TURÓW

Durant el nostre viatge circular per Polònia, que estic contant en aquest bloc article a article,  el meu marit i jo ens detinguérem a Turów, una etapa que ens permetia mantenir el capritx del dibuix que havíem fet sobre el mapa. No es tractava, per tant, d’una destinació estudiada ja que aquest poblet, tot i ser agradable de visitar, no té res d’excepcional. Ara bé, de vegades qualsevol detall curiós fa que una localitat sense més adjectiu possible, des del punt de vista turístic, que tranquil·la siga recordada amb més freqüència i afecte que una ciutat sorollosa, amb circuit urbà de Fórmula 1, per exemple. El cas és que vam anar a descansar uns dies a un càmping familiar. Estava netíssim i solament hi havia una altra parella hostatjada, uns  holandesos que es passaven el dia prenent el sol. Nosaltres aprofitàrem una parcel·la protegida del gran astre per l'ombra de dues pomeres que, per si no ens hi fixàvem i les oblidàvem, deixaven caure de tant en tant un pometa, unes vegades sobre el meu cap, altres sobre la furgoneta i altres sobre la roba estesa. El fet que més em fa recordar aquesta estada va ser un encierro de gossos. A una banda del càmping (era un rectangle perfecte) hi havia un hort i unes casetes de fusta per als animals i a l'altra, un hotelet en construcció. Cada part amb la seua tanca corresponent. Els gossos de la família guardaven l'obra durant el dia i a poqueta nit anaven a descansar al seus habitacles de l’hort. Per a fer eixos canvis, els responsables del negoci ens avisaven i, amb una coordinació perfecta, tancaven la porta del carrer i es distribuïen pel tres punts principals: els dos extrems oposats del rectangle (origen i destinació dels animals) i la part on estàvem els turistes, amb la intenció de protegir-nos d'algun gos que decidira abandonar la carrera i vinguera a molestar-nos. Mai no va passar res. Era molt divertit. De bon matí, cap a l'obra i de vesprada, cap a caseta. La importància que li vaig donar a aquesta situació va ser que algú que té un gos és conscient que no a totes les persones ens agraden. Siga por, siga alèrgia, siga el que siga, ningú no tenim per què suportar el ferum, el pixum, els lladrucs o les llepades dels gossos d'altres persones. Els gossos són un problema de salubritat pública i una descortesia constant en la majoria dels casos. Qui no ha anat a passar el cap de setmana a una casa con encanto i no ha pogut dormir per culpa d'aquestos animals? Quin sistema de comuniació tenen d'una casa a l'altra! Fins i tot a grans distàncies mantenen converses lladruc a lladruc. I què em dieu de les persones amants (?) dels animals que els tenen tancats en balcons? En definitiva, aquelles persones de Turów tenien animals perquè els feien un servei i sabien com respectar les persones. Per això els recorde amb estima.