Quan vaig viatjar a Polònia, vaig abandonar el país per la Pomerània , la gran plana bàltica, i vaig detenir-me a Szczecin (coneguda també com Stettin, el seu nom en alemany).
Aquesta ciutat, fronterera amb Alemanya i banyada per l’Òder, té coses interessants que es poden visitar seguint la línia roja, pintada al terra, que condueix als llocs que convé conèixer i que estan marcats amb un número blanc encerclat dins de la ratlla. En una guia, menudeta i senzilla, que regalen a l’oficina turística en comprar entrades múltiples (d’aquelles que van retallant o segellant als llocs visitats), figura la informació que correspon a cada número. És a dir, que amb el fullet plegable “Szczecin a peu” vas passejant i, quan trobes un número de la ratlla del terra, et pares, lliges el que diu el text al respecte i tens informació sobre el que hi ha davant del teu nas. Nihil novum sub sole, però simpàtic. Es tracta d’una informació suficient per a entendre el que estàs visitant i per a no fer-se pesada. Qui en vulga saber més té altres maneres d’informar-se.
Acabada la passejada, i després d’haver dinat a la Brasserie Margot —un lloc encantador situat al semisoterrani de l'ajuntament vell, un gòtic tardà reconstruït durant el barroc i després en 1975— el meu marit i jo tornem al càmping, amb embarcador privat i cabanes a la vora del mar.
Mentre ens hi instal·lem, veiem aparèixer un gran autocar amb un remolc encara més gran que porta la inscripció Das Rollende Hotel, Rotel Tours. Jo entenc que aquesta companyia alemanya juga amb el mots per a anunciar que es tracta d'un hotel rodant, sobre rodes. Efectivament. L'interior del remolc disposa d'una mena de cortines que divideixen l'espai en xicotetes habitacions. Té la particularitat que es desenganxa del vehicle principal, de manera que quan totes les persones que hi viatgen han de fer una visita a la ciutat, senzillament deixen al càmping “l'hotel” i viatgen més lleugers. Fer càmping és tenir una finestra oberta a la diversitat viatgera: sols has de guaitar.
València , 28 de gener de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 9 de març de 2008
El fonamental, siga com siga, de càmping, d'alberg o d'hotel, amb tren o amb cotxe, és viatjar al teu aire i no organitzat. Bé, estrictament, viatjar en grup organitzat no és viatjar, és fer turisme, i no és el mateix.
ResponEliminaHola, Jota.
ResponEliminaEfectivament fer turisme i viatjar no són estrictament el mateix. Però, avui en dia, viatjar amb mòbil i targeta de crèdit tampoc no és viatjar a la manera romàntica del XIX. En fi, fem el que podem per conéixer cada lloc que visitem de la manera que més ens interessa. D.
Envege la teua joventut espiritual, que t'estimula a anar de càmping en càmpig, quasi com qui diu per tot el món (això si, molt ben equipada)
ResponEliminaDissortadament per a mi jo vaig abandonar fa molt de temps aquesta pràctica.
Però encara recorde una horrible i negra nit en un càmping de Marsella, intentant clavar la tenda en un terra de consistència pètria...
Vicent, fer càmping és una manera de viatjar com una altra qualsevol. Cada persona ha de trobar la seua. Aquesta manera canvia a mesura que passa el temps i varien les circumstàncies. Ens fem majors i busquem comoditat o pocs riscos. D.
ResponElimina