911), </i>un volum editat per la Institució Alfons el Magnànim. Me'l va prestar i em va dir que m'agradaria perquè és com el que jo faig: contar els meus viatges. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Aquesta és una edició a càrrec de Rafael Roca, que firma també la magnífica Introducció. Es tracta d'un recull d'articles que Sanchis Sivera va publicar en <i>Las Provincias</i> amb un dels seus pseudònims més habituals: Lázaro Floro. El que no puc entendre de cap de les maneres és per què s'han traduït els textos al valencià. Cert és que el traductor, Carles Fenollosa, a banda d'explicar en la pàgina 50 el perquè de la traducció, en fa una narració molt llegidora. A mi, però, m'agrada llegir en la llengua original, si la conec, òbviament.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><i style="font-family: arial;">Viatge a Escandinàvia (1911) </i><span style="font-family: arial;">reuneix</span><i style="font-family: arial;"> </i><span style="font-family: arial;"> 22 articles publicats entre el 23 d'octubre de 1911 i el 5 de febrer de 1912 en el periòdic que aleshores dirigia Teodor Llorente i que corresponen a un treball més extens dit <i>Por tierras escandinavas (Apuntes de un turista). </i>Cada article porta com a títol el nom de la ciutat que visita Sanchis Sivera i la data del dia a què es refereix el que conta. El primer text es París i està datat el 18 de juliol. L'últim, Copenhaguen (ja tornant cap a casa), el 27 d'agost.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Nosaltres, Ismael i jo, vam fer eixe viatge, també des de València, amb la diferència que Sanchis viatja sense companyia i amb tren. Nosaltres, amb furgoneta. Fins a la costa alemanya hi ha diferències d'itinerari però després hi ha moltes similituds entre els dos viatges, separats per un segle, amb una gran excepció: Sanchis s'embarca per a arribar a Malmö des de Copenhaguen i nosaltres vam passar el pont del Sund. A Suècia visita Lund, Estocolm i Uppsala.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">Jo he visitat Suècia tres vegades. Recorde les ganes que tenia de conéixer Lund (una ciutat a tocar del Malmö amb catedral romànica i una universitat de les més antigues del nord d'Europa) perquè la primera referència que vaig tenir d'aquesta ciutat va ser gràcies a la pel·lícula <i>Fresas salvajes</i>. De la mateixa manera que no saps mai per on t'han de venir els llibres, no saps mai com t'han de venir els viatges. Per exemple, </span><span style="font-family: arial;"> vaig visitar Uppsala per una anècdota: la seua universitat té (o tenia als anys 70 del segle passat) càtedra de català. Sanchis escriu sobre totes dues ciutats, però s'estén àmpliament sobre Estocolm, una de les meues ciutats preferides i de la que vos parlaré en una pròxima entrada.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-6288539683282812182022-01-17T16:30:00.008+01:002022-01-17T16:52:41.815+01:00La inocencia de los sublimes, de Tula Fernández<p style="text-align: center;"></p><p style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;">Vaig conéixer aquesta autora, nascuda a Jerez de la Frontera, llicenciada en Llengües Clàssiques i doctora en Ciències de l'Educació, gràcies a la publicació de la seua primera novel·la, </span><i style="font-family: arial; text-align: justify;"><a href="https://dolorsjimeno.blogspot.com/2020/12/el-comencament-duna-escriptora.html">La boca de los cien besos</a>, </i><span style="font-family: arial; text-align: justify;">en l'editorial Caligrama, la mateixa que ara li publica </span><i style="font-family: arial; text-align: justify;">La inocencia de los sublimes.