dilluns, 15 de maig de 2017

Monestir d'’Einsiedeln


Recorde que durant un vol d’Atenes a Rodes, el meu marit i jo vam estar parlant amb el viatger del seient veí durant tot el trajecte. Era illenc i ens va fer molts suggeriments per gaudir de l’estada a banda d’acompanyar-nos al nostre apartament. Una amabilitat molt gran.

Recentment, durant un vol a Zuric el nostre veí de viatge era un enginyer zuriqués que ens va recomanar visitar el monestir d’Einsiedeln. En baixar de l'avió no ens va acompanyar a cap lloc perquè li vam dir que coneixíem bé el tren i el tramvia que havíem d’agafar. Però s’hi va interessar, certament.

El cas és que el primer dia que vam tenir ocasió anàrem al dit monestir. El trajecte és molt bonic, tot vorejant el llac de Zuric cap al la regió Einsiedeln-Ybrig. La ciutat, Einsiedeln, està situada en una vall prealpina, a 900 metres sobre el nivell del mar. És una ciutat menuda i molt agradable amb alguns edificis interessants per les pintures de les façanes.


El monestir, important etapa del Camí de Sant Jaume, ocupa un terreny molt extens que conté diverses dependències dedicades a les persones que el visiten (panorames, diorames, museu del pa, museu de minerals...) i les pròpies de l'organització monàstica: calvari, ermita, estables... i, lògicament, l’abadia. En realitat no és molt diferent d'altres monestirs benedictins grans, però aquest també es caracteritza per ser objecte d'una gran devoció. Començàrem la visita per l’església, actualment barroca, del segle XVIII, amb frescos a les parets i al sostre. No és agobiant, però, gràcies a la gran quantitat de llum que l'amera gràcies, lògicament, a les finestres i a l'altura de l'interior.


S'hi venera, en una capella gran als peus de l'esglesia, una imatge negra de la Mare de Déu. És una tradició, aquesta de les imatges negres, que ens trasllada al principi del cristianisme. Sembla que arrela a les divinitats femenines romanes i també a la tradició celta. No és, per tant, només pel tipus de fusta o el deteriorament que causa el pas del temps o el fum dels ciris. Curiosament, aquesta (destinació del principal pelegrinatge marià a Suïssa) es va fer negra pel fum, l’incens i la pols. No només no la van voler netejar sinó que al segle XIX la van pintar, ara sí, de negre: la tradició mana.  
El millor, al meu entendre, és la gran biblioteca. No sols la que mostren al públic, sinó els milers de volums que conserva des del segle VIII, quan l’ermità,  i després sant, Meinrad s’hi va establir provinent de Reichenau. Eixa part, la més important, només pot ser visitada per les persones que volen consultar els llibres amb finalitat investigadora.

8 comentaris:

  1. Me gusta mucho cómo aprovecháis vuestros viajes para visitar lugares hermosos y de honda tradición histórica y cultural. ¡Felicidades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Isabel. Se trata de documentarse, de recordar lo que ha leído y de escuchar a quien merece la pena. Gracias por tu visita. Un beso.

      Elimina
  2. Un monestir que al costat del de St. Gallen representen molt bé la riquesa barroca suïssa hereva de temps més austers.
    Els viatgers que acompanyen lletraferits gaudeixen el doble dels viatges, quan els viuen i quan els recrea la literatura, en aquest cas la de Dolors Jimeno

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita i per les teues paraules. Jo trobe aquest més amable que St. Gallen, que és més ric i agobiant.

      Elimina
  3. Quin goig, Dolors, poder fer amb tu els viatges-literatura, de noms que em duen a les meves anades a aquestes terres captivadores.
    No sé per què, Suïssa sempre ha estat el nostre punt de distribució cap als boscos germànics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, Assumpció. Sí, en realitat Suïssa està allà enmig de tot i pot funcionar com un distribuidor. Ara, amb el túnel tan llarg que han fet per travessar els Alps està millor connectada amb el sud, que els Alps italians són ben bonics. Gràcies.

      Elimina
  4. Interessant, i molt bones fotos, trobe a faltar la de l'església.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, sort dels mòbils! No portàvem càmera. Ho lamente.

      Elimina