dimarts, 31 de gener de 2017

Lady Pepa

En l'entrada anterior parlava de la iniciativa del Col·lectiu Pere Quart. Ara, vos oferisc l'article amb què hi he participat i que ha sigut publicat al Catorze.cat.

LADY PEPA

Una dona molt lletja, que parla molt bé... així deia un dels versos de la cançó que nosaltres, les alumnes d’un modest col·legi de monges, cantàvem, d’amagat, a la nostra professora de Literatura. El batxillerat ens va coincidir amb els anys de més fama del grup instrumental Los Pekenikes. Ho teníem ben fàcil: si a la nostra professora li deien Pepa i els Pekenikes no feien lletres, nosaltres no podíem desprofitar l’oportunitat d’inventar la de Lady Pepa.
La professora, que no era lletja i no parlava tan bé, no ens va transmetre amor per la literatura ni per la llengua ni pel llatí, les assignatures que impartia. Solament ens bombardejava amb bona cosa de noms la majoria dels quals no podíem retenir. Encara recorde com un malson Gutierre de Cetina. Vaig tardar molt de temps a saber que eixe era el nom correcte i no un error de Lady Pepa en pronunciar-lo. Però, no patiu, d’aquelles aules van eixir unes quantes xiquetes, ara dones cultes i combatives, gràcies a la influència d’uns altres professors i professores.
Per això, per aquesta experiència escolar meua, entenc perfectament, i lloe, que la crida del Col·lectiu Pere Quart al professorat actual s’estenga més enllà de l’assignatura de Literatura ja que mai no se sap per on, o des d’on, poden arribar les bones influències. Encara recorde alguns detalls que excedien el contingut de la classe però que m’han acompanyat sempre.
El professor de matemàtiques ens va ensenyar a pronunciar correctament el cognom del científic suís Euler de manera que totes les seues alumnes sabem que el grup eu, en alemany, es pronuncia oi. Cada vegada que llisc algun mot que conté eu m’enrecorde de don José Manuel. Del teorema, ja és una altra cosa. Sense pretendre-ho, aquest home va dirigir el focus dels meus interessos cap a les llengües estrangeres.
El professor de Filosofia ens recomanava llegir cada dia mitja horeta, però cada dia. I ell cada dia ens ho repetia. Jo cada dia m’enrecorde de don Leopoldo, encara ara, sempre que obric un llibre. A més, dins de la seua assignatura solia comentar l’actualitat i ens feia portar retalls de premsa. Això em va encomanar l’afecció per llegir la premsa... cada dia.
El professor de Grec ens parlava habitualment d’Honoré de Balzac. Deia que en l’obra d’aquest escriptor es trobava la vida sencera. Si ens contava alguna anècdota de la seua família i feia referència, per exemple, a la relació amb la seua nora, sabia citar la novel·la de Balzac on apareixia eixe aspecte en l’argument. Per sort, nosaltres coneixíem l’autor atés que no només era don José María qui ens parlava d’ell: teníem a la señorita Monique.

La professora de Francés era de Lyon. Va vindre a València per a casar-se amb el seu promés i va trobar treball en el nostre col·legi. Això la feia admirable als nostres ulls adolescents: vindre a casar-se a un altre país i posar-se a treballar. Era tan diferent! Era molt bona professora. No només vam aprendre llengua, també va insistir molt en la Literatura. Actualment, a França han desparegut del temari escolar autors que aquesta dona ens donà a conèixer. La recorde quan venia els dilluns amb el tocadiscos —d’aquells que semblaven una maleteta— cap a la classe de vesprada i jo l’esperava al carrer per veure-la entrar tota carregada i ben animosa. Aleshores Georges Moustaki ens feia el dictat. Quant que vam aprendre!
En acabar quart de Batxillerat, quan encara no havia donat Filosofia, ni Grec ni havia arribat la señorita Monique al col·legi, la señorita Marita, la d’Història, em va recomanar dues lectures per a l’estiu: El Dios de la lluvia llora sobre México i Sinhué el egipcio. Aquest va ser l’inici del no parar.
---------------------------------------------------
Podeu llegir més articles d'altres autores i autors a Vilaweb, Ara, El Punt Avui, El periódico, La Vanguàrdia, El nou 9.... Tots amb l'objectiu de parlar de la persona que els va impartir literatura.

10 comentaris:

  1. Dolors, molt bona entrada, gràcies. Per cert, el grup és Catrorze.cat. o Catorze.cat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Glòria Linx. El que to no veges! Moltes gràcies.

      Elimina
  2. Ja ho vaig llegir i em va encantar. Enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Manuel. No hem de parar de llegir, també teatre com tu sols dir.

      Elimina
  3. Compartisc la gran importància dels bons professors en l´amor per la lectura
    Jo recorde que en la meua adolescència tenia accés a una bona biblioteca. Que ve em va venir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Pura. Qui tenim al nostre abast una biblioteca familiar tenim molt de camí recorregut. El que hem de procurar és un professorat que sàpia transmetre l'amor per la lectura.

      Elimina
  4. Reitero el meu agraïment, Dolors, per les teves impagables contribucions amb la tasca que està duent a terme el Col·lectiu Pere Quart. Pel teu preciós article i per la difusió que has fet del manifest "SOS Literatura a l'ensenyament" que està penjat a la plataforma "change.org". En nom dels companys i companyes del col·lectiu, moltes gràcies, Dolors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a vosaltres per la iniciativa. Crec fermament en la lectura per fer millors persones.

      Elimina
  5. Una iniciativa ben interessant, i molt ben recolzada amb aquest fragment deliciós, que supose una mena d'inici de les teues memòries.
    Per cert que, no sé si coincidint amb tu, jo també vaig anar a una escola que estava pràcticament a tocar amb la teua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Vicent, de memòries no parlem encara. Ha sigut un encàrrec que m'ha fet el CPQ i he escrit el relat molt a gust. Ni la teua escola ni la meua existeixen ara, però continuem llegint.

      Elimina