</i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjSj1GlLt00YoUB-kD-WmfFrWK_qoxlFSvte4gobUmH4iJ4HmqnBn-HWsEgZfEya01Uwq2gIlfk45-vvWvoyvW5hhaMYUTpDZuEKK8B_P7ZxsunFu3QYl3-mWAX_0ZJSdRjcKLn5dSdMk9GMK_gUeIzjj2gw_u7ndj18_ak0KQSQL4hyhCcmWJUA3aV=s1200" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjSj1GlLt00YoUB-kD-WmfFrWK_qoxlFSvte4gobUmH4iJ4HmqnBn-HWsEgZfEya01Uwq2gIlfk45-vvWvoyvW5hhaMYUTpDZuEKK8B_P7ZxsunFu3QYl3-mWAX_0ZJSdRjcKLn5dSdMk9GMK_gUeIzjj2gw_u7ndj18_ak0KQSQL4hyhCcmWJUA3aV=s320" width="213" /></a></span><i style="font-family: arial; text-align: justify;"><br /></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><i style="font-family: arial; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></i></div><p></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: justify;">Vaig agafar el llibre amb molt d'interés per la bona impressió que em va fer l'anterior i no m'ha decebut. Era un moment difícil per a la lectura ja que acabava de llegir una novel·la d'aquelles que et satisfan plenament però que solen obstaculitzar la lectura de la següent pel bon regust que deixa. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: justify;">La novel·la de Tula Fernández està dividida en quaranta-vuit capítols i un epíleg. Cada capítol va precedit pel lloc, la data i, de vegades, el nom del personatge que se'ns dóna a conèixer o és el principal actor de la trama en eixe apartat. Jo entenc que és una ajuda molt gran per a la lectura, atés que la història comença a Oviedo, passa per Madrid i se'n va a Apóstoles, en la província de Misiones. Sospite que l'autora ho ha volgut així perquè té ganes d'agradar, de connectar amb la gent que la llig i acompanyar-la en aquesta història curulla de personatges molt ben creats. Pel que he llegit sobre Tula Fernández, i el que li he llegit a ella mateixa en les xarxes socials, concloc que és una persona molt treballadora i amb una gran voluntat de créixer literàriament. Li he notat unes grans millores de la primera novel·la a aquesta, per exemple, en els diàlegs: ara són molt més precisos.</span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium; text-align: justify;"><i>La inocencia de los sublimes</i> comença com una novel·la policíaca clarament i, tot i que no ho semble en algunes parts a causa dels girs argumentals, continua sent-ho fins al final. Em resulta molt difícil fer-ne un resum sense revelar algun aspecte de la trama o dels personatges. Sí puc dir que qui heu llegit <i>L'esperit del temps</i>, de Martí Domínguez, trobareu en els experiments clínics alguna similitud. També vos puc confessar que he trobat que molts dels noms dels personatges estan posats amb molt de sentit de l'humor com el de la prostituta (Bernarda) o el del roín (Adolf).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">És una novel·la que conté molts temes: investigacions clíniques, relacions familiars i de parella, la vellesa activa, la col·laboració veïnal, la lleialtat professional, la supervivència en la solitud, les generacions d'emigrants...</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Un llibre, agradable, entretingut i ben escrit, d'una autora a qui hem de seguir i acompanyar-la en el seu creixement literari. No sé quina novel·la podré agafar ara!