Un matí de sorpreses i joves creadores

Fa uns anys, el dia de Nadal, vaig haver de buscar una farmàcia perquè tota casa estava patint un refredat considerable i necessitàvem medicaments. Aní a la farmàcia de guàrdia que em venia millor. Es tracta de la la  Farmacia Blanquerías, en el número 9 del carrer que li dóna nom. Vaig ser atesa per una dona de tracte cortés i elegant. Em va captivar la seua professionalitat i com m'explicava algunes coses relatives als medicaments que la metgessa d'urgència acabava de prescriure a la meua família. Torne de tant en tant, li faig moltes preguntes i sempre em respon amb amabilitat i amb molt bones idees i recomanacions. A més, sol tindre cosmètics a molt bon preu perquè, entre altres coses, treballa amb marques que no fan publicitat mediàtica (cosa que encareix molt) i que es distribueixen principalment en oficines de farmàcia.

L'altre dia, mentre esperava ser atesa, m'entretenia mirant les prestatgeries i els expositors. De sobte, vaig veure una camiseta com la que la meua nora li havia regalat al meu nét, el seu nebot, pel naixement. Li trasllade a la farmacèutica la meua agradable sorpresa i ella, més sorpresa encara, i ben cofoia, em diu que són un disseny original de la seua filla i que les té per a fer-li publicitat. Es tracta d'unes camisetes per a nadons (bodies, en diuen) personalitzades amb les dades del naixement (nom, pes, dia, hora...) que es poden encomanar a través del web Mi primer body. Si vius a València, les pots recollir en la farmàcia i t'estalvies les despeses d'enviament.

 El cas és que la dissenyadora i la meua nora s'havien conegut en un curs universitari per a joves emprenedores, situació que va propiciar el coneixement del disseny, l'encàrrec i la compra, aprofitant la coincidència temporal del naixement del xiquet.

Però el matí de les sorpreses no s'havia acabat. Entre en el bar on habitualment em faig  un cafè i em pose a parlar amb la cambrera que, a causa de la pluja, tenia un moment de respir perquè a les taules de la terrassa no s'asseia ningú. Em diu que ha de guanyar-se la vida fent una feina diferent a la seua formació alhora que es manifesta contenta de tenir treball. Em diu que és dissenyadora i fotògrafa. M'interesse pel seu treball i em transmet il·lusió i professionalitat mentre em conta els seus projectes.

Fa complements de moda, també per a nadons, i treballs per a l'audiovisual ja que el seu promés es dedica al món del cinema i s'ajuden. Li dic, novament sorpresa per la coincidència, que la meua filla és directora, que ha guanyat molts premis amb els seus curts, que ara participa en un certamen a Austràlia i que havia presentat obra recentment a Cinema Jove. Em pregunta el nom, li'l dic, obre el ulls com a plats i exclama que la coneix, que havia vist el curt Anna's Augen el passat mes de juny en el primer passe, el dia de la presentació. 

No totes les pel·lícules que s'escriuren es roden. No totes les que es roden es distribueixen. El món dels curtmetratges és pràcticament desconegut per al gran públic. Que la meua filla dirigisca obres, que les passen i premien en festivals i que, a més, la coneguen pel nom, és ben plaent.

Les fotos són captures dels webs citats.