Solament unes poques ciutats són famoses per les muralles que les circuïren, com Babilònia o Constantinoble, però sabem que totes en tenien per menut que fóra el nucli poblacional contingut. Actualment queden ben poquetes ciutats emmurallades i ens hem de conformar amb alguna porta —dues en tenim a València— d’aquelles parets protectores. És el cas de Gdansk, la ciutat polonesa de la costa Bàltica, que conserva una filigrana de pedra: la porta davall la qual arranca la via Reial. Aquest carrer travessa la ciutat antiga mentre exhibeix a banda i banda edificis gòtics i renaixentistes que testimonien el passat ric d’una gran ciutat comercial —Gdansk va pertànyer a la lliga hanseàtica— per a arribar al port antic, construït a l’abric de les vores del riu Motlawa i que actualment ha hagut de deixar-se per a ús turístic ja que els vaixells avui en dia exigeixen un altre tipus de port. Em vaig emocionar en trobar una placa commemorativa del viatge d’Alexandre von Humboldt. Te’l trobes arreu, aquest home. La placa està situada junt a la grua de fusta, una relíquia que passa per ser la més antiga grua portuària del món. Aquest enginy està recolzat, com en un entrepà, en dos edificis de rajola roja del segle XV. Tot i no ser una construcció exempta em va recordar el Waag, a Amsterdam, potser pel tipus de construcció amb una clara utilitat comercial. Però encara hi havia una altra gran sorpresa: el Museu Nacional. Amb, aparentment, pocs fons propis —la majoria del que exhibeixen són dipòsits d'altres museus i préstecs de col·leccions particulars. El museu tenia obertes només unes quantes sales i el preu de l’entrada estava reduït en conseqüència. L'obra emblemàtica és El Judici Final, del flamenc Hans Hemling, del qual hi ha una còpia a la mateixa ciutat, a l'església de Santa Maria, que és on s’explica l’obra als escolars i altres grups de turistes i on permeten les càmeres fotogràfiques. Els museus han de ser llocs de silenci.
València , 11 de novembre de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 30 de novembre de 2008
Vols dir que els museus han de reunir algunes de les característiques de les esglésies, ser una mena de "temples de l'art"?
ResponEliminaEvidentment, no vull que siguen llocs molt sorollosos, però si anés acompanyat, per a mi seria incòmoda la visita silenciosa, perquè sóc molt parlador i em costaria un gran esforç contindre'm.
Sí, efectivament, vull dir que no m'agrada entrar a un museu i trobar-me gent parlant pel mòbil o en veu alta o sentir com els segurates es diuen poca-soltades pel walkies, etc. Els incontinents verbals poden parlar, però amb veu baixa.
ResponEliminaD.
¡Hecho de menos una foto de esa muralla o del puerto! Delicioso artículo, dolors. Que durante el nuevo año nos sigas regalando estos encantadores viajes. Besos.
ResponEliminaIsabel, perdí TODAS las fotos de ese viaje. De Polonia tengo unas pocas del segundo viaje. Pero como tomé muchas notas pude escribir sin lamentarlo.
ResponEliminaD.