</span></p><p></p><br />Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-50502070823488750212022-01-13T17:36:00.004+01:002022-01-14T10:07:42.834+01:00Lucrecia Borgia, d'Isabel Barceló Chico<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhWXrPKIxkGT-FRyGs8ItGNW18I-pTC-SJhlv7ckXejjOQXUnXKSKgMnN8_wBMlsg5wOQ3PPhUHns74Cur9kUcNdnmrlZ-5H9VYqsYK8Rfj_XorMznrr0RY2AsWmrSQTGDsiWcqVZ5dn4NXQE9fCKfO-r6KLpSGV2dLF7yRTLl-DY5_XB2y_Gp3TcxC=s797" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="797" data-original-width="552" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhWXrPKIxkGT-FRyGs8ItGNW18I-pTC-SJhlv7ckXejjOQXUnXKSKgMnN8_wBMlsg5wOQ3PPhUHns74Cur9kUcNdnmrlZ-5H9VYqsYK8Rfj_XorMznrr0RY2AsWmrSQTGDsiWcqVZ5dn4NXQE9fCKfO-r6KLpSGV2dLF7yRTLl-DY5_XB2y_Gp3TcxC=w278-h400" width="278" /></a></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El títol complet d'aquesta magnífica obra és, com es pot veure a la portada, <i>Lucrecia Borgia (1480-1519) Bajo una nueva luz. </i>Com totes les coses en la literatura d'Isabel Barceló, el títol ja ens diu molt. En aquesta obra, remarca els anys que va viure la protagonista i ens avisa que el personatge ha sigut estudiat a la llum de nous documents. Això ho anirem sabent millor al llarg del llibre i, amb especial importància, a les notes, tant de la mateixa autora com a la <i>Introducción </i>de Joan Francesc Mira. <span style="text-align: center;">A més, l'autora ens amera el text amb moltes imatges la informació de les quals apareix en l'índex pertinent darrere dels mapes i la cronologia i abans de la bibliografia. Un llibre complet, com tots els d'Isabel Barceló Chico.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="text-align: center;">Aquesta valenciana de Sax ha desenvolupat la seua activitat laboral al llarg dels anys entre quadres i escultures. Per això, pel seu gran coneixement de l'art, ha pogut oferir-nos tants retrats de Lucrècia i de gran part dels personatges que l'acompanyen en el llibre. També ens ofereix reproduccions de les pintures que ornaven les sales vaticanes. No puc deixar d'esmentar les vegades que apareix el delicat Pinturicchio.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="text-align: center;">Anem al llibre. Està dividit en dos gran parts: Roma i Ferrara. A Roma, sabem del naixement de Lucrècia, de la seua família, dels dos primers matrimonis i de la seua participació en la vida social i política. Una dona intel·ligent i culta. Quan es casa amb Alfons de l'Este es trasllada a Ferrara. Coneixem les seues habilitats polítiques, la seua consciència social <i>avant la letre,</i> les innovacions que va establir en el seu ducat, etc.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Des de fa temps, l'autora (i no oblidem <i>Mujeres de Roma</i> ni el seu blog del mateix nom) volia escriure sobre Lucrècia Borja amb l'objectiu de donar a conéixer aquesta gran dona tan mal interpretada per la Història arran de la difamació a què la va sotmetre el seu primer marit i, molt posteriorment, pel drama que sobre ella va escriure Víctor Hugo. És el que passa quan es repeteix i copia el que ja està dit o escrit i no s'acudeix a les fonts. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Isabel Barceló no ha deixat d'investigar i documentar-se i ha pogut arribar a llegir la correspondència que no fa molts anys va publicar per primera vegada l'Archivio di Stato di Modena, unes quatre-centes cartes repartides per diversos arxius i institucions.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">No deixeu de llegir aquest gran llibre. És de lectura amena, amb una prosa impecable i imprescindible per a conéixer la diplomàcia, la política, les guerres, els regnats; en definitiva, la societat renaixentista. </span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-8680894754723158222021-12-18T11:15:00.003+01:002021-12-22T16:58:52.549+01:00L'arxipèlag Chinijo<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La fama de la menuda illa la Graciosa i la recomanació del nostre fill ens van fer anar al Mirador del Río. Mirador, sí. Río, ja es una altra cosa. Es