Si visiteu Castella La Manxa i us trobeu el deu Oceà, és que esteu a Carranque. Aquesta localitat, a mig camí entre Madrid i Toledo, ha vist la seua vida trasbalsada d’ençà que en l’any 1983 un camperol que llaurava la terra va topetar amb unes pedretes lluentes i ben ajuntades l’una al costat de l’altra. L’home va tenir la delicadesa de saber que això semblava prou important per a anar al poble i declarar la troballa. Gràcies a les excavacions arqueològiques en aquest emplaçament, situat a la vora del riu Guadarrama i ple de la màgia de Delfos o Stonehenge, començaren a aparèixer els mosaics que decoraven el sòl de les habitacions de l’edifici senyorial d’una vil·la romana.
Actualment el Parque Arqueológico de Toledo comprén, a banda de la casa amb els fonaments i el sistema de calefacció i d’aigua corrent, les altres dependències de la vil·la ja que a poc a poc han anat apareixent parts del molí i d’altres edificis destinats a usos agrícoles i ramaders. En el mateix complex també podem visitar les restes d’una basílica i el ric nimfeu familiar de l’emperador Teodosi I el Gran. De tot aquest conjunt de la hispania romana, el més rellevant són els mosaics. D’un banda perquè es conserven quasi complets i d’altra perquè ens podem fer una idea molt clara de com decoraven aquells habitatges: a cada habitació canvia el dibuix del mosaic per a diferenciar el dormitori del menjador o del bany. En el terra de la sala principal apareix un dels bustos més bells del món romà: Oceà, el deu de les aigües.
Aquesta divinitat està representada amb la cara d’un home vell de barba blanca abundant, llarga, piramidal i rinxolada entre la qual s’obrin pas unes orelles molt lletges. Enmig del front porta unes banyes que semblen patetes dels animalons marítims que l’envolten. Oceà està present en les entrades, en el fullets informatius, en els llibres, en l’aparador de l’oficina turística... a centenars de quilòmetres de la mar.
València, 16 de juny de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 27 de juliol de 2008
Fotos: Ismael Vallès
Doncs sí, sembla estranya la presència del deu de la mar al bel mig de La Manxa, tot i que La Manxa és un oceà de camps de blat.
ResponEliminaHola, Jota.
ResponEliminaEl que més m'agrada és la intuició que va tenir aquell agricultor. Potser una alatra persona menys sensible haguera continuat amb el tractor. El fet que siga eixa figura marina el motiu de la temàtiques decoració d'una de les sales deu obeir a modes o gustos particulars del propietari. En tot cas, és una visita que recomane.
Gràcies pel teu seguiment.
D.
No he visto este yacimiento, lo apuntaré para cuando tenga ocasión de visitarlo. Besos.
ResponEliminaHola, Isabel.
ResponEliminaBienvenida al mundo virtual de nuevo.
Es un lugar interesante, no está muy lejos y sí que vale la pena acercarse.
Besos.
D.
La primera notícia que tinc d'aquest descobriment. Com pense que tardaré en veure'l, i encara que la teua descripció és vivíssima, m'hauria agradat una foto del tal senyor Oceà.
ResponEliminaVicent, el tens en la foto d'ací damunt. El que passa és que la foto no és molt bona per culpa de la llum i, d'altra banda, el mosaic està un poc deteriorat justament en la part semicircular.
ResponEliminaD.