El pas del temps desdibuixa els records. Vaig estar a Formentera per primera vegada, fa poc més de quaranta anys, amb unes amigues. Tinc fotos d'aquell viatge, però no en conserve records clars. Hi vaig tornar fa uns anys (desembre de 2008) aprofitant que passava les festes de Nadal a Eivissa, en un apartament de la cala Salada. Una gran pau: només el meu marit i jo, la resta d'apartaments buits.
D'aquest últim viatge a Formentera m'ha quedat gravat un plat de cigrons, la greixonera i una dona que es dirigia a sa casa per un caminet. La plana, el camí, la casa solitària i la mar.
Ara però, he trobat uns apunts encapçalats per la frase "He encetat una llibreta per a anotar els resultats d'una partida de cartes". No és estrany. Al meu marit i a mi ens agrada jugar a les cartes durant els viatges. Solem dedicar-hi una estona cada dia. Ens permet descansar, relaxar-nos i xarrar a l'aire lliure o a l'abric de l'interior si el temps no permet la primera opció. Aquests apunts que he citat adés, ara sols una pàgina arrencada del bloc, em permeten evocar amb certs detalls l'última visita a l'illa de Formentera. Els transcric:
D'aquest últim viatge a Formentera m'ha quedat gravat un plat de cigrons, la greixonera i una dona que es dirigia a sa casa per un caminet. La plana, el camí, la casa solitària i la mar.
Ara però, he trobat uns apunts encapçalats per la frase "He encetat una llibreta per a anotar els resultats d'una partida de cartes". No és estrany. Al meu marit i a mi ens agrada jugar a les cartes durant els viatges. Solem dedicar-hi una estona cada dia. Ens permet descansar, relaxar-nos i xarrar a l'aire lliure o a l'abric de l'interior si el temps no permet la primera opció. Aquests apunts que he citat adés, ara sols una pàgina arrencada del bloc, em permeten evocar amb certs detalls l'última visita a l'illa de Formentera. Els transcric:
Arribem al port de sa Savina. Visitem l'oficina d'informació turística i anem a la parada de l'autobús. Cap a la Mola. Puja una dona i, en baixar, ens desitja bon Nadal i bona estada però continuem caminat junt a ella atés que portem la mateixa direcció. Anem parlant i ella va explicant-nos la seua vida de vídua fins que agafa el camí, transversal a la carretera, que la portarà a sa casa.
Em fa recordar el viatge a Rodes. En el vol d'Atenes a l'illa vam coincidir amb un home que hi residia. Ens va oferir portar-nos a la urbanització on ens havíem d'allotjar ja que la seua dona venia a recollir-lo a l'aeroport i portaria el seu cotxe. Ella es va mostrar igual d'amable i vam estar parlant sobre el cine d'Almodóvar, de qui es va confessar fan número 1.
Vam acabar de fer el recorregut de la parada final de l'autobús, on havíem baixat, al far, és a dir, arribàrem al final de l'espardenya que és l'illa de Formentera. A continuació, ja de tornada, vam dinar opíparament. Un menú de 10 euros a Can Blaiet, recomanat per la vídua illenca. Una vegada arribats a l'apartament, a Eivissa, fem la partida de cartes. Agafe la llibreta per a anotar les puntuacions i trobe les anotacions del grec de l'avió: Kabolis Psyagiotis i tres números de telèfon.
Rellegit i copiat i tornat a llegir ara tot el que vaig escrirue, m'adone de la necessitat de prendre notes per a combatre la desmemòria. També és cert que algunes coses no tinguen, passats uns anys, massa sentit o no s'acaben d'entendre bé o, potser, no van se escrites amb èxit. Però el testimoni hi és. Supose que el que jo creia que era un llibreta per a encetar era el que quedava d'una llibreta anterior, probablement de l'escola dels meus fills, i en passar full, vaig veure les anotacions de Kabolis.
No he pogut recordar el nom del plat de cigrons ni n'he trobat enlloc cap referència. Recorde que era una cosa típica, un plat d'hivern habitual. En canvi, la greixonera sí l'he feta diverses vegades a casa. Era molt divertit entrar als forns i les pastisseries a demanar ensaïmades dures. Si la feu per a alguna persona que no menge porc, tingueu en compte que es diu ensaïmada perquè porta sagí. Per tant, hauríeu de trobar ensaïmades fetes amb oli o transgredir i fer el pastís amb un altre producte.
Vos enllace la recepta de la greixonera:
http://ditifet-cuina.blogspot.com/2009/01/greixonera.html
He escrit a l'autora del blog DIT I FET per a demanar-li permís i molt amablement me l'ha donat per a enllaçar la recepta i la foto.
----------------------------------------
Les dos primeres fotos són d'Ismael Vallès, de desembre de 2008.
Em fa recordar el viatge a Rodes. En el vol d'Atenes a l'illa vam coincidir amb un home que hi residia. Ens va oferir portar-nos a la urbanització on ens havíem d'allotjar ja que la seua dona venia a recollir-lo a l'aeroport i portaria el seu cotxe. Ella es va mostrar igual d'amable i vam estar parlant sobre el cine d'Almodóvar, de qui es va confessar fan número 1.
