dissabte, 21 d’abril del 2012

TIGRE

Tigre està situat al nord de Buenos Aires. És el lloc de les segones residències de luxe i també on van els bonaerencs i les bonaerenques a passar un diumenge o un dia festiu especialment si fa bon temps. Molts dilluns sents: “Ahir va fer tan bon oratge que anàrem a Tigre”. Aquesta localitat —que ha prestat el seu nom a una gran àrea— ocupa part del delta del Paraná, és a dir, Tigre és una zona d’illes exclusives connectades per embarcacions esportives privades. Ara bé, si el que tu vols és passar un dia a l’aire lliure i no disposes de barca pròpia per a traslladar-te i recórrer el riu (o els rius, segons es mire), tens la possibilitat de pujar-te’n a una turística col·lectiva.



Pots arribar, des de Buenos Aires, amb el bus 60 o amb el tren. Nosaltres —el meu marit, la nostra filla i jo— optàrem pel tren. A l’estació de Retiro (construïda amb unes poderoses columnes de ferro fabricades a Liverpool per Francis Morton) agafàrem un tren regular que ens portaria a Mitre. 



El recorregut, sempre per zona urbana (Buenos Aires és extensíssim), et permet veure un barri darrere d’un altre d’una ciutat bruta i lletja de la qual comprens que tothom vulga fugir. En arribar a Mitre has de canviar obligatòriament al Tren de la Costa, un tren elegant, modern, en bones condicions de conservació i amb calefacció construït ex professo com a atractiu turístic a benefici de Tigre. Una vegada has arribat a l’últim nucli urbà continental, et trobes abocat al moll, on resultes engolit pel servei de catamarans i altres embarcacions de lleure que recorren els diferents braços del riu per a distracció dels turistes. Durant el nostre recorregut vam passar pels segments fluvials dits riu San Antonio, riu Luján, riu Sarmiento i canal Vinculación— hi ha molts més braços de riu però no tots estan oberts a la circulació— i vam veure finques esplèndides amb embarcadors privats que s’alternen amb  runes i deixalles monumentals i vaixells abandonats i ara de nou ocupats.



València, 18 d’octubre de 2008
Publicat al periòdic EL PUNT el 9 de novembre de 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada