Sempre he pensat que els anys dedicats a algú o a quelcom ens ensenyen moltes coses. Hi ha declaracions internacionals i declaracions de menor abast geogràfic o poblacional. Tots no ens interessen a totes les persones, però de vegades ens fan parar atenció a un problema, un aliment... o un personatge rellevant. Enguany està dedicat a Ramon Llull. Exactament s'ha denominat Any Literari Llull 2015-16. Com que en eixe projecte participa el Govern de les Illes Balears, n'he trobat moltes referències, exposicions, actes, concerts, etc. durant l'estada a Mallorca. Està molt bé saber més d'aquest franciscà tan interessant. A més el 2015 va ser canonitzat un altre franciscà mallorquí: Juníper Serra. Tot plegat una gran festa artística, arquitectònica, històrica i religiosa. La ruta franciscana que porta al Santuari del Lluch, a la Porciúncula, al Reial Convent de Sant Francesc, als monestirs de Cura i de la Real i a la Casa-Museu Sant Juníper Serra, s'ha posat de moda i, al meu entendre, és una molt bona cosa.
Però vam trobar un raconet al nord de l'illa on no insistien en eixes influències. Parle de la peninsuleta que separa les badies de Pollença i d'Alcúdia. Mes de març, poca gent forastera i molts llocs tancats però tot això no ens va impedir visitar el que vam voler i dinar magníficament a Los Faroles, un restaurant del port de Pollença on vam ser atesos d'una manera autènticament professional. També vam poder recórrer uns quants camins del Parc Natural de s'Albufera.
El parc ocupa part dels termes municipals de Sa Pobla i de Muro, el poble sense cognom. Recomane vivament conéixer aquesta meravella. Entre tot el seu valor en flora i fauna, el que més em va sorprendre van ser els búfals. Ací en podeu veure'n un en una imatge capturada d'internet.
El nucli vell, emmurallat, d'Alcúdia (municipi ecoturístic) està molt ben conservat així com les muralles medievals i el vall que les envolta, muralles que no només protegien la gent de dins sinó que també servia de refugi a altres poblacions en cas d'atac provinent de la mar. Un passeig molt agradable permet pegar la volta a la ciutat sencera i anar admirant les portes i els bastions que queden del traçat original. Una vegada a l'interior convé visitar les esglésies, les cases i els palauets que es troben a qualsevol carrer o plaça.
Fora i en direcció sud, trobem la zona arqueològica de la ciutat romana de Pol·lèntia. És molt interessant i està molt ben explicada. El personal arqueòleg sospita que deu haver una extensió de quasi vint hectàrees per a excavar. De moment podem veure restes del fòrum, d'unes cases i del teatre, del qual s'ha recuperat la graderia.
En resum, una zona del nord de Mallorca que, a banda de la bellesa del paisatge, ofereix llocs molt interessants per a conéixer millor el passat històric i els avanços que es fan en conservació ambiental. Un altre turisme és possible.
Fotografies d'Ismael Vallès
Però vam trobar un raconet al nord de l'illa on no insistien en eixes influències. Parle de la peninsuleta que separa les badies de Pollença i d'Alcúdia. Mes de març, poca gent forastera i molts llocs tancats però tot això no ens va impedir visitar el que vam voler i dinar magníficament a Los Faroles, un restaurant del port de Pollença on vam ser atesos d'una manera autènticament professional. També vam poder recórrer uns quants camins del Parc Natural de s'Albufera.
El parc ocupa part dels termes municipals de Sa Pobla i de Muro, el poble sense cognom. Recomane vivament conéixer aquesta meravella. Entre tot el seu valor en flora i fauna, el que més em va sorprendre van ser els búfals. Ací en podeu veure'n un en una imatge capturada d'internet.
El nucli vell, emmurallat, d'Alcúdia (municipi ecoturístic) està molt ben conservat així com les muralles medievals i el vall que les envolta, muralles que no només protegien la gent de dins sinó que també servia de refugi a altres poblacions en cas d'atac provinent de la mar. Un passeig molt agradable permet pegar la volta a la ciutat sencera i anar admirant les portes i els bastions que queden del traçat original. Una vegada a l'interior convé visitar les esglésies, les cases i els palauets que es troben a qualsevol carrer o plaça.
Fora i en direcció sud, trobem la zona arqueològica de la ciutat romana de Pol·lèntia. És molt interessant i està molt ben explicada. El personal arqueòleg sospita que deu haver una extensió de quasi vint hectàrees per a excavar. De moment podem veure restes del fòrum, d'unes cases i del teatre, del qual s'ha recuperat la graderia.
En resum, una zona del nord de Mallorca que, a banda de la bellesa del paisatge, ofereix llocs molt interessants per a conéixer millor el passat històric i els avanços que es fan en conservació ambiental. Un altre turisme és possible.
Fotografies d'Ismael Vallès
El nord de l'illa de Mallorca ens permet gaudir de bells paisatges naturals poc modificats com l'Albufera o com La Victòria (Alcúdia) i patrimoni arquitectònic com el mateix poble d'Alcúdia,l'ermita de la Victòria, o les restes arqueològiques al mateix terme municipal. Una vegada més, el text de Dolors Jimeno ens permet assaborir un altre lloc, un lloc ben nostre en aquest cas.
ResponEliminaVa ser un viatge estupend, un descobriment darrer d'un altre. És bo viatjar amb equipatge lleuger, també el de les expectatives.
Elimina