diu així a un curt i estret braç de mar que separa Lanzarote de la Graciosa, que, tot i ser ben menuda, es considera la novena illa canària i és l'única de l'arxipèlag Chinijo, completat pels illots Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhWzkGZVIf1f7mS0-2OlWNMt8xcP3uQBDuSQ_L5pHFjnGdYzIdl7SOLx71pqQPy4NBhkHiqOF5jEY-v4-RgqZeWdFzIjn1gFq3f2FTtaiD9qYP_5HwZzaUryXZacpD-yzPIHAwXkd19-oBMJXmnJhFVBxg5aq-nS6N8cPvIRgylnl0ZlV2-8MubLhtg=s5184" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhWzkGZVIf1f7mS0-2OlWNMt8xcP3uQBDuSQ_L5pHFjnGdYzIdl7SOLx71pqQPy4NBhkHiqOF5jEY-v4-RgqZeWdFzIjn1gFq3f2FTtaiD9qYP_5HwZzaUryXZacpD-yzPIHAwXkd19-oBMJXmnJhFVBxg5aq-nS6N8cPvIRgylnl0ZlV2-8MubLhtg=s320" width="320" /></span></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Una magnífica intervenció arquitectònica concebuda per César Manrique ha donat lloc al mirador. He de dir que en accedir-hi vaig evocar la Moneo Kantin del Moderna Museet d'Estocolm. Rafael Moneo va guanyar, amb el projecte Telemaco, el concurs per a la renovació del dit museu. Sembla que la societat sueca va quedar tan contenta que li va posar el nom de l'arquitecte a la Kantin del museu. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;"><span style="text-align: justify;">L'obra i el nom de César Manrique són omnipresents a Lanzarote. Podem dir que no li cal un reconeixement concret. En certa manera Manrique i la seua illa són indestriables. </span></span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: arial;">Per a evitar una sonoritat molesta en la cafeteria, Manrique va penjar dues escultures en forma de làmpades. És la segona cosa que em va sorprendre (la primera, ja ho he dit, l'evocació del museu d'Estocolm). </span></span><span style="font-family: arial;"> Em va agradar molt la idea de crear aquest espai visitable sobre els penya-segats de Famara, a més de 400 metres d'altura sobre la platja. El conjunt és fàcil de recórrer però amb alguna dificultat per a persones amb mobilitat discreta. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgucZYcWZyiwvU2Y_abS8_07XbV0G-654tHzIyZ1oIgrJELmC5yIWw0EK8S0IK8PT81GQs6dhjrEUdT01fKwXjdoucogaW1_kcbbtCmOKba8qRl_XUOIJV2IcpeeZf6VQ5h96z2qtG6oJUh2SKLT5racQxf3k1V5n-G-DbDBs0cv-hdRUiCDmgzTJA9=s5184" style="clear: right; display: inline; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgucZYcWZyiwvU2Y_abS8_07XbV0G-654tHzIyZ1oIgrJELmC5yIWw0EK8S0IK8PT81GQs6dhjrEUdT01fKwXjdoucogaW1_kcbbtCmOKba8qRl_XUOIJV2IcpeeZf6VQ5h96z2qtG6oJUh2SKLT5racQxf3k1V5n-G-DbDBs0cv-hdRUiCDmgzTJA9=w320-h213" width="320" /></span></a></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">Finalment, vam mirar la panoràmica sobre el Río i la Graciosa. El que més sorprén és la blancor de l'illeta. Dóna gust contemplar la mar, l'oceà atlàntic; veure com passen les poquetes embarcacions que s'hi acosten; buscar amb interés i pocs resultats alguna petjada de l'ocupació humana a la Graciosa. Però, com quasi sempre hi ha un pla B en moltes coses, resulta que es poden veure les mateixes vistes des d'altres punts del penya-segat i, per això, en arribar al famós mirador, ja estava tot vist.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">En definitiva, un lloc bonic i una intervenció humana respectuosa amb l'entorn, com va fer Moneo a l'illa de Skeppsholmen. