BENVINGUDA, PRINCESA

San Lorenzo, 21 de setembre de 1999

Benvolgudíssima Carme,

Acabe de penjar el telèfon i no em puc estar d’escriure’t. La conversa que hem mantingut ha estat massa curta. El més important ja està dit, però les llàgrimes no ens han deixat dir-nos totes les coses que sentim en un moment com aquest.

Vull ser forta, tornar a la normalitat i oblidar des d’ara mateix aquestos últims dies. Bé, de bell nou sóc a la vida i tinc pressa per fer els meus plans. Tinc moltes ganes de tornar a casa.

Demà m’acabaran de fer les anàlisis i, si tot està bé,  aviat em donaran l’alta. Jo em trobe perfectament, sols estava cansada i dèbil. Després d’una setmana de completa absència del món, he disposat d’alguns dies per a poder prendre consciència del que és estar ací i que no en tots els llocs es dóna importància a les mateixes coses.

Els dies lluny del soroll, de la llum, de les olors quotidianes, i sobretot de la llibertat de decidir, foren molt durs en un principi, però més tard vaig poder observar que els meus acompanyants també patien les mateixes mancances, si bé motivades per altres factors.

M’anima molt pensar en la tornada, en tot el que m’espera: la casa, el sol, la mar, aqueixa mar nostra tan diferent a l’oceà Pacífic, però em dol haver de deixar el que he conegut ací. Bé, crec que el millor que puc fer és prendre aquest succés com una aventura més.

En arribar a Madrid et telefonaré perquè sàpies en quin vol arribe a Manises. Quantes ganes tinc de veure’t!

Bé, boniqueta, et deixe. Una abraçada ben forta,

Anna

 

 

València, 22 de setembre de 1999

Benvinguda, princesa,

Compte amb la seguretat que acabes d’agafar aquesta nota de la bústia i estàs llegint-la a l’ascensor. Vull pensar que és així, perquè sé que t’haurà decebut no trobar-me ni a l’aeroport ni ... dalt, a casa.

Quan ahir vam parlar per telèfon, tan breument, no et vaig poder dir que marxava a Berlín per a la meua estada d’investigació a la Humboldt. Ja saps que no puc negar-me a fer aquest viatge. És una llàstima, ara que tornes, no poder rebre’t. Però, així són les coses, de vegades les coincidències esdevenen incompatibilitats. Però no patisques, la meua absència no es perllongarà més de quinze dies.

Estic molt contenta d’anar-me’n. Ja saps que Berlín és una ciutat plena de llum i vida i amb una gent molt acollidora. A més, la universitat està cèntrica, cosa que em permetrà desplaçar-me amb molta facilitat.

Telefona’m en arribar (t’he deixat el número damunt de la teua taula d’estudi). Bé, princesa, descansa i recupera’t aviat.

Un beset,

Carme

P.S. Ah! No t’oblides de regar les plantes i, si et trobes massa sola, pots anar a casa de ma mare i recollir el meu gat.

Trobada viva prop de San Lorenzo la cooperant europea

desapareguda fa set dies

Agències. Tegucigalpa

21-0999

  La cooperant europea Anna Molins, de 27 anys i membre de l’organització no governamental Metges Sense Fronteres, ha sigut trobada viva a les set del matí en la carretera de San Lorenzo a Tegucigalpa.

La matrona, que participava en un programa de suport a les estructures sanitàries de la ciutat de Choluteca, va desaparéixer dijous passat quan es dirigia a atendre un part.

Segons informa la policia, la jove ha sigut retinguda per membres d’un col·lectiu indígena amb la finalitat de cridar l’atenció sobre les seues reivindicacions socials.

La cooperant no presenta cap signe de violència; tot i això ha sigut traslladada a l’hospital de San Lorenzo per a ser sotmesa a una exploració clínica que indique el seu estat de salut. 

-------------------------------------------------

Nota: Aquest text està escrit en col·laboració amb Pilar Monerri. El dedique a les dues cooperants de MSF segrestades actualment a Àfrica.