Els trenta-nou esglaons

En alguna ocasió he dit, i he escrit, que una bona manera de viatjar és acompanyar un riu des del naixement fins a la desembocadura. Puc dir també que una bona manera d'elegir lectura és acompanyar una traductora a través dels seus treballs. Això és el que se m'ha acudit en trobar una nova traducció de Sílvia Aymerich i Lemos. Es tracta d'Els trenta-nou esglaons, de John Buchan, editat per Biblioteca Clandestina. 

Tenir este llibre entre les mans és una delícia. Té molt bon llegir. És  molt agradable fins i tot al tacte. Comença  amb una salutació de l'editorial seguida d'un text d'Eulàlia Iglesias en què explica l'admiració d'Alfred Hitchcock envers John Buchan i algunes curiositats de l'adaptació al cinema. És molt interessant.

La novel·la va ser publicada inicialment per entregues, cosa que explica que els capítols en què es divideixen les dues-centes pàgines porten títols engrescadors, alguns d'ells presentats com La aventura de... 

En conjunt l'obra és molt atractiva, divertida, trepidant, fins el punt que perdones a l'autor  els punts febles, el errors. Supose que Buchan n'és conscient, però ell tira endvant. L'accció per damunt de tot.

Vull destacar la panòplia de personatges curiosos que descriu. Començant pel repartidor de la llet a Londres i continuant per les persones que el protagonista va trobant-se per Escòcia: un hostaler enmig del no-res, polítics increïbles, un adobacamins i molts més, la majoria destrellats, destarifats, divertits. Tot això per a amanir la fugida a què es veu obligat  Richard Hannay (que també serà el protagonista de posteriors novel·les de Buchan) perquè és perseguit per un grup d'espies internacionals i per la policia britànica.

Es tracta d'una novel·la ambientada en 1914, els dies previs al començament de la Gran Guerra,  i publicada el 1915. La traducció és completament actual, és un treball esplèndid de Sílvia Aymerich de 2023 i això vol dir que  el text resulta pròxim a qui llig. Recorde haver llegit traduccions coetànies de novel·les d'eixa època, o anteriors, molt pesades, amb un llenguatge i unes expressions que no es reconeixen amb facilitat i que entrebanquen la lectura. Una traducció ha de resultar fàcil, independentment del que s'haja patit fent-la,  cosa que depén de la mestria de la traductora.

Ara, cap a Hawaii!