dimecres, 9 de febrer del 2011

Berlín



La meua passejada berlinesa comença en la parada del S-Bahn de Tiergarten, recorre l’avinguda del 17 Juni, passa per la Porta de Brandenburg, s’endinsa en l’avinguda Unter den Linden i s’acaba quan les cames reclamen descans o quan et decep l’absència de til·lers per bé que el nom de la via (Davall els til·lers) predispose a trobar-ne a banda i banda. Des de maig de 2005, al costat de la Porta de Brandenburg, es pot visitar el monument a les víctimes de l’Holocaust, un conjunt de vora tres mil rectangles de formigó que no vaig ser capaç de recórrer perquè em feia por, probablement l’emoció que volia aconseguir l’artista Peter Eisenman. A primera hora, amb l’agradable fresqueta dels matins d’estiu (que és quan jo viatge), faig la passejada per la vorera de l’avinguda del 17 Juni. Sempre a peu, malgrat l’excel·lent servei de transport públic que ofereix la ciutat amb taxis, tramvies, S-Bahn (un ferrocarril urbà), U-Bahn (el metro) i autobusos. Tinc costum (tant el dia que faig aquest passeig como qualsevol altre) de dinar en un restaurant que m'agrada molt: el Ständige Vertretung. El Stä V (forma abreujada, col·loquial i habitual del nom de l'establiment) va ser, abans de la caiguda del mur, el bar on es prenien l'última copa els alemanys occidentals que havien anat a visitar els familiars orientals, sempre abans de les 12 de la nit, hora en què estaven obligats a tornar. Està just enfront de la parada del S-Bahn de Friedrichstrasse, a la vora del Spree, un dels dos rius berlinesos (l’altre és el Havel). Aquest establiment és un lloc encantador, amb les parets plenes de fotografies, retalls de premsa, medalles i trofeus esportius. És gran, amb molta llum. Els cambrers sempre somriuen. El més important: hi ha plats berlinesos. Després de dinar faig el recorregut invers pels caminals del bosc que abraça aquesta ciutat silenciosa i festiva alhora, on comparteixen espai ciclistes i vianants respectats pels conductors. 


(Publicat al setmanal EL PUNT el 17 de gener de 2008)
Caminat per Elisabet  (http://depasseig.blogspot.com),15 de febrer de 2008
(Publicat a la revista Brúixola 27)
Foto:  Bundestag, agost de 2004 (autor: Ismael Vallès)


2 comentaris:

  1. Ostres, Dolors, enhorabona per aquest bloc tan xulo i tan acollidor. Et prometo seguir-lo. Ara mateix et faig publicitat. Un petó.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Anna.
    Estic repassant-lo per si cal alguna millora.
    Besos.
    D.

    ResponElimina