dissabte, 15 d’abril del 2017

Salou

Enguany hem passat les Falles a les comarques de Tarragona. Volíem tornar a visitar la capital, comprar vermut a Reus, entrar al monestir de Vallbona de les Monges (que s’havia quedat pendent d’un viatge anterior), conèixer Escornalbou —una recomanació de l’amic Vicent Mateo, amb qui solem coincidir en els gustos arquitectònics i històrics— i, com sempre, estar pendents de tot allò que poguera sobrevenir. A més, havíem de passejar al solet ja que amb tanta llanda per la conveniència (obligació ineludible, en diria jo) de protegir-nos dels efectes perniciosos de l’astre, acabem amb dèficit vitamínic. Faríem eixes passejades per les marines de la costa dita Daurada. Sembla que el nom li ve del color de la sorra de les platges. En fi, un reclam turístic com qualsevol altre.
Ens hostatjàvem a Salou. Al seu passeig marítim  destaca el monument a Jaume I instal·lat el 1965 per a commemorar la partida del rei camí de Mallorca. El conjunt escultòric conté els escuts de les ciutats relacionades amb l’esdeveniment. Al de Salou, població segregada  de Vila-seca recentment, hi ha  un vaixell que recorda la singladura reial. El passeig també porta el nom del Conqueridor. Quan no caminàvem pel cos central del passeig per tornar a mirar el monument, ho fèiem  per la part més pròxima al mar o per la vorera interior gràcies a l’amplitud de tot aquest espai ben enjardinat i equipat. En el primer cas, quan ja havíem superat  l’edifici de Capitania, ens dirigíem a la plataforma de fusta amb banquets que acompanya el monument a la pesca. Com s’hi estava de bé! En l’altre cas, depenent del que ens molestara la brisa o de l’altura del sol, recorríem la part més propera al poble a fi de contemplar els palauets, alguns dels quals són d’un modernisme bellíssim, com el xalet Bonet o el que acull l’oficina d’informació turística.

El nucli de la població està partit per la via del tren, el tren de via ampla. Salou, però, va tenir el carrilet, un trenet o tramvia que s’inaugurá en la segona meitat del segle XIX per a transportar mercaderies i, de pas, poder viatjar de Reus a la platja. Actualment ja no funciona i en podem veure al costat de l’estació, sobre una plataforma elevada, un vagó i una locomotora com a record. Com deia, la via del tren trenca el poble perquè el pas a nivell està en ple centre comercial i és paral·lel a la costa. Per tant, cada vegada que has d’anar a la mar has de creuar la via i si en eixe moment passa un tren, o està previst que ho faça, els cinc o, de vegades, deu minuts d’espera no te’ls lleva ningú. No vull imaginar-me les cues de gent que s’hi formaran durant l’estiu.


4 comentaris:

  1. Hermosa comarca, escaló de connexió amb les terres de l'Ebre i el País Valencià. Podem recordar Poblet i la relació amb el municipi valencià de Quart.

    ResponElimina
  2. Gràcies. A poc a poc aniré escrivint més sobre eixe viatge.

    ResponElimina
  3. Dolors, la singladura de l' estol del rei en Jaume cap a Mallorca tanca la meva novel.la ' el confident dels reis '. És emocionant. Transcrit al peu de la lletra d' 'el llibre dels Fets' és una meravella literària. Sempre que presento la novel.la, llegeixo el capítol. Emoció.

    ResponElimina
  4. Dolors, la singladura de l' estol del rei en Jaume cap a Mallorca tanca la meva novel.la ' el confident dels reis '. És emocionant. Transcrit al peu de la lletra d' 'el llibre dels Fets' és una meravella literària. Sempre que presento la novel.la, llegeixo el capítol. Emoció.

    ResponElimina