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier; font-size: medium;">Fotografies d'Ismael Vallès</span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-30624069645944742022021-12-13T19:11:00.008+01:002021-12-14T08:58:35.095+01:00Malpaís<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Eixe va ser el tercer mot que vaig aprendre a Lanzarote. És un terme de la Geologia que segons el nostre diccionari s'aplica al<i> terreny</i><span class="definicio" style="color: #222222; top: 0px;"><i> cobert de lava, de superfície molt irregular i cobert de roques soltes clevillades i anguloses, les característiques principals del qual són l'aridesa i l'esterilitat</i>. És a dir com el que es veu en les fotografies següents. </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZDOrDYnpzs7DLbauKLsp9YRS6F1Lns0R3eR-zrDv6nIoNkDIcr92THDv9v2ES_66BKhm7KaDQCVxOR5-EQhxIue9a0H0_3C2rYkQqiBhDjZsDraeZOlO3maWlAaObzVJmjhFvdttu-gc/s2048/timanfaya.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZDOrDYnpzs7DLbauKLsp9YRS6F1Lns0R3eR-zrDv6nIoNkDIcr92THDv9v2ES_66BKhm7KaDQCVxOR5-EQhxIue9a0H0_3C2rYkQqiBhDjZsDraeZOlO3maWlAaObzVJmjhFvdttu-gc/s320/timanfaya.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Hi ha moltes extensions així al llarg de l'illa<i> conejera </i>que fan comprendre la quantitat de temps que tarda a regenerar-se la terra a fi d'esdevenir novament cultivable o aprofitable per a altres usos, útil en definitiva. Aquests dies, quasi tres mesos ja, a causa de les erupcions a l'illa de la Palma, estem seguint en directe tot el mal que produeix el volcà de Cumbre vieja, però encara no sabem quan acabarà l'efusió i, per tant, com quedarà la zona. Tanmateix, a Lanzarote es pot apreciar el resultat del pas de la lava després de les darreres erupcions, en el segles </span><span style="font-family: arial;">XVII</span><span style="font-family: arial; font-size: medium;"> i </span><span style="font-family: arial;">XIX</span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiD5LYZ2sFmMKL-PXZiJE7iirZ98_cBHyl8BiiY3R1KtzluGtxxkv6Meu6Klra2oLKkqY8NdX47H0SD6HKweThQU7c1R4X741m9HAB8O6sQAQtn0NI3HiZoRx6696j8P2AM5kSRw5VEC6HJtNJHgVp1Jn3bf1sBaFnKQEd2fHeOIAb0VmlHdnUJ11Is=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiD5LYZ2sFmMKL-PXZiJE7iirZ98_cBHyl8BiiY3R1KtzluGtxxkv6Meu6Klra2oLKkqY8NdX47H0SD6HKweThQU7c1R4X741m9HAB8O6sQAQtn0NI3HiZoRx6696j8P2AM5kSRw5VEC6HJtNJHgVp1Jn3bf1sBaFnKQEd2fHeOIAb0VmlHdnUJ11Is=s320" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Gràcies a la fotografia següent podem imaginar el treball que haurà costat travessar eixe malpaís per a fer carreteres i, a més, tenint en compte que Lanzarote té una xarxa viària molt bona i extensa.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh1QocF4GouNcpL5yNIg_4HS_QTOWnSPIYKLqHdv-9of7HeWH0YncJpXuX7qc-QOXEzoMLSQ9KLhe74oS9qiwPiotAwrriHm6a6_RaLTfsl3CtNpArLU8gpAoqgfP31aRs_SNfxE6JARlMPeQLRIX_ChAYTxHVgAmaEoypjD_d9hqz8q018fUUdUmf-=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEh1QocF4GouNcpL5yNIg_4HS_QTOWnSPIYKLqHdv-9of7HeWH0YncJpXuX7qc-QOXEzoMLSQ9KLhe74oS9qiwPiotAwrriHm6a6_RaLTfsl3CtNpArLU8gpAoqgfP31aRs_SNfxE6JARlMPeQLRIX_ChAYTxHVgAmaEoypjD_d9hqz8q018fUUdUmf-=s320" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Tot això anava veient (avantatges de ser copilota) i reflexionant mentre esperàvem entrar al Parc Nacional de Timanfaya, que és també Reserva de la Biosfera. Estes dos proteccions comporten moltes restriccions a l'hora de la visita. La cosa funciona així: arribes a l'entrada del parc amb el teu vehicle, pagues, aparques i esperes l'autobús, l'única manera de recórrer la part que hi mostren. Una vegada ocupats els seients, una gravació va donant informació sobre un munt de coses relatives a l'entorn.