Vam anar a Cracòvia directament, sense distraure’ns amb visistes que no ens venia de gust fer com Wadowice (ciutat natal de Joan Pau II) o Oswiecim (Auschwitz). Prop de la ciutat ja comencen les autovies, els polígons industrials, els comerços grans i el tipus de vida més paregut a la resta d'Europa que jo conec. En consonància amb açò, el càmping era esplèndid. Estava allunyat de la ciutat però amb una parada d'autobús a la porta, cosa que ens permetia mantenir el nostre costum: traslladar-nos amb transport públic. Així doncs, de bon matí ja estàvem al centre de Cracòvia, on passàvem el dia sencer. A la plaça, rectangular i amb l'ajuntament al mig, hi ha una torre —el campanar de l'església— amb una finestra que s'obri quan sonen les hores i per on apareix un trompetista que toca un himne (hejnal) interromput amb brusquedat als 37 segons d’haver començat. Commemora un soldat que va ser mort en batalla per una fletxa enemiga del segle XIII, una fletxa tàrtara. El meu marit i jo estàvem fent-ne comentaris quan ens atansa un home desdentat i ens pregunta en una mena d'italià d’on som. Li ho expliquem però no semblà quedar-se complagut. Deixem la plaça per a visitar la la Universitat Jagellona , més antiga encara que la nostra i el seu Estudi General. La seu principal, el Collegium Maius, té un soterrani habilitat com a bar i amb diverses sales d'estar per als alumnes. A les parets, informació sobre els grans benefactors de la institució. A la planta baixa, en l’oficina d’informació, es projecta un vídeo que recorre tota la història de la universitat, fundada pel rei Casimir el Gran el 1364 —després de la de Viena i abans de la de Praga— quan Cracòvia era capital del regne de Polònia. Amb aquestes dades, intentem recordar què passava contemporàniament en el nostre territori quan un crit ens trau del capficament. Era el desdentat, feliç de la seua troballa: “Juan Carlos, Miguel Indurain i Julio Iglesias, tre grande uomi”.
València, 15 de febrer de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 23 de març de 2008
No m'ho havia plantejat mai, però en llegir açò he pensat si prenies notes dels teus viatjes, perquè algunes de les coses que contes, com la precisió en el moment que es talla la música o allò del home sense dents, sembla que et van passar ahir!
ResponEliminaÉs clar que en prenc notes! No podria recordar tot el que conte!
ResponEliminaD.
Vaig estar a Oswiecim i em va decebre una mica ja que sembla més un museu que altra cosa, més "recomanable" prop de Praga l'antic camp de Terezin al meu parer. Per cert hi ha un llibre magnífic de Primo Levi, Si esto es un hombre, que probablement siga el millor relat al voltant dels camps de concentració que s'haja escrit.
ResponEliminaCracòvia va ser una de les parades del meu primer Interrail, ja fa molts anys, i no m'en recorde de moltes coses. Sí de la plaça que comentes i d'una galeria que, a banda de donar accés a la plaça, servia de mercadet cobert. Nosaltres estàvem més interessats en Oswiecim que en Cracòvia, i tot i que la visita és una mica aclaparadora, crec que és necessària per tal de no oblidar fins a quin punt de deshumanització és capaç d'arribar l'ésser humà.
ResponEliminaHola 33 i hola J,
ResponEliminaEstic encantada amb els vostres comentaris. Discrepem, tenim diferents punts de vista però a tots ens agrada viatjar.
Gràcies per la recomanació del llibre.
D.