Sandomierz

Entrem a la ciutat de Sandomierz i anem de cap a la plaça — rynek — al centre de la qual es troba l'ajuntament, com a la majoria dels pobles i ciutats no solament de Polònia sinó també d’Holanda, per exemple. L'ajuntament és el nostre objectiu turístic principal ja que és des d’on comença la ruta subterrània que tenim interés a fer. El recorregut té uns quants centenars de metres i ens expliquen, alhora que anem veient diversos objectes exposats en alguns mobles i prestatgeries, que va ser utilitzat com a refugi i possibilitat d’eixida en cas de setge o invasió. Es va construir d'una manera relativament fàcil: unint les caves d’unes quantes cases fins arribar fora de les muralles. Sandomierz és una ciutat gran travessada pel Vístula. El centre, Stare Miasto, és un petit rectangle que es visita en un matí. Anem a dinar a un restaurant decorat amb dos colors principals: roig i verd. Inclús els tovallons de paper són, alternativament, d'aquests colors. Demanem sopa, en aquest cas una zurek servida com cal, és a dir, en el pa, un pa redó buidat de part de la molla i que fa de recipient. Dinem molt a gust, sobretot perquè la senyora que ens atén ens dona alguna pista sobre la gastronomia. Per exemple no ens aconsella demanar enlloc el plat més famós —bigos— perquè diu que això actualment només es fa a casa i que en cas de trobar-lo a algun restaurant seria una mala imitació. Es tracta d’un plat molt pesat tant per la quantitat i varietat de carn que du com pels tres dies que costa de fer. Tastem les pierogi. En un principi ens semblen unes empanades molt paregudes a les xineses que preparen al vapor però en realitat són una mena de crêpes farcides i fregides. Ens les serveixen en plats de Duralex, cosa que fa que evoque els anys aquells que a totes les cases hi havia plats, tasses i gots verds o marrons provinents originalment d’Andorra i que han fet, durant tot el temps que no s’han trencat, honor al seu nom: dura lex.