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjbITL5iUIq5meGMPPE5iY-JCD0lWyV81lFWHTQIvYpNnt-DrUJt0a7ZyjWyoYNKRHggX4qQkfmNFW6xQHOwVCqt9HIrEeGDAqkUv-Shynh4RsFoVRcuuesZC6RX7A3tdzJjSPhL5RWwXeWKQzMcPBEI7-Pr__n2z8RMxIRPgh4qYXoBVxmjfr1IHrm=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjbITL5iUIq5meGMPPE5iY-JCD0lWyV81lFWHTQIvYpNnt-DrUJt0a7ZyjWyoYNKRHggX4qQkfmNFW6xQHOwVCqt9HIrEeGDAqkUv-Shynh4RsFoVRcuuesZC6RX7A3tdzJjSPhL5RWwXeWKQzMcPBEI7-Pr__n2z8RMxIRPgh4qYXoBVxmjfr1IHrm=s320" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Ho fa en diverses llengües. De tant en tant el conductor para a fi que els turistes puguem fer fotografies. De vegades la carretera s'ha hagut de construir entre parets altíssimes de lava que arriben a fer feredat. L'objectiu és el cim, on es troba la botiga i on pots assistir a una demostració de l'activitat volcànica, minsa, però encara existent. Regalen un grapadet de pedretes calentes. </span><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Una visita recomanable, especialment si portes roba d'abric.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhlpeEZ4lQSiCKrB-_UcjRZc_UC_ggq2KBCO36OfS9-eh98O8dmTQ_xA7uwdP3UcxknEexgxi8VGj2xTLlotWBAnkclSDBswXKytKRQENomAZwc3rXmwdNCIbK7X5dlD_UBAT03k69lrhUOrCWo5LzDk9WghQzKYrGMoWHlVMPviBD7aYhADBRvBALL=s1024" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhlpeEZ4lQSiCKrB-_UcjRZc_UC_ggq2KBCO36OfS9-eh98O8dmTQ_xA7uwdP3UcxknEexgxi8VGj2xTLlotWBAnkclSDBswXKytKRQENomAZwc3rXmwdNCIbK7X5dlD_UBAT03k69lrhUOrCWo5LzDk9WghQzKYrGMoWHlVMPviBD7aYhADBRvBALL=s320" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">El centre d'interpretació del parc es troba separat de l'entrada per uns quants quilòmetres. S'entén que siga així perquè el malpaís complica molt les construccions. És un dels centres que més m'han agradat. Tenen molta informació en </span><span style="font-family: arial; font-size: large;">panells, vitrines, maquetes, vídeos, recreacions, etc. És d'aquelles vegades que acabes una visita satisfeta.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: times; font-size: medium;">Fotografies <a href="http://ismaelvalles1.blogspot.com/">d'Ismael Vallès</a></span></div>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-79563641953239048672021-12-02T16:43:00.005+01:002021-12-04T09:16:51.669+01:00L'única veritat, de Francesc Bodí<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">He acabat de llegir aquesta novel·la, publicada en la col·lecció Ovidianes <span style="background-color: white; color: #050505;">de Lletra Impresa Edicions, que es va presentar a la Biblioteca Municipal de Muro d'Alcoi el proppassat dia 21 d'octubre i que va ser elegida per a llegir-la en el grup de lectura Muro Llig.</span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL_p-7ze2s-nygkAqRnEW2JAe0sG1wLIgOsk2Q1hkOzHDfD5hpTUtKO6aN7pz-yvN4YhMETRf4tCj_F4qZjRHUhpUQu8jkOWpUUamSBInXVcdQzd5BrFucuBXUiFeBSHbnPY0ErqsLDro/s1226/L-nica-veritat-i6n21082333.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1226" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL_p-7ze2s-nygkAqRnEW2JAe0sG1wLIgOsk2Q1hkOzHDfD5hpTUtKO6aN7pz-yvN4YhMETRf4tCj_F4qZjRHUhpUQu8jkOWpUUamSBInXVcdQzd5BrFucuBXUiFeBSHbnPY0ErqsLDro/s320/L-nica-veritat-i6n21082333.jpg" width="209" /></a></span></div><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /><span style="background-color: white; color: #050505;"><br /></span></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">En tancar el llibre em va eixir del lloc més pregó dels pulmons un sospir d'admiració, un "uf!" que m'ha recordat el que vaig traure quan vaig acabar <i>Jo confesso</i>, de Jaume Cabré.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">Els 57 capítols i les 883 pàgines (un martiri per a mans amb artrosi) de<i> L'única veritat</i> es reparteixen alternant tres grans parts: El cel del retorn, El saló de la nissaga i Les preocupacions del segle. