Maria Beneyto acaba el seu any a Muro

A Muro s'ha construït un mural, dins del parc del Batà, que acull els retrats fets pel pintor Toni Espinar de desenes d'escriptors i escriptores de la nostra literatura. El proppassat diumenge, vaig tenir l'oportunitat d'acomiadar l'any que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat durant 2025 a Maria Beneyto.

Vaig sentir els parlaments de l'alcalde, Vicent Molina; dels regidors Fernando Picó i Sergi Silvestre; de Vicent Romans, de la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià i el Comtat; de Carme Manuel i de Verònica Cantó, la incombustible presidenta de l'AVL. Va estar  reivindicativa,  ferma i elegant. Sabem que l'actual govern de la Generalitat ha reduït el pressupost de l'Acadèmia i ha amenaçat, amb ignorància o mala fe, d'eliminar-la. Un òrgan estatutari!

Un efecte de la retallada pressupostària l'ha patit la gran Carme Manuel, acadèmica i comissària de l'Any Beneyto, que ha hagut de fer mans i mànigues per salvar al màxim la programació. 

Durant la seua intervenció ens va fer cinc cèntims de l'obra de Maria Beneyto i va explicar  molt bé el perquè de la confusió que hi ha hagut amb la data de naixement de l'escriptora. S'ha acceptat durant dècades que es tractava de l'any 1925 (per això ara el seu centenari), però investigacions recents han demostrat que va nàixer el 1920. De família republicana, l'any 1939 son pare la va voler protegir de la repressió i li va semblar que fer-la passar per una xiqueta de 14 anys, en lloc dels 19 que tenia, era una bona idea. Per això el canvi: feren veure que havia nascut el 1925.

Vicent Romans ens parlà molt enginyosament de la unitat de la llengua figurant que les plomes representades al mural es deien "bon dia" de banda a banda de la mar i de nord a sud del territori, tot  enllaçant el seu discurs amb paraules o frases l'autoria de les quals  el públic assistent podíem identificar mirant les pintures.

Va acabar donant les "gràcies a  qui de manera constant ha fet realitat aquest espai únic que situa la nostra literatura a la plaça pública".

En definitiva, un acte amable i necessari. El que cal, ara, és llegir.

Les fotos són de David Pérez, cap de premsa de l'Ajuntament de Muro.