Lindos

A Rodes és fàcil elegir una carretera o una altra per fer una excursió per l’illa: no t’equivoques mai. Totes tenen costa, castell medieval, ruïnes antigues, paisatges magnífics i curiositats diverses —potser un museu apícola, potser un taller ceràmic, potser una passejada amb ase—. Imaginem que anem de la capital a Lindos. El trajecte ens portarà durant 40 kilòmetres per una conurbació quasi constant de petits nuclis turístics i polígons industrials. Els xiprers, les llimeres, els tarongers, els eucaliptus i els pins lluiten per manifestar-se entre comerços, habitatges i edificis abandonats a mitjan construcció. N’hi ha molts edificis sense acabar. Això és degut al costum de fer la casa a les filles abans que es casen. En la societat actual, no totes les relacions dels joves acaba en casament i les cases sense parets es queden com un testimoni més de l’antigor. Per contra, els edificis acabats mostren gran quantitat de senyals que fan veure que estan habitats: la roba estesa, les bouganvilles, els hibiscus i els dipòsits d’aigua amb placa solar al terrat. Emociona pensar que la població ròdia —i grega en general, ja que a la Grècia continental també instal·len plaques— té un comportament ecològic tan plausible. Més tard et decep saber que la planta energètica funciona amb gasoil i que, per tant, el preu de l’electricitat és molt elevat. Les famílies miren per la seua economia calfant l’aigua, si més no, amb energia solar. Continuem el nostre trajecte i passem els ponts que salven unes rambles molt amples i seques la major part de l’any. S’aprecia perfectament com s’escorre l’aigua de la humil serralada que acompanya tota la costa oriental. Fins ací, si fa no fa, com a casa nostra. Però, de sobte s’acaba el seguit de pobles i la carretera comença a baixar mentre juga a l’amagatall amb la mar. El joc arriba a la fi quan apareix una gran explanada presidida per un immens i bell fals llorer que ens avisa que som a Lindos, on es troba una de les tres acròpolis de l'illa  millor conservades junt a la de Rodes i la de Filerminos.

Foto: Lindos, illa de Rodes, març de 2008 (autor: Ismael Vallès)