dissabte, 20 de març de 2021

El silenci trencat, de Maluy Benet

Amb l'estudi perfumat per les pomes torrades amb mistela que acabe de fer, segons la recepta d'una de les personatges del llibre, em dispose a parlar de la quarta novel·la de Maluy Benet, publicada per NPQ Editores. 


El llibre presenta l'autora, en la solapa, amb un resum exacte de la biografia i de l'obra. Poques vegades aquesta informació és tan precisa. A més, inclou la indicació del web: www.maluybenet.com, que recomane consultar per conéixer millor aquesta dona polifacètica i apassionada de la literatura en qualsevol dels seus vessants.

Les dues-centes cinquanta-dos pàgines del text de la novel·la van seguides d'unes fitxes que informen de les diferents famílies que donen vida a la història que ens ofereix Maluy Benet, des de finals del segle XIX a 1979. A continuació, encara tenim una explicació de com es va fer la novel·la, els agraïments i la bibliografia, una documentació ben extensa.  Molt interessant açò últim. L'autora ens regala píndoles d'informació històrica que ajuden a situar les accions en el temps i a comprendre millor tant els personatges com les seues decisions. Ens parla de la formació del Port de Sagunt, dels interrogatoris de la Guàrdia Civil, dels arxius policials, de la fugida dels republicans del port d'Alacant, dels agrupaments dels maquis, de la transformació del llit del Túria, etc. Unes dades repartides elegantment al llarg del relat, sense recórrer als peus de pàgina o annexos i que no cansen mai atés que l'autora, amb gran habilitat narrativa, no ens deixa perdre el fil.

Estem davant d'una novel·la amb molts elements de l'univers Benet: la plaça de Santa Úrsula, els gats, les mares cruels, els canvis de localitat, els abandons familiars, les morts, etc.

El silenci trencat comença i acaba amb un soterrar, el mateix, el de Luciano, el murcià que es trasllada a l'Arbecs, el poble valencià que aixopluga els personatges de la novel·la. La història és aparentment senzilla: Eduard Fauquet, un home ja retirat, veu al diari la foto d'un indigent mort al llit del Túria. Li resulta familiar, li sona la cara, però és incapaç de posar-li nom. Amb l'ajut d'un dels seus fills, el que treballa de periodista, porta a cap una investigació fins a arribar al desenllaç. Açò, que passa a 1979, ens retrotrau a finals del segle XIX, des d'on Maluy Benet comença a presentar-nos els personatges i els fets. Ens mostra unes famílies pobres que han de sobreviure amb el gran esforç de treballar en situació de misèria, fregant l'esclavitud. Sol haver un fill o dos que han de deixar els seus per a buscar-se la vida en un altre lloc o són deixats al si d'alguna altra família que els pot alimentar.

Maluy Benet presenta aquest patiment de la pobresa extrema junt al patiment de la repressió social i religiosa. Vindrà la república, la guerra i la postguerra. Els personatges inicials van donant pas a les generacions següents. Amb una gran elegància narrativa, l'autora va relacionant les famílies i els familiars i va creant un món molt interessant del qual s'ha de continuar parlant a fi que quede fixada la memòria del que la falta de llibertats comporta. Avui encara és molt necessari ja que tenim el perill d'involució de la mà de formacions polítiques que s'aprofiten de les regles democràtiques per a ocultar les intencions repressores. Ho fan sarcàsticament en nom de la llibertat.

En definitiva, El silenci trencat és una novel·la de bon llegir, que fa recordar moltes coses passades en la majoria de les nostres famílies, que refresca aspectes de la història recent i que et deixa el bon sabor de la superació personal i del perdó.

 

Publicat el 20 de març de 2021 a La Veu dels Llibres (https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/43541/el-silenci-trencat-de-maluy-benet) 



Cap comentari:

Publica un comentari