dissabte, 18 de juny de 2011

Capadòcia




La primera vegada que vaig anar a Turquia, durant agost de 2010,  ho vaig fer per carretera, amb el meu marit, amb la nostra furgoneta. Sols i a poc a poc, com sempre. Vam travessar França, Itàlia i Eslovènia i ens vam allotjar a càmpings coneguts. És una delícia repetir itineraris i retrobar llocs que t’han agradat. Posteriorment, passàrem per Croàcia, Sèrbia i Bulgària, països que jo no coneixia. Així vam entrar a Turquia, per Tràcia. D’aquest viatge eixiren dos conviccions. Una, que tornaríem. Dos, que l’estiu següent no passaríem calor.
Uns mesos després, durant les Falles,  vam tornar a Turquia  amb avió i amb més gent: un grup organitzat. Per a mi no té molts avantatges aquesta manera de viatjar. Ara bé, m’ho he passat molt bé amb la gent. Sempre aprenem els uns de les altres sobre tot pel que fa a les actituds positives davant la vida i les ganes de riure i de passar-ho el millor possible que tenen moltes persones.
Però hi havia un guia. Vaig patir un guia feixista i masclista. Aquest personatge es va presentar com a arqueòleg, políglota, estudiant de música, assistent a cursos d’aviació i com “el Pavarotti turc”, una al·lusió pretesament còmica a la seua obesitat. També volia ser graciós quan explicava que era jueu però llest, ja que menjava pernil. Ens va adoctrinar en contra del kurds, un poble terrorista segons ell. De la mateixa manera, quan es referia a les invasions o incursions d’altres pobles en l’actual territori turc al llarg de la història, ho feia com a atemptats dels àrabs. Crec que l’acabat de reelegir Erdogan haurà de revisar el personal turístic.


Vam visitar Capadòcia, un trosset de la  regió d’Anatòlia molt conegut a causa de les figures esculpides per l’erosió gràcies a les característiques de la pedra autòctona. Imagineu-vos el Torcal d’Antequera i la Ciudad Encantada de Cuenca en pedra blanca i ocupant una àrea molt més gran.


No puc dir moltes més coses. Estic acostumada a viatjar amb un ritme i d’una manera diferents. Aquests tipus de viatges l’organització dels quals no depén de mi no m’agraden. Supose que requereixen un aprenentatge. Em sent estafada perquè el tarannà d’un guia turístic sense categoria no em va deixar gaudir. Potser aquestes valls amb figures producte del pas del vent i del fred durant anys i anys i més anys hagueren pogut representar per a mi un altre lloc màgic.
Ah! La segona convicció que anunciava al principi el text: enguany anirem de viatge a Noruega, on ja sabem que estarem fresquets.

València, 13 de juny de 2011
Fotos d'Ismael Vallès (març 2011)

8 comentaris:

  1. No pareu mai. Rodeu més que la boleta del món!

    ResponElimina
  2. Ja ho va dir Gianni Morandi: Gira il mondo, gira... Ens agrada molt viatjar, és cert. Gaudim igual a Mosqueruela que a Berlín. El cas és visitar ciutats, paisatges, museus...
    D.

    ResponElimina
  3. Dolors, malgrat el guia, el lloc s'ho val (a la primavera millor, veritat?). Tampoc no m'agraden els viatges organitzats (de fet, no n'he fet mai) i un guia com el que descrius et fa arribar a casa amb ganes. Enguany Noruega... Quina fresca més bona! Esperarem amb delit la crònica.

    ResponElimina
  4. Nosaltres vam anar justet quna comença la primavera, en Falles. Encara hi havia neu.

    ResponElimina
  5. Realmente un guía del tipo del que describes amarga el viaje a cualquiera. A mí tampoco me entusiasman los viajes organizados, creo que cada uno de nosotros tiene su propio tiempo, sus intereses, sus deseos de detenerse en un lugar o en otro y eso sólo es factible cuando se va por libre. Seguro que en Noruega lo pasarás de maravilla.

    ResponElimina
  6. Buenas noches, Isabel. Coincides conmigo y con Queti, pero a veces las circunstancias nos son adversas.
    Gracias.
    D.

    ResponElimina
  7. Uff… guies poc professionals hi ha per tot arreu… quan vaig anar a Istanbul amb una oferta que incloïa avió i trasllat a l’hotel , només aterrar l’avió ens esperava un guía per portar-nos a la ciutat i encara no havia dit ni el seu nom, ja estava oferint-nos un llistat d’excursions que tots vam refusar. Cadascú dels desconeguts que ens ajuntàrem anàvem per lliure i així volíem continuar. El guia en qüestió va fer mala cara i en arribar a l’hotel ens acomiadarem fins una setmana després que havia de tornar a per nosaltres a portar-nos a l’aeroport segons l’oferta que havíem pagat. I va arribar el dia, l’avió eixia a la matinada i el guia en qüestió ens va deixar plantats, vam haver de pagar-nos taxis que després reclamant ens van reemborsar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament. Ens trauen els diners i ens enganyen en l'enfocament històric. Però com que ens agrada viatjar, ens preparem els viatges i anem a la nostra. Gràcies per vistar el blog.

      Elimina