LUX

Hem visitat al llarg dels anys unes quantes exposicions de Las edades del hombre, recorde amb afecte la de Burgo de Osma i la de Zamora. Enguany era el torn de Burgos, Carrión de los Condes i Sahagún. Tres localitats i cinc seus, cinc espais expositius. La recomanació era seguir l'ordre geogràfic que acabe d'indicar. Així ho vam fer. La catedral de Burgos acollia, per tant, la nostra primera visita. 

En plena remuntada de contagis per la covid, ni ens van prendre la temperatura ni hi havia control d'aforament, a excepció de les dues seus de Carrión de los Condes, les esglésies de Santiago i de Santa María del Camino. És cert que no hi havia molta gent. No sé com s'ho faran en cas d'una gran gentada. Curiosament una mesura per a evitar contagis era la desaparició de la informació en paper i de les àudioguies. Ambdós instruments han sigut substituïts pel telèfon mòbil a través del famós codi QR que podies escanejar a l'entrada de l'edifici que volies visitar. No penseu que la gent anava amb auriculars o elegien un volum raonable. No. Posaven el telèfon al volum màxim a fi que ho pogueren escoltar tres, quatre, cinc persones, les que formaven el grup familiar o d'amistats que havien de veure les exposicions juntetes i al mateix ritme. En fi, una molèstia inacceptable i al que el 

personal de vigilància no donava cap importància. No s'adonaven de la impertinència. No sé quin tipus de selecció de personal han fet. Em fa l'efecte que pertanyien

 a la Fundació  de Las edades del hombre perquè en les oficines d'informació turística solament tenien un fullet, una minsa octaveta, amb els horaris de les seus. A poc que punxares i provocares conversa interessada, trobaves les treballadores de les oficines ben ofeses pel bandejament. Elles són les professionals de la informació. La gent de les seus sabien molt poquet d'alguna cosa que no fos trobar el lavabo o l'eixida.

La catedral de Burgos, Santa Iglesia Catedral Basílica Metropolitana de Santa María de Burgos, celebra ara el 800 aniversari de la col·locació de la primera pedra de l'edifici. Eixa és la raó per la qual l'han elegida com a seu d'una exposició que intenta explicar la importància de les catedrals. El nom complet de l'edició d'enguany és Lux. Fe y arte en la era de las catedrales. Aquesta exposició de Burgos no està malament, explica com naixen, com promouen els pelegrinatges a partir d'un tros del cos d'algun sant o santa (per això els reliquiaris: s'hi conserven anys i panys a la vista de qui  vulga contemplar relíquies), com passen les catedrals a acollir les tombes de reis, reines i nobles en detriment dels monestirs, etc. 

Els objectes exposats, tant a Burgos com a les altres quatre seus, són d'un interés divers. Alguns s'adiuen molt bé al motiu original però d'altres, no. Són com a afegitons. Pensava en La llum de les imatges i recordava el gran treball de restauració que es feia prèviament a les mostres (sense oblidar les controvèrsies que hi hagué aleshores a València). En LUX hi havia alguna peça, principalment escultura, a la qual no li havien passat ni un plomall per a torcar-ne la pols. Sort d'alguna magnífica taula flamenca! Això m'ajudà a suportar les visites. Hi havia obra procedent de València, Sogorb, Catalunya i d'altres llocs de fora de Castella i Lleó.

Una curiositat, sense massa importància, és que la famosa arca o cofre del Cid que anteriorment havíem de veure a la catedral de Burgos amb gran perill de les cervicals, ara la tenim a l'altura de la cintura, en primer pla, a tocar. Han hagut de reorganitzar l'espai i l'arca ha sigut desplaçada per a gaudi de qui hem llegit amb deler el famós poema anònim.

Les altres seus, Santa María del Camino i Santiago, a Carrión de los Condes,  i San Tirso i el Santuario de la Peregrina, a Sahagún, tenen un contingut molt més fluix. Ara bé, l'oportunitat de visitar eixes localitats amb l'excusa de LUX i els edificis que alberguen les mostres valen la pena el viatge. Em va agradar la visita a Carrión perquè hi vaig trobar moltes novetats des que no la visitava. Per exemple, el carrer on està l'església de Santiago ara és de vianants i no un carrer amb molta circulació de vehicles, pràcticament una carretera, com fa anys. Es poden fer amb més comoditat les fotos del famós fris.

Però el contingut (supose que també en part per la falta d'informació que he explicat abans) em va decebre perquè és molt devocional. Acudim a la crida de l'art i trobem doctrina. Ho vaig comprendre en llegir la declaració de la Fundació: "conservar, restaurar, investigar y difundir el patrimonio que tienen las once diócesis católicas en Castilla y León, en orden a la evangelización".

Només vull afegir que desitge que no siguen molts els diners públics que aquest estat, declarat aconfessional per la seua Constitució  i que moltes desitjaríem laic, ha aportat.

Fotografies d'Ismael Vallès.