Vam acabar de fer el recorregut de la parada final de l'autobús, on havíem baixat, al far, és a dir, arribàrem al final de l'espardenya que és l'illa de Formentera. A continuació, ja de tornada, vam dinar opíparament. Un menú de 10 euros a Can Blaiet, recomanat per la vídua illenca. Una vegada arribats a l'apartament, a Eivissa, fem la partida de cartes. Agafe la llibreta per a anotar les puntuacions i trobe les anotacions del grec de l'avió: Kabolis Psyagiotis i tres números de telèfon.
Rellegit i copiat i tornat a llegir ara tot el que vaig escrirue, m'adone de la necessitat de prendre notes per a combatre la desmemòria. També és cert que algunes coses no tinguen, passats uns anys, massa sentit o no s'acaben d'entendre bé o, potser, no van se escrites amb èxit. Però el testimoni hi és. Supose que el que jo creia que era un llibreta per a encetar era el que quedava d'una llibreta anterior, probablement de l'escola dels meus fills, i en passar full, vaig veure les anotacions de Kabolis.
No he pogut recordar el nom del plat de cigrons ni n'he trobat enlloc cap referència. Recorde que era una cosa típica, un plat d'hivern habitual. En canvi, la greixonera sí l'he feta diverses vegades a casa. Era molt divertit entrar als forns i les pastisseries a demanar ensaïmades dures. Si la feu per a alguna persona que no menge porc, tingueu en compte que es diu ensaïmada perquè porta sagí. Per tant, hauríeu de trobar ensaïmades fetes amb oli o transgredir i fer el pastís amb un altre producte.
Vos enllace la recepta de la greixonera:
http://ditifet-cuina.blogspot.com/2009/01/greixonera.html
He escrit a l'autora del blog DIT I FET per a demanar-li permís i molt amablement me l'ha donat per a enllaçar la recepta i la foto.
----------------------------------------
Les dos primeres fotos són d'Ismael Vallès, de desembre de 2008.
Hola Dolors... enhorabona pel text. A mi m'agrada escriure quan viatge, més que agradar és una necessitat de plasmar per escrit tot allò que veig i que em fa sentir el que estic experimentant. De vegades són unes simples notes, però la majoria són textos llargs. I sempre trobe temps per traure la meua llibreta de notes i escriure...quan pare a descansar a prendre un café o a un banc d'un parc...de begades mentre camone si vull escriure algun nom de carrer o d'edifici...o alguna paraula o frase que em conten. I sinò sempre queda el temps abans de dormir...M'agrada escriure i despres compartir. Abraçada. Mariló Sanz
ResponEliminaMoltes gràcies, Mariló. M'alegra molt veure't per ací. Com es nota que ets una viatgera empedreïa! Prendre notes en els viatges és, per a nosaltres, la millor manera de recordar-los. Una forta abraçada.
EliminaRepasse el que he escrit i veig dues errades involuntàries: "vegades" i "camine"...jejejj...em fallen les ulleres... i a més a més...les lletres del teclat les tinc esborrades jejeje...I tens raó, escriure és la millor manera de poder recordar (i tornar a fer) el viatge. Abraçada...
EliminaCom sempre llegint el teu bloc ple d'aromes, colors, sabors... fan venir ganes de viatjar cap a Formentera. Veient de moment una mica difícil aquest desig em conformaré en preparar una greixonera, que per cert! he visitat el bloc on hi ha l'enllaç i em sembla tot un descobriment.
ResponEliminaGràcies Dolors!
Sí, ha sigut tot un descobriment el blog d'aquesta cuinera i repostera eivissenca. Fes-la, Cristina. És una bomba dietètica però, com totes les coses en aquest món, és qüestió de moderació i un trosset de greixonera no pot fer mal a ningú. Gràcies per la teua visita.
EliminaMariló, no patisques. Això ens passa a totes sovint: és una broma mecanogràfica. Besos.
ResponEliminaM'has transportat a la Formentera de fa molts anys, on vaig estar a Es Calò, a l'hostal Rafalet, dedicada a escriure. Llavors l'illa era més tranquil·la que l'última vegada que vaig quedar molt decebuda per tanta gent sorollosa, especialment les motos dels italians. Sort que el lloc era molt bonic i tranquil, una casa prop del far. M'ha agradat moltísicim aquest article, pense que és el més literari dels que has escrit en aquest blog. Gràcies pels teus esquitxos d'indrets i d'història que ens obrin finestretes al món.
ResponEliminaMoltes gràcies, Maluy. El més literari! No sé. Jo sempre escric igual. Crec que la diferència està en la dosi d'evocació. És açò el que més m'influeix. Però, vaja, segur que tens tota la raó.
EliminaUna entrada una mica diferent de les altres, però molt saborosa.
ResponEliminaDiferent? Serà perquè he recollit anotacions antigues. A veure si un dia fem la greixonera. Gràcies per llegir-me.
EliminaAquesta és l´autèntica Formentera!! <3 <3 <3
ResponEliminaHola, amiga. Veritat que si llevem el turisme destructiu tot és més bonic? Estic a punt de volar cap a Mallorca. Ja vos ho contaré. Gràcies per la teua visita.
Elimina