LUBLIN

Si del Cap Nord baixem en línia recta a través d’un mapa d’Europa convenientment estés sobre una taula, passarem Hèlsinki, Tallin, Riga i Vilnius i arribarem a la polonesa Lublin, la localitat continental europea més oriental que conec a excepció d’Atenes.

Lublin és la ciutat on el sacerdot catòlic Stanislaw Wielgus va fer d’informador dels serveis secrets del govern comunista. Dècades després, aquesta activitat el va convertir en efímer arquebisbe de Varsòvia: va ser nomenat pel papa Ratzinger el mes de desembre de 2006 i va dimitir uns dies més tard, ja en gener de 2007, en ser conegut urbi et orbi el seu passat col·laboracionista.

Deixant les negrors de tota mena a banda, Lublin va ser una sorpresa molt agradable per a mi. La ciutat vella és una preciositat. Per eixes associacions d’idees estranyes que de vegades es manifesten, la vaig comparar a Taranto. Lublin i Taranto tenen en comú una gran bellesa i una gran riquesa arquitectònica i comparteixen la mateixa deixadesa i idèntic abandó. L’exemple millor del que dic es troba a la ryneck (plaça) amb els edificis medievals més interessants —i més deteriorats— que vaig veure a Polònia i l’ajuntament més horrible: una bufetada del segle XIX al bell mig de  la plaça.

En contraposició, vaig trobar l’alegria visual de la part nova de la ciutat, que estava plena de vaques: una exposició virolada, cridanera, simpàtica, escampada per carrers i places. El motiu de tanta alegria a l’aire lliure és que vaig coincidir amb la CowParade, una exhibició bovina que va veure la llum a Zurich l’any 1988 com a iniciativa artística i que des d’aleshores ha visitat moltes ciutats d’arreu el món. Probablement la seu amfitriona era Varsòvia i Lublin ajudava a estendre la filosofia de l’activitat: apropar l’art al major nombre possible de persones. 

La ciutat guardava una altra sorpresa: el nom de la universitat — Maria Curie-Sklodowska— també porta el cognom de naixement de la científica.

València 22 de maig de 2008

Publicat al diari EL PUNT el 5 d'octubre de 2008