diumenge, 5 de febrer de 2012

El llibre de les 1.080 receptes

La premsa d’avui porta unes quantes notícies luctuoses: les morts de Baltasar Porcel i Karl Malden i els aniversaris de les defuncions d’Ernest Hemingway i Simone Ortega.
El meu humil homenatge a Porcel ha sigut agafar de la biblioteca de casa Els xuetes i deixar-lo a la tauleta de nit per a llegir-lo quan acabaré la novel·la que ara tinc entre mans. Del traspàs de l’escriptor americà ja fa massa anys perquè resulte en aquestos moments significatiu  per a mi i, d’altra banda, estem a punt de començar la festa de San Fermín i tindrem Hemingway en tots els mitjans de comunicació, en la ploma i en la boca dels que no en saben un altra quan parlen de Pamplona.
Karl Malden ha faltat el dia que jo veia la pel·lícula El rostro impenetrable —que és el nom amb què  es va distribuir i donar a conéixer: el títol original és One-Eyed Jacks. Per què se’m va acudir veure-la eixe dia? El devedé estava al seu lloc, entre altres molts, en l’ordre que li corresponia alfabèticament.  Com va anar la meua mà a parar-hi? Mentre mirava els discos per a triar-ne’n un no pensava ni en Kubrick, ni en Brando ni menys encara en Malden. Casualitat.
I casualitat és que avui justament fa un any  vaig portar a relligar el meu exemplar del mític llibre de cuina de les 1.080 receptes. Estava tan deteriorat que necessitava una reparació i unes cobertes dures. Podria haver-me’n comprat un altre, nou,  amb part, solament part, dels diners que em va costar l’enquadernació però volia conservar el meu, el de l’edició de 1980, amb les taques d’ou, d’oli i d’altres elements que al llarg dels anys he anant emprant per a fer pastissos i coques i preparar diversos plats. Quan no se m’acudia una manera de fer el lluç o el pollastre, Simone m’orientava. Quan tenia tres carabassetes i no sabia què fer amb elles, Simone me’n donava una solució. Alguna vegada li he trobat un error en alguna recepta i he sigut capaç de corregir-lo! Un llibre així no es pot llançar al fem, s’ha de conservar.
El dos de juliol de l’any anterior havia arribat a casa tota cofoia per la conversa amb l’enquadernador, un home amable que lamentava la desaparició del seu ofici —les seues paraules  em van venir a la memòria diverses vegades mentre mesos més tard llegia El professor d’història ja que Joan Francesc  Mira posa en boca del protagonista unes reflexions paregudes a les del meu nou amic llibreter en parlar de la desaparició de la sabateria de la seua família. Vaig arribar a casa, deia, contenta per eixa conversa i ben pagada —em faltava carrer per a acollir la meua satisfacció— amb les 1.080 receptes en un volum magistralment renovat. En entrar, encenc la ràdio i em trobe amb la notícia de la mort de la senyora Simone Ortega. Per què vaig triar eixe dia, causalment eixe dia, el del traspàs de la senyora Ortega si feia dues dècades  que el llibre demanava una reparació? La resposta és ben fàcil: per casualitat. Què és allò que fa que passe una casualitat, una coincidència? Es tracta d’una determinada combinació de planetes? És degut a l’atenció que parem a algunes persones? Ocorre solament si estem receptives a determinats esdeveniments? Són evocacions proustianes que no reconeixem, magdalenes que no assaborim en el moment adequat? El cert és que cada vegada em fascinen més les casualitats. M’encanta trobar-les, detectar-les, que em passen.

València, 2 de juliol de 2009

4 comentaris:

  1. Probablement no estiga dins de les 1080 del llibre però a Quatretondeta, al peu de la preciosa Serrella, fan un arrós negre amb faves, carxofes, tires de pientó roig i costelles de porc boníssim ara en hivern. Ademés al poble del costat, Gorga, hi ha un ví ecològic, Gurgu, ideal per a complementar l'arros. Una xicoteta excursió gastronòmica casolana ben bona!!
    Jordiet va vindre, pregunta-li.

    ResponElimina
  2. Ets un golafre! No t'agraden les casualitats?
    D.

    ResponElimina
  3. La casualitat no existeix. Tot passa per algun motiu, el que passa és que hi han motius que desconeixem i aleshores els anomenem casualitat. Jo també tinc eixe llibre, és una passada. La recepta de cigrons amb espinacs i bacallà és sublime!

    ResponElimina
  4. Hola, Jota.
    M'ha agradat molt el teu comentari. Et refereixes a la casualitat (tot i que discrepem) i al llibre. Gràcies.
    D.

    ResponElimina