El meu fill em va fer ahir un regal. Un regal autèntic, dels que es fan sense data, motiu o esdeveniment comercial. Jordi, el meu fill, sap que a mi m’agrada molt el Quim i no en va dubtar gens: em portà Aicnàlubma, el llibre que acaba de publicar Joaquim M. Puyal.
Des que vaig conèixer aquest periodista barceloní fent tombs per la vida a la televisió he procurat seguir-lo. Ara m’acompanya des de la ràdio (ens han llevat les emissions de TV3 però no les de la ràdio) amb la seua transmi. La Transmissió d’en Puyal és un magnífic programa esportiu, amb un equip de gent fantàstica, que transmet solament els partits de futbol del F.C. Barcelona. És un goig sentir-los parlar tan rebé de futbol, és un privilegi conéixer tantes dades i informacions addicionals que sempre tenen a punt i, especialment per a mi, escoltar els apunts culturals que van intercalant al llarg del programa. A més, aprofite part del partit per a planxar, tasca tan desagradable habitualment i tan poca cosa quan t’acompanyen el Quim i la seua gent.
Tot just he pogut fullejar el llibre, no en puc dir res a banda que sembla rigorós (bibliografia abundant, notes, cites).
Moltes gràcies, Jordi.
Moltes gràcies, Quim.
València, 2 d’abril de 2011
Muy simpático lo del título. No conozco a ese periodista, pero si te hace más liviano el planchar, seguro que es buenísimo. Un besazo.
ResponEliminaNo sé qué pasa con mis comentarios que no suelen aparecer. Te decía que Joaquim Maria Puyal es doctor en Lingüística con una tesis sobre la oratoria. Comprenderás, aunque no le conozcas, que es una gozada escucharle.
ResponEliminaD.
Mamà que em dones les gràcies al mateix moment que al Quim, quin honor!!
ResponEliminaamb restràs et dic que de res, un plaer, molts besos, jordi
Potser un honor estar al costat d'una persona tan interessant com el Quim, però l'honor per a mi és tindre un fill com tu.
ResponElimina