Spandau

Viatgem a Berlín des del sud-oest —de Turíngia a Saxònia i a Prússia. La idea és fer nit a Potsdam o a Spandau, per allò d’allotjar-nos en un càmping ben comunicat amb el centre de la capital alemanya per bé que a Berlín no es pot parlar d'un sol centre: n'hi ha més d'un. Sempre que es pregunta per un carrer o es dona una adreça s'ha d'indicar el barri on està situat perquè, a més, pot donar-se el cas que el nom d'un carrer es repetisca en algun altre districte. Per tot això és fàcil comprendre la necessitat de precisar de quina zona de la ciutat es parla. Finalment acampem a Spandau, nom adoptat per un grup musical anglès, Spandau Ballet —aquest barri formava part del sector de la ciutat que correspongué als britànics en el repartiment posterior a la Segona Guerra Mundial. El càmping està situat junt al Havel, un dels rius berlinesos —l'altre és l'Spree. El Havel és molt ample i forma platges. En recorrem la vora i veiem moltes casetes construïdes en parcel·letes menudes i ben organitzades. Deuen ser antigues datxes. L'endemà ens alcem i participem en la lletania dels guten Morgen (bon dia). Els alemanys diuen Morgen, amb una cabotada i menjant-se el guten perquè ho fan per obligació, perquè s'ha de fer, perquè està manat. Ho fan curt i contundent, però no se'ls passa mai saludar, especialment de bon matí, en els càmpings, quan tots anem ràpidament als vàters, un moment realment incòmode. Reflexionant sobre les maneres de saludar, no puc estar-me d'expressar una contrarietat: els valencians sempre hem dit bon dia i bona nit per a saludar-nos, ens hem desitjat salut per a acomiadar-nos o ho hem resolt tot amb un breu au. Tanmateix últimament han aparegut fórmules estranyes com ara bona vesprada, fins després... En tornar al càmping trobe la patrona regant una maceta de flors blanques. M'hi acoste i per cortesia li dic: “Quines flors més boniques”. Em contesta: “Ja”. Fi de la conversa. Ja havia dit que som a Prússia?

València, 12 de desembre de 2008

(Publicat al periòdic EL PUNT el 4 de gener de 2009)