León

El record més recurrent que tinc de León és el de la primera visita que vam fer la familia nuclear. És tot just una imatge: la de la meua filla, aleshores una xiqueta menuda que, en entrar a la catedral i trobar al terra el cercle de llum que projectava un dels vitralls, es va posar a fer unes passes de ballet. 

No era la primera vegada que jo visitava León. En aprovar l'examen d'ingrés al Batxillerat, fa més de sis dècades, els meus iaios materns em van regalar un viatge per unes quantes ciutats castellanes. Un altre record de León és el tall d'aigua corrent que vam patir a l'hotel on ens hostatjàvem. Coses que passaven aleshores!

El viatge d'enguany a León ha sigut sobrevingut per comoditat de l'itinerari i, senzillament, ens vam dedicar a passejar la ciutat aprofitant el bon oratge. Eixa actitud relaxada ens va permetre descobrir  el Museo Sierra-Pambley. Em va resultar molt interessant, no només l'edifici i tot que el que conté, sinó també l'origen de la Fundació del mateix nom, que es deu a l'il·lustrat i filantrop Francisco Fernández- Blanco y Sierra-Pambley, qui va dedicar la seua fortuna a la creació d'un projecte educatiu per  a la instrucció d'obrers i llauradors.

Com tenim costum de tornar a casa amb un regalet per al nostre net i les nostres netes, vaig comprar-los una tassa la decoració de la qual resum en certa manera León: un vitrall de la catedral, un lleó i tot de trencadís, referència clara a Gaudí, arquitecte de l'edifici conegut com a La casa del Dragón o Casa Botines.

En tornar a l'Oficina de Turisme, on havien tingut l'amabilitat de carregar-nos els telèfons, vam demanar informació sobre Benavente. L'empleada es va quedar sorpresa i ens va preguntar per què volíem anar a Benavente, si no tenia res de patrimoni ni cap interés. Això va reforçar les nostres ganes de visitar la localitat zamorana.