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">He de dir que la primera impressió que vaig tenir durant la lectura va ser que per fi aprenia alguna cosa de la història del segle </span><span style="font-family: arial;">XIX <span style="font-size: medium;">espanyol, una època a què no se solia arribar durant els estudis, encara que figurara en el temari de l'assignatura. Però no només és història, Bodí parla d'art, de fotografia, d'arquitectura, de natura, de moda, de la guerra civil, d'indústria, de ferrocarril, de religió, de circ, de pobresa, d'assassinats, de fortunes... i ve a tomb recordar la novel·la de Benjamín Prado <i>Los treinta apellidos </i>i també la cita que hi fa d'Honorat de Balzac: "El secret de les grans fortunes és un crim oblidat". Jo diria (no per corregir el senyor Balzac sinó perquè pense en la novel·la de Bodí) que qui l'ha comés no l'oblida.</span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">Bodí basteix una obra amb molts personatges que pertanyen a moltes famílies i que recorre molts anys: des del 1814 (segons explica el mateix autor al final del llibre en <i>Una obvietat i uns quants agraïments</i>, part que recomane llegir abans i després de la novel·la) als anys seixanta del segle passat. En cap moment permet que qui llig es perda, gràcies als grans recursos que el seu ofici li proporciona. </span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">Un aspecte que vull subratllar és el referent als diàlegs. N'hi ha pocs perquè l'autor és capaç de fer servir registres diferents per a cada situació, personatge o capítol, de tal manera que es pot permetre no utilitzar una veu narrativa única, a la qual cosa ajuda l'excel·lent domini del català de què Bodí gaudeix i que li permet introduir, quan cal, un vocabulari encara viu a la zona. No oblidem que el Volves de la novel·la és Agres.</span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; color: #050505;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: medium;">Els personatges estan tan ben creats i les descripcions dels llocs són tan entenedores que la immersió en la història és tal que, una vegada llegida la novel·la, encara et creus que formes part d'aquelles vides i d'aquells llocs. </span></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: arial;">No vull acabar sense fer una referència a </span><i style="background-color: white; color: #050505; font-family: arial;"><a href="http://dolorsjimeno.blogspot.com/2020/12/el-comencament-duna-escriptora.html">La boca de los cien besos</a></i><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: arial;">, de Tula Fernández, novel·la que m'ha acompanyat en tots els fragments de </span><i style="background-color: white; color: #050505; font-family: arial;">L'única veritat</i><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: arial;"> relatius a Cuba i al paper argumental de les pintures.</span></span></p>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6950281622545844429.post-12281230311998458482021-11-10T21:24:00.003+01:002021-11-12T08:18:32.191+01:00La raó s'escampa en l'aigua<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="691" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyNi_QtlgWhBKdJzpsU4x4T1hu-lREXc32HlVNsJJ-QhsPutRee9iOTeUXjQDACkulcvR12e3xlWp6biZ9phDRkhipCTsAWrbz7sIEwIV_GHw7r1-O8ffSTDew22BGEmpqGM-5P7B19SU/s320/1r+Novel%25C2%25B7la+%25283%2529.jpg" width="216" /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: arial;">L'any 2019, durant la sessió del grup de lectura que organitzava Intersindical Cultura dedicat al seu poemari <span style="background-color: white; color: #212529; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #212529; text-align: left;"><i>En el decréixer de la pluja</i>, </span> Mari Carme Arnau i Orts ens anuncià que estava escrivint la seua primera novel·la. </span><span style="font-family: arial;">Ja havia publicat un parell de relats, </span><span style="box-sizing: border-box; color: #212529; font-family: arial; max-width: 100%; text-align: left;"><em style="box-sizing: border-box; max-width: 100%;">Balada d’amor</em><span><i> </i>i<i> </i></span><em style="box-sizing: border-box; max-width: 100%;">Aquell mes de maig,</em><span style="font-style: italic;"> </span><span>al diari digital Camp de Morvedre, en la secció <i>El conte del diumenge,</i> i en aquests moments té altres dues novel·les entre mans.</span></span></span></p><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="color: black;">Arnau i Orts, una poeta de gran prestigi d'ençà que el seu poemari </span><i>Bri de vols</i><span style="color: black;"> vera la llum el 1996 i, després de molts premis i més publicacions, obté el premi Rafael Comenge d'Alberic amb </span><i>La raó s'escampa en l'aigua</i><span style="color: black;">. Aquell anunci al si del grup de lectura va fer diana. Primera novel·la, nou premi. </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: white; font-family: arial; text-align: justify;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><span style="background-color: white; text-align: justify;">Abans de dir alguna cosa sobre els personatges i l'argument de la novel·la, vull confessar que no trobava, i no vaig trobar ni quan vaig acabar de llegir el llibre, explicació al títol. Jo em deia que potser no l'acabava d'entendre perquè Arnau i Orts havia elegit un frase massa poètica per a un text de narrativa. Tan bon punt vaig tenir l'oportunitat, ho vaig preguntar a l'autora. La resposta va ser aquesta: </span><i style="text-align: justify;">Mai no podem explicar de manera raonada totes les coses que ens passen.</i><span style="background-color: white; text-align: justify;"> És clar! Un resum perfecte de tot el treball psicològic que ha abocat a la novel·la, no debades Arnau és llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació, llicenciada en Psicologia, Màster en en Política, Gestió i Direcció d'Organitzacions Educatives, professora associada i doctora per la Universitat de València (amb excel·lent <i>cum laude)</i>. Amb tot això, i l'ofici literari, ens regala una narració molt profunda i d'una gran complexitat psicològica en què apareixen alguns dels temes habituals dels seus poemaris: denúncia social, dolor, solitud, culpa...</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium;">La novel·la consta de tres parts: Kioni, Núria i Raquel, les tres dones sobre les quals Arnau basteix la història. Però no solament sobre elles tres. Trobem més dones al llarg de tota la història. Hi ha una mena de donatge a les iaies, refugi de les tristeses adolescents i consell i acompanyament afectiu constant. També hi ha una dona <i>in absentia</i>, la mare de Núria. Tot això tractat amb mestria ja que tot es construeix i es manté gràcies als coneixements de psicologia de l'autora i al gran treball que ha fet per a moure'ns de Kènia a València i altres ciutats europees amb gran versemblança. Igualment, s'ha de destacar la tasca de documentació sobre les ONG i la manera de tractar la relació entre les cooperants i la gent autòctona, sense oblidar la denúncia del colonialisme. En fi, una novel·la molt interessant que es llig amb una lleugeresa que contrasta amb tot el treball que conté. Enhorabona, Mari Carme Arnau i Orts per aquesta joia. </span></div><div><p></p><p></p></div>Dolors Jimenohttp://www.blogger.com/profile/13800979685746583129noreply@blogger.com4