LA BIBLIOTECA DE PAIPORTA

El proppassat dia 4 de maig vaig tindre l’oportunitat de presentar el meu últim llibre, L’Europa que he visitat, a la biblioteca de Paiporta, un edifici poc sostenible des del punt de vista ambiental i molt incòmode per la falta d’aïllament acústic. Sembla que l’actual corporació municipal vol revertir aquesta herència, inaugurada un parell de mesos abans de la formació del nou govern.

Ara bé, vaig quedar molt gratament sorpresa per la professionalitat i l’amabilitat de les persones que es fan càrrec del que veritablement importa: els llibres. Vaig conèixer Paloma Puchades, la bibliotecària, una jove plena d’idees i projectes que, n’estic segura,  enllestirà amb èxit en benefici de la lectura i de la gent de Paiporta.

L’acte de presentació  va ser una lliçó de protocol. El protocol està creat per a entendre’s, perquè cada persona sàpia què ha de fer en cada moment i això és aplicable als semàfors, a l’ús dels coberts o a les salutacions i presentacions personals. A la biblioteca de Paiporta, en primer lloc es presenta la bibliotecària i ens dóna la benvinguda. A continuació la regidora Teresa Verdú explica en què ha de consistir l’acte i dóna la paraula a l’alcaldessa, Isabel Martín, que m’acompanyà en la taula i em va presentar abans que jo parlara del llibre.

Vos semblarà que és habitual el que conte. Doncs, no. No van dir res que no fóra precís ni, cap de les tres, van recórrer als tòpics que ameren, de vegades grollerament, aquestes activitats. Per si no és prou, cal que faça esment a l’informàtic que, amb una facilitat  proverbial, va fer funcionar a la perfecció (situació que sol ser la contrària en la majoria de llocs) la projecció de fotografies amb què acompanye les presentacions de L’Europa que he visitat, atés que l’editorial no ha posat en el llibre ni una foto ni un mapa, cosa que sobta en un llibre de viatges.

Així que estic ben contenta d’haver sigut acollida per l’alcaldessa, la regidora, la bibliotecària i l’informàtic i els reitere el meu agraïment. També torne a donar les gràcies a les amistats que em van acompanyar i a la gent de l’associació El Barranc  que van tindre l’amabilitat d’